Paritat laboral encara incompleta

El treball Creixement inclusiu. Evolució de la segregació laboral per motiu de gènere a l’AMB, elaborat al llarg de l’any passat i a punt de publicar-se, és pioner perquè examina aquest fenomen específicament a l’àrea de Barcelona. Els autors –Marc Fíguls, Vittorio Galletto i Sandra Aguilera– mesuren la segregació a través de l’índex Karmel MacLachlan (IKM). Aquest indicador creat el 1988 és un càlcul de quants treballadors i treballadores haurien de canviar de feina per arribar a un mercat totalment paritari. Que ningú s’alarmi: és un exercici teòric per poder comparar sectors i la seva evolució. No pretén renovar plantilles per força.

La concentració de treballadors d’un mateix gènere té múltiples repercussions. En primer lloc, la segregació és la pedra angular de la bretxa salarial, que actualment a Barcelona se situa en el 17%. La discriminació no beu tant de nòmines molt dispars entre homes i dones que treballen colze a colze, com de nínxols de precarietat molt feminitzats i oficis masculinitzats amb millors condicions contractuals. La polarització limita de facto les oportunitats de progrés de les dones i per tant redueix el seu horitzó salarial.

L’òptim seria repartir

"Si els homes cobren més en uns sectors i les dones estan en d’altres en què es cobra menys, l’òptim seria repartir-nos-els i que tothom pugui accedir a tots", sintetitza Marc Fíguls, autor de l’estudi. "En la mesura que no estiguem ben repartits, hi haurà bretxa salarial", sentencia un altre dels autors, Vittorio Galletto. No obstant, convé recordar que els perjudicis no són només femenins. Un mercat laboral massa rígid és menys competitiu: dificulta la mobilitat i el reciclatge del conjunt de treballadors, desaprofita talent, distorsiona l’oferta i la demanda d’estudis i obstaculitza la conciliació.

L’estudi calcula l’índex IKM per a quatre territoris diferents: la ciutat de Barcelona, els 36 municipis de l’AMB, l’AMB sense la capital i el conjunt de la regió metropolitana, que suma set comarques i cinc dels vuit milions d’habitants de Catalunya. La capital va al capdavant: tenia el 2022 un IKM de 0,130, és a dir, un 13% d’empleats per ressituar per arribar a l’equitat. La seguien l’AMB amb un 0,146 (o sigui, un desquadrament del 14,6% de professionals) i la regió amb un 0,154 (un 15,4%). A la cua, la primera corona amb un 0,173: un de cada sis empleats.

"La segregació és inferior a Barcelona ciutat perquè és una ciutat de serveis, mentre que és superior en comarques industrials", diagnostica Fíguls. En el sector serveis és bastant equilibrat en termes de gènere i molt heterogeni: inclou des de funcionaris de l’Administració Pública i investigadors punters fins a neteja d’oficines. Això no comporta, però, que es deslliuri de la precarietat. "En funció del capital humà de cada treballador, teòricament està més ben remunerat: a Barcelona es donen els dos extrems, perquè hi ha persones molt formades amb feines que només saben fer-les elles i d’altres que fan tasques poc valorades que tot just requereixen preparació", sintetitza.

Per contra, la primera corona té l’IKM més alt perquè és la zona amb més predomini d’indústria, logística i empreses de construcció, sectors molt masculins. La cara positiva és que la indústria acostuma a oferir feines més estables, sous més alts, més productivitat, promoció interna i plans a llarg termini que esmorteeixen les petites crisis. Per això en l’última dècada totes les institucions catalanes s’han posicionat en favor de "reindustrialitzar" el país i prioritzar l’atracció d’aquestes inversions. Conciliar aquestes virtuts amb reduir el desequilibri de gènere a les plantilles fabrils serà sens dubte un repte aparellat al rellançament del sector.

L’informe també es capbussa en les dades d’afiliació a la Seguretat Social. L’observació de prop constata que les àrees més feminitzades ho estan moltíssim. Només 10 activitats femenines ja acaparen la meitat de les treballadores de l’àrea de Barcelona, que el 2022 eren 883.523 persones (el 48,6% del total d’afiliacions). El podi l’ocupen les dependentes, les sanitàries i les educadores. Per exemple, el sector de la salut ocupa una de cada 10 barcelonines en actiu i l’educació, una de cada 12. No passa el mateix amb els nínxols masculins. Per exemple, avui treballen en telecomunicacions el 6% de tots els afiliats homes.

Amb tot, l’evolució del mercat és esperançadora. Tots els àmbits territorials estudiats han reduït l’índex IKM entre el 2012 i el 2022. És més, la primera corona metropolitana és la que més ha millorat, en especial després de la pandèmia: ha reduït l’IKM un 6,9%. La capital i l’AMB han moderat l’índex un 4,7% i un 4,5% respectivament, mentre que la regió i la província ronden el -3%.

Dues palanques

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

La pressió urbanística modela a poc a poc la distribució del teixit productiu. "L’espai és limitat a Barcelona i el preu del sòl ha empès els grans complexos industrials a traslladar-se a la corona i cada vegada més enllà", assenyala Fíguls. No obstant, també les oficines i els serveis han iniciat els últims anys una progressiva colonització de municipis limítrofs a la capital, com l’Hospitalet o Sant Cugat, a la recerca de terrenys més assequibles. "L’arribada d’oficines suavitzarà la segregació metropolitana, però només a les ciutats ben connectades, perquè abans de qualsevol mudança les empreses s’asseguren que els treballadors podran arribar igualment a la feina", resumeix.

Els autors de l’estudi tenen clares dues palanques per propiciar un creixement més inclusiu en els pròxims anys. La primera és capacitar dones per a exerceixes tasques tradicionalment masculines. La segona és vetllar per la mobilitat. "A totes les enquestes hem observat que el principal mitjà per anar a la feina en el cas dels homes és el vehicle privat, i en el cas de les dones és el transport públic. Si prepares dones per fer unes determinades feines i després no poden arribar fins a aquestes empreses, l’esforç de formar-les cau en un pou sense fons", recalquen.