El ‘motosharing’ metropolità arrenca abans del 2025

Els barcelonins ja saben de què va: una moto logotipada estacionada al carrer que s’allibera amb una aplicació mòbil i que es paga pel temps de circulació, curiosament, el mateix sistema a què aspira, més o menys, la T-Mobilitat, amb l’objectiu que la tarifa vagi en funció de la distància recorreguda. Dia de presentacions, però el salt perimetral del sharing crea diverses incògnites: ¿Hi ha rendibilitat i demanda més enllà de la gran ciutat?

El sistema es desplegarà en tres municipis del Baix Llobregat (Esplugues, Sant Just i Sant Feliu), dos del Barcelonès (l’Hospitalet i Barcelona) i tres del Besòs (Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona). Amb 9.950 motos que queden en mans de les següents empreses: Horï Rides (2.050 motos), Yego Urban Mobility (2.050), Cooltra Motosharing (1.950), Go Sharing (1.950) i Acciona Mobility (1.950). A partir d’avui, els operadors disposen de 40 dies naturals per executar el desplegament total del servei.

Circular indistintament

Les llicències tenen una vigència de dos anys, amb dos més de prorrogables, i cada empresa disposarà de la seva pròpia aplicació, tot i que des de les apps públiques SMOU i AMB Mobilitat mostraran la disponibilitat dels 10.000 vehicles. Cada moto pagarà una llicència metropolitana de 45 euros, a més de la pròpia que hauran d’abonar per aprofitament de l’espai públic a cada municipi. Barcelona té la seva pròpia, aprovada per al concurs del 2019 i a raó de 71 euros per moto. Cal veure si es manté.

Tres de les empreses ja operaven a la capital catalana, que va arribar a tenir 12 operadors diferents en l’inici del projecte. L’atomització de l’oferta va acabar per devastar l’invent, ja que cinc anys després eren només quatre les empreses que continuaven treballant, amb un 67% menys de llicències actives. Sobre la possibilitat que això passi amb aquesta nova licitació, el director de Mobilitat i Transports de l’AMB, Joan Maria Bigas, va assegurar que s’han generat mecanismes de rescat de les llicències perquè l’oferta es mantingui.

Les motos podran circular indistintament pels vuit municipis implicats. També podran entrar en altres localitats, però no estacionar. És a dir, algú podrà anar a Cornellà des d’Esplugues sempre que la moto torni al seu origen o aparqui en una altra ciutat que forma part del pla. De les cinc empreses, només dues (Horï i Acciona) podran circular per vies ràpides. Les altres tres, al disposar de ciclomotors, tenen vetada l’entrada en artèries com la Ronda de Dalt o la Ronda Litoral.

Els operadors encara no n’han facilitat els preus. Yego, Acciona i Cooltra sortiran amb cert avantatge al fer ja diversos anys que operen a Barcelona. Entre els principiants, el CEO d’Horï, David Gómez, explica que són l’única start-up de tots els operadors i que la seva intenció és ser competitius.

Notícies relacionades

Quirós demana que l’Hospitalet guanyi més protagonisme a la Fira

L’antic Hospital de la Santa Creu encara la seva esperada reforma

Un parell d’empreses confessen certs dubtes sobre la rendibilitat més enllà de la capital catalana. Barcelona és una ciutat de motos, ¿ho són o ho poden ser els municipis de l’entorn? Cada municipi té assignat un nombre concret de vehicles, proporcional per a cada empresa. Barcelona es queda el 73% de l’oferta; l’Hospitalet, el 10,75%; Esplugues, l’1,56%; Sant Feliu, el 0,78%; Sant Just Desvern, el 0,68%; Badalona, el 8,3%; Sant Adrià de Besòs, l’1,56%, i Santa Coloma, el 3,64%.

Carlos Cordón, vicepresident de Mobilitat de l’AMB i alcalde de Cerdanyola, va recordar que el motosharing metropolità es convertirà en el més ambiciós d’Europa (el doble que a París) i ha celebrat l’esforç dels ajuntaments a delegar competències en l’ens supramunicipal.