Màrius Serra i Oriol Comas: "Vendre’ns BCN ens perjudica a tots"

"El 2015 o el 2016, se’m va acudir la idea. Li vaig dir: ‘¿Voldries ser un personatge de novel·la?’", explica Serra, escriptor i enigmista, entre altres tasques. No és una cosa que li hagin preguntat a gaire gent. A Comas li va semblar bé, tot i que va demanar permís a la seva dona: "Me’l va donar amb la condició que ella no sortís". El resultat han sigut, per ara, quatre llibres de la sèrie Comas i Coma, en total uns 40.000 exemplars editats: La novel·la de Sant Jordi, Jugar-s’hi la vida, Fora de joc a Montserrat i, el més recent El rol del Roc, (Empúries). La sèrie no té un límit fixat, però el que és segur és que hi haurà nous llibres.

El quart, l’últim, està ambientat a Horta, amb aquest barri com un dels eixos de la trama, a més dels jocs, de jubilats que desapareixen i dels joves que afronten un futur complex en una ciutat que no els ho posa fàcil. Comas apareix en la sèrie compartint protagonisme amb la seva presumpta neboda, la Sol. "No existeix. Tinc una neboda, la Marta, que creu que és ella, però no té res a veure", remarca jocós Comas. Quant a Serra, apareix al primer llibre de la sèrie, però s’ho va prendre una mica a l’estil Joc de trons i es va matar en aquesta primera entrega.

Foment Hortenc

Més que de la trama del llibre, que els lectors ja descobreixen al llegir-lo, aquest diari va conversar dimecres passat amb els autors sobre la situació de la capital catalana i la seva evolució. Va ser al Foment Hortenc, una de les entitats d’un barri com Horta que, remarca Serra, "encara no s’ha venut". De partida, van arribar a un acord, relata l’escriptor: "Les novel·les les escric jo però les pensem entre els dos. En som coautors. Comas entra cada vegada més a la cuina. Té dret a veto en allò relacionat amb el seu personatge, i documenta el que té a veure amb els jocs".

Nascut a Nou Barris, Serra va començar a anar a l’escola a Horta als 7 anys i se’n va anar a viure al barri amb 27. Comas resideix als antípodes: a Ciutat Vella, al costat de l’estàtua de Colom, a la part més baixa de la Rambla, l’epicentre de la ciutat turística.

Sobre Horta, Serra argumenta: "La mateixa situació geogràfica fa que sigui una zona final de la ciutat, no de passada". Comas veu així la situació: "Estimo molt Barcelona i crec que fa anys que anem de mal en pitjor. La ciutat s’ha venut. Ens hem venut la ciutat. Jo soc dels que van defensar els Jocs Olímpics [va treballar en l’organització, sobre jocs de taula], vaig pensar que ens anirien molt bé, i van anar bé: es va crear un barri, es van guanyar infraestructures, com va passar amb el Fòrum [també va col·laborar amb aquesta cita]".

I aborda la part negativa: "El que va venir després dels Jocs no ho necessitàvem. Hem venut la ciutat que ens va semblar que voldria la gent". És una cosa, afegeix, que no veu en ciutats com Nova York, Berlín, Londres i París. Sí a Venècia i a Florència i "una mica a Roma".

Visió amb perspectiva

La llunyania li dona perspectiva: "Jo veig això de Barcelona i des d’Horta me’n sento aliè. Horta, Sant Andreu, són parts de la ciutat amb consciència de barri, sense mitificar-la. També en part de Sants passa. Al Poblenou cada vegada és més difícil trobar-la". En definitiva, la vida a Horta, diu, s’assembla més a la de fa unes dècades que la d’altres llocs. "No ens hem venut Horta encara, l’hem llogat: pugen els lloguers", ironitza. "Aquí visc amb la impressió que la broma dels nostres avis del ‘baixem a Barcelona’ és ara una sensació real, quotidiana", afegeix.

Notícies relacionades

Barcelona perdona impostos al Barça per les obres

Les ciutats intel·ligents garanteixen la sostenibilitat

"En els últims 10 anys els joves d’Horta s’han organitzat. És una cosa que no passava abans i ara es nota. Per exemple a les festes. Hi ha una vida que no existia", prossegueix Serra. Comas té un altre tipus de veïns: "Hi ha un taller de restauració, un antic pis turístic il·legal, una parella d’expats amb nens petits".

¿Com està la relació entre joves i gent gran? "Vendre la ciutat ens perjudica a tots. Els avis hi perden més, no els queden llocs on anar. I els joves estan desorientats", afirma Comas. Al llibre les diferències entre les dues generacions a compte de les pensions dels avis comporten una violència que, assegura Comas irònic, no viu amb les seves nebodes, tot i que diu entendre aquestes diferències.