Cas Tersa: què sabem de la investigació sobre la contaminació a la incineradora

El Jutjat d’Instrucció número 5 de Badalona és el que s’encarrega d’investigar la presumpta emissió de partícules i substàncies contaminants per sobre dels límits legals a la planta d’incineració de residus Tersa, al límit de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. La causa es va obrir arran de la denúncia per presumpte delicte ecològic que el servei de medi ambient de la fiscalia va interposar el març del 2022 i que anava dirigida contra el regidor d’Emergència Climàtica a l’Ajuntament de Barcelona i president de l’empresa, Eloi Badia, i el cap d’explotació de la fàbrica, F. R. G. L’acusació pública va prendre aquesta decisió a l’esgotar les indagacions internes que es van iniciar el 2018 per una denúncia prèvia de la plataforma veïnal Aire Net. «A la zona on vivim tenim nivells d’amiant, plom, cendra, mercuri i altres substàncies perilloses molt superiors als que recomana l’OMS», va assegurar Silvina Frucella, presidenta de l’entitat.

La investigació pretén aclarir si la planta es va superar en les emissions de partícules i substàncies contaminants entre els anys 2015 i 2019, i exposava així la salut dels veïns dels barris pròxims a un presumpte «risc greu», segons la denúncia de Fiscalía. El Ministeri Públic acusa Badia i el cap d’explotació de tolerar presumptament pràctiques contràries a la normativa ambiental, al ser els màxims responsables de la gestió de la companyia.

La tesi de l’acusació pública, la Guàrdia Civil i l’acusació exercida per Aire Net és que la incineradora va contaminar presumptament de més al cremar escombraries en nombroses ocasions per sota de 850 graus centígrads. Es tracta de la temperatura apta per descompondre els desaprofitaments i minimitzar l’expulsió de substàncies contaminants a l’atmosfera.

Resulta central precisar si l’algoritme que serveix de base per calcular la temperatura per cremar els residus estava homologat i si s’ajusta als paràmetres legals. Tersa defensa la validesa del mètode i assegura que compta amb aval de la Generalitat. En les seves últimes estadístiques, l’empresa assenyala que es troba molt per sota del límit permès d’emissió de contaminants.

L’11 de abril,Badia va declarar davant la jutge que la planta complia la normativa i l’autorització mediambiental del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. També va comparèixer al jutjat el cap d’explotació d’aquesta companyia, F. R. G., que també està sent investigat. La declaració de Badia va durar uns 10 minuts i les preguntes a què va ser sotmès estaven vinculades a qüestions tècniques i de funcionament de la incineradora. No va poder respondre sobre aquests extrems, ja que ell, com a president de l’empresa pública, desconeix aquestes qüestions en detall, segons va declarar. 

L’advocat de Badia, Juan Antonio Rosell, va assegurar que la Generalitat, a través de la conselleria d’Acció Climàtica, havia avalat les mesures adoptades per la planta de residus per evitar la contaminació atmosfèrica. «No hi ha combustió il·legal, sinó una controvèrsia en el mesurament de la temperatura» que, va precisar, està validada per l’Administració catalana. «El règim de combustió és, precisament, per assegurar que no s’alliberi a l’atmosfera una sèrie de contaminants», va recalcar el lletrat. Així, va afirmar que la planta compleix els límits establerts per la normativa mediambiental i va avalar el «correcte» funcionament de la planta de residus, segons la seva opinió, «modèlica a escala europea».

La planta va tractar 337.490 tones de residus el 2022, segons dades de Tersa. La fàbrica rep rebutjos de la capital i la seva conurbació per reduir-los mitjançant combustió, amb què es genera electricitat i vapor. Es van produir 192.958 megawatts hora d’energia elèctrica i 122.632 tones de vapor que nodreixen una xarxa que proveeix d’energia tèrmica edificis del Fòrum i el districte 22@.

Els residus que cremen provenen dels Ecoparcs de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet i la planta de transvasament de Gavà i Mercabarna. En síntesi, es cremen residus procedents de llars que es llancen a la fracció de restes, és a dir, al contenidor gris i que no tenen opció de ser reciclats.

No obstant, un dictamen pericial de la Guàrdia Civil va advertir que, almenys el 2017 i el 2018, es van fondre residus per als quals la planta no disposava d’autorització. Van ser «residus d’aparells electrònics i elèctrics, medicaments, residus sanitaris, així com un petit percentatge de residus perillosos», enumera. Per la seva banda, l’empresa afirma que a les seves instal·lacions no hi arriben rebutjos d’origen industrial ni hi accedeixen de manera indiscriminada.