Metamorfosi urbana

Vida nova per al carrer Balmes

A part de la instal·lació d’un parell de semàfors, la via està gairebé igual que fa 40 anys 

Amb la reforma prevista per a aquest novembre entre la plaça Molina i General Mitre, l’artèria perdrà carrils, guanyarà voreres i tindrà arbres per primera vegada en la seva història moderna.

Vida nova per al carrer Balmes
4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi ha carrers de Barcelona en què sembla que el temps es va aturar fa molts anys. El tram més alpí del carrer Balmes, per exemple. Coincideixen en una configuració urbanística que ha quedat desfasada, amb el 80% de l’espai destinat al vehicle privat i voreres estretes; amb un comerç que ho té molt difícil en un entorn tan hostil. El cas de Balmes és especialment sagnant si es té en compte que aquesta antiga riera ja es va reformar des de la plaça Molina fins gairebé a la desembocadura, al carrer Pelai, fa 10 anys. Però falta mirar cap amunt, cap al Sant Gervasi alt, on l’artèria manté sis carrils d’asfalt. L’ajuntament iniciarà finalment aquest novembre la reforma del tram des de l’encreuament amb Via Augusta fins a la intersecció amb la Ronda del Mig. Dues vies, curiosament, que sí que han viscut transformacions: la primera, per reduir carrils i ampliar laterals per als vianants; la segona, per incorporar un carril bici.

UN CARRER D’UN ALTRE TEMPS.

Portant el cas a l’exageració, qualsevol carrer on no sigui possible treure una cadira a la vorera per xerrar, com es continua fent en molts pobles, és una derrota ciutadana. Si els veïns sortissin amb la cadira al portal de Balmes, passaria que la gent no podria passar. Això d’entrada, però és que a més gairebé no podrien parlar pel soroll constant dels cotxes, autobusos i motos que pugen i baixen. Si no haguessin tancat els cines Atenas i ABC, es podria dir que el carrer està pràcticament igual que fa 40 anys. Amb sis carrils (dos dels quals per a serveis), les voreres estretes, les botigues més de pas que de proximitat, les façanes ennegrides, la velocitat excessiva dels cotxes i les motos. Tot i que és just assenyalar que els últims anys hi ha hagut alguna novetat, com la instal·lació d’un parell de semàfors per evitar, precisament, que els vehicles corrin tant. Defineix, sens dubte, tot el que la Barcelona del 2024 vol evitar: protagonisme de la mobilitat privada davant la sostenible.

El que ve: voreres de quatre metres.

La configuració de l’asfalt, que ara és de 2+2 i un carril per costat de serveis, es quedarà en un carril de baixada i dos de pujada i un vial addicional al costat Besòs reservat a la càrrega i descàrrega, aparcaments per a motos i contenidors. No hi haurà un carril bici que permeti connectar amb el que s’ha instal·lat recentment a la Via Augusta des de la Diagonal fins al passeig de la Bonanova. La connexió ciclista continua sent una gran tasca pendent en aquests barris de muntanya. Ni Riera de Cassoles, ni Balmes, ni Muntaner, ni Aribau disposen d’un vial reservat per a les bicis. I baixar és fàcil perquè agafes ritme, però pujar no és còmode, ni segur, ni agradable. El qui sí que hi sortirà guanyant és el vianant. Les voreres escalaran fins a 4,35 metres d’ample (ara no arriben a 2) i la calçada passarà de 15 metres a 11. El projecte de reforma preveu plantar 110 arbres, ara que la ciutat, després de les estretors de la sequera, pot tornar a ampliar la població vegetal.

durada i import de les obres.

Els treballs previs van començar el 16 d’octubre, però el dia oficial d’inici de les obres va ser ahir. Tal com es va anunciar a l’abril, quan es va informar que finalment s’emprendria la reforma, hauria d’estar tot acabat d’aquí a 15 mesos, és a dir, a principis de febrer del 2026. És clar, però, que durant aquest any llarg hi haurà constants afectacions en el trànsit. Encara se sap el detall, però n’hi ha prou de recordar obres semblants per endevinar que hi haurà talls de carrils i, ves a saber, anul·lació d’un sentit de la marxa per poder treballar més bé, i amb més seguretat, sobre el terreny. El cost de l’obra volta els 7 milions d’euros.

EL QUE QUEDA PER FER.

El carrer Balmes va començar a reformar-se el 2010 pel tram Diagonal-Aragó. Eren els últims compassos de l’alcaldia de Jordi Hereu. Amb Xavier Trias al comandament de la ciutat es va executar la millora des de la plaça Molina fins a la Diagonal, en dues fases partides per la Travessera de Gràcia. També amb CiU al govern municipal es va fer el mateix entre Aragó i Gran Via. Una vegada estigui culminat el tros que va des de la plaça Molina fins a la Ronda del Mig, faltarà arribar fins a Joaquim Folguera, on hi ha el mercat de Sant Gervasi.

Aquí hi queda pendent de construir una estació de l’L9 del metro.

El parc de la plaça, de fet, és un pedaç provisional que tapa el pou que van deixar les obres al principi de la dècada anterior, quan el projecte va quedar detingut per la falta de pressupost. Una vegada s’executi la parada i s’urbanitzi de manera definitiva la superfície, el consistori aprofitarà el moment per emprendre la reforma de Balmes fins aquest punt.

Notícies relacionades

També s’ha d’acabar la transformació de la desembocadura del carrer, entre Gran Via i Pelai.

Només s’ha intervingut entre el nus de Balmes-Pelai-Bergara. Aquí cal afegir-hi, a més, que el pla es va aprovar el 2016 i, fins i tot, tenia assignat un pressupost de gairebé 3 milions d’euros.