Les ciutats intel·ligents garanteixen la sostenibilitat

La generalització de l’internet de les coses en els serveis urbans pot disminuir el trànsit i la contaminació / Barcelona, Copenhaguen i Singapur ja s’estan adaptant a aquest nou model de gestió

La lucha de Badia del Vallès para ser la primera ciudad de Europa libre de amianto

La lucha de Badia del Vallès para ser la primera ciudad de Europa libre de amianto / EL PERIÓDICO

5
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’any 2050 s’espera que set de cada 10 habitants de la Terra visquin en ciutats, aglomeracions amb una demanda creixent de serveis i mesures per proporcionar o mantenir el benestar de la població, segons estima el Banc Mundial. Actualment, el 56% de la població mundial –uns 4.400 milions d’habitants– viu en ciutats.

En aquest context, les smart cities s’imposen per compatibilitzar benestar i sostenibilitat. Aquest tipus de ciutat és un nucli urbà "que utilitza tecnologies digitals per gestionar de manera eficient els recursos (incloent-hi els naturals, els econòmics i els humans), establir canals de comunicació amb els ciutadans i millorar els serveis.

"Això inclou des de la gestió del trànsit i el transport públic, fins a l’ús eficient dels espais i de l’energia, la millora de la qualitat de l’aire i l’aigua, i l’optimització dels serveis públics com l’educació o l’assistència sociosanitària. L’objectiu principal és millorar la qualitat de vida dels habitants, augmentar la sostenibilitat i fomentar la participació ciutadana", assenyala Alfredo Serret, director global d’internet de les coses (IoT) de Telefónica Tech.

Amb aquests sistemes interconnectats i complexos, a través de l’ús de les noves tecnologies, gestionen diferents aspectes del dia a dia, com el transport públic i el privat, la utilització eficient de recursos hídrics o energètics i la gestió d’espais públics. Tot això es porta a terme gràcies a l’ús de la tecnologia, com l’internet de les coses (IoT), el big data, la intel·ligència artificial (IA) i el blockchain.

És un mercat que avui mou 500.000 milions de dòlars a nivell mundial i superarà el bilió el 2027; amb un creixement anual compost de gairebé el 15%, segons l’OCDE, tot i que molts altres estudis multipliquen aquestes xifres.

A través d’això, les ciutats aconseguiran una gestió més eficient i un ús més sostenible dels recursos de què disposen. En casos extrems, s’han creat ciutats des de zero sota aquests principis, com Masdar City, a Abu Dhabi, i Songdo, a Corea del Sud; però el més habitual és adaptar aglomeracions urbanes existents. Exemples o referents en aquesta matèria són Singapur, Copenhaguen i Barcelona, "que destaquen per la seva avançada implementació de tecnologies urbanes".

En qualsevol cas, "cada ciutat afronta reptes diferents depenent del seu context econòmic, social i polític, i decideix implantar la tecnologia com un mitjà per resoldre els seus reptes particulars", segons Serret. A Espanya, a més de les dues principals aglomeracions (Madrid i Barcelona), destaca, per exemple, Màlaga.

Alguns exemples són la gestió intel·ligent de residus, que millora la qualitat de vida en els nuclis de població i redueix l’impacte mediambiental; la transformació de l’enllumenat utilitzant connectivitat i predicció analítica; el monitoratge i la gestió d’aparcaments de cara a proporcionar eficiència als desplaçaments, i el monitoratge dels paràmetres mediambientals com a element clau en la presa de decisions.Del trànsit en temps real als sensors intel·ligents per als residus.

Gràcies a aquests avenços es pot, per exemple, mesurar el trànsit en temps real per després poder descongestionar la circulació, amb el consegüent estalvi tant de temps com de combustible, així com una reducció dels nivells de contaminació. També es poden afinar horaris i itineraris en el transport públic. O portar a terme una gestió més eficient dels residus mitjançant sensors intel·ligents que poden mesurar el nivell d’ompliment dels diferents tipus de recipients i així planificar millor la recollida i les rutes dels vehicles.

Un altre dels avenços és la telegestió de l’enllumenat. Cal tenir en compte que entre el 40% i el 70% de la factura de les administracions locals es refereix a aquest servei. La integració de dispositius IoT pot a ajudar una gestió més eficient. Així mateix són importants les alertes d’inclemències meteorològiques de certa magnitud, com les DANA. O el mesurament de la contaminació per poder actuar en conseqüència i poder avisar la població i prendre les decisions corresponents per reduir l’excés d’emissions.

Estalvi de costos i eficiència

Tot i que, d’entrada, convertir una ciutat en smart requereix importants inversions en infraestructures i tecnologia, tot això està "dissenyat tant per estalviar costos com per millorar la vida dels ciutadans, i a mitjà i llarg termini es pot obtenir el retorn de la inversió i ser més eficients", destaca el representant d’internet de les coses (IoT) de Telefónica Tech. Aquesta firma de la companyia s’ocupa d’integrar solucions tecnològiques que faciliten la transformació digital de les àrees urbanes, des de la connectivitat (IoT) i dispositius intel·ligents fins a l’emmagatzematge, l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial (IA), que permeten una gestió més eficient i sostenible dels recursos i serveis urbans.

A Espanya hi ha dues iniciatives governamentals que aborden aquest fenomen: el pla nacional de ciutats intel·ligents i l’Agenda Urbana Espanyola. Tot i que no tenen un caràcter normatiu, fomenten el desenvolupament de ciutats intel·ligents des de l’òptica de la sostenibilitat i el creixement urbà. Des de la Unió Europea (UE), a més, es promouen diferents iniciatives i estàndards respecte de les ciutats intel·ligents i es financen projectes d’innovació tecnològica en l’àmbit urbà.

L’impacte de creixement urbà és destacable. Més del 80% del producte interior brut (PIB) mundial es genera a les ciutats. Per tant, si la urbanització es gestiona adequadament, pot contribuir al creixement sostenible gràcies a l’augment de la productivitat i la innovació.

No obstant, el ritme i la magnitud de la urbanització planteja reptes, com satisfer l’accelerada demanda de vivendes assequibles, d’infraestructura viable (inclosos sistemes de transport), de serveis bàsics i d’ocupació, en particular per als gairebé 1.000 milions de persones empobrides que viuen en assentaments urbans informals. Així podrien estar més a prop de les oportunitats que necessiten. Els conflictes, que van en augment, contribueixen a la pressió que pateixen les ciutats, ja que més del 50% de les persones desplaçades per la força viuen en zones urbanes.

Fre a la crisi climàtica

Una vegada que es construeix una ciutat, la seva estructura física i els seus patrons de l’ús del terra es poden mantenir durant generacions i donar lloc a una expansió insostenible. L’augment de l’ús del sòl urbà supera el creixement de la població fins i tot en un 50% de cara al 2030; això pot afegir al món fins a 1,2 milions de quilòmetres quadrats de nova superfície construïda.

Notícies relacionades

Aquesta expansió exerceix pressió sobre la terra i els recursos naturals, cosa que produeix resultats indesitjables: les ciutats són responsables de dos terços del consum mundial d’energia i de més del 70% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, segons el Banc Mundial.

El paper de les urbs en la lluita contra la crisi climàtica és creixent. Des del 1985, es van afegir al voltant de 76.400 quilòmetres quadrats de terres urbanitzades en llocs amb profunditats d’inundació de més de 0,5 metres durant inundacions greus; això equival aproximadament a 50 vegades la superfície del gran Londres, alerta el Banc Mundial.