La taxa metropolitana de residus pujarà de mitjana uns 5 € a l’any

El Consell Metropolità de l’AMB va donar llum verda ahir a les ordenances fiscals per a l’any vinent amb els vots favorables del quadripartit que governa l’ens (PSC, amb majoria absoluta, Junts, Comuns i ERC), els vots desfavorables de PP i Vox i les abstencions dels grups municipalistes Acord per Torrelles, Vivim Montcada i Reixac i Junts per Tiana. En termes relatius, la TMTR s’incrementarà un 10% en relació amb l’import actual. Segons dades de l’AMB, el 71% de les famílies subjectes a la taxa "experimentarà un increment anual d’entre 2,72 i 6,02 euros a l’any, equivalents a menys de 50 cèntims al mes".

L’augment contempla tant el 5% que estava previst per a la mateixa taxa com el 5% d’acreixement que també se li hagués aplicat en un context de normalitat al Tribut Metropolità (TM), el recàrrec sobre l’impost de béns immobles (IBI) que l’AMB també recapta. El TM, però, continuarà congelat durant 2025 –ho està des del 2023– mentre se’n revisa la regulació després dels revessos judicials del Tribunal Suprem. Per dimensionar els dos tributs en la política fiscal de l’AMB, l’ens va recaptar el passat 2023 uns 137 milions per la TMTR i uns altres 130 milions pel TM en el context d’uns ingressos totals de gairebé 1.100 milions d’euros.

La taxa finança el tractament de la fracció resta dels residus metropolitans. Dels 1,4 milions de tones de residus que es produeixen, es recullen selectivament unes 600.000 tones, de manera que les 900.000 restants requereixen un tractament que finança la TMTR. L’AMB gestiona el procés pel qual els residus es traslladen als ecoparcs per separar els materials valoritzables; els que no, es porten a un abocador. Per realitzar aquest tractament l’AMB compta amb quatre ecoparcs, tres plantes de triatge d’envasos, dos de tractament de mobles, dues plantes de compostatge, una planta de transferència i la planta de Tersa, la incineradora del Besòs.

La TMTR no s’ha de confondre amb la taxa per la recollida de residus que estan aprovant els ajuntaments per mandat europeu, a la qual s’afegirà a part a la factura del reciclatge. Aquest altre tribut no sempre es cobrarà al rebut de l’aigua: per exemple, Santa Coloma de Gramenet sí que ho farà, però altres grans ciutats com Badalona o l’Hospitalet de Llobregat el cobraran localment.

Un dèficit de 15 milions

Entre els arguments per procedir a l’increment de la TMTR, l’AMB al·ludeix a un dèficit d’uns 15 milions d’euros per cobrir el cost total del servei, una prescripció que introdueix la llei espanyola que trasllada la corresponent directiva europea del denominat pagament per generació. Segons fonts de l’AMB, "aquest dèficit no havia aflorat perquè no es comptaven alguns dels costos indirectes a considerar en la gestió del tractament dels residus".

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’AMB també aprofita per recordar la regla que diu que, com millor sigui la recollida selectiva a les ciutats, més barata resultarà la TMTR perquè menys costos requerirà el tractament dels residus. El recordatori cobra especial rellevància en l’àrea metropolitana de Barcelona, on les grans ciutats són molt per sota de l’estàndard europeu del 50% de recollida selectiva. Les últimes dades de l’AMB reflecteixen que 13 municipis van estar per sobre del llindar el 2023, quedant relegats a proporcions pròximes al 30% grans urbs com l’Hospitalet de Llobregat (28,5%); Badalona (30,6%); o Santa Coloma de Gramenet (27%). Pels enormes costos que representaria, en aquestes grans ciutats és especialment complex el desenvolupament sistematitzat del ja referit pagament per generació.

La pressió fiscal metropolitana més gran va en la línia de la pujada generalitzada de l’IBI assimilable a la de l’IPC en importants ajuntaments de l’àrea de Barcelona.