Ramon Gras: "Barcelona ha abusat d’activitats efímeres com la Copa Amèrica"

¿Per què cal impulsar una economia del coneixement a la regió metropolitana de BCN?

A l’àrea de Barcelona hi ha una intensitat d’innovació pròxima al 14%. La mitjana a Occident acostuma a ser d’un 12%, però a les ciutats fortament dinàmiques és més elevada: a Barcelona és un 14%; a Madrid, un 15%; a París, 20%, i a Boston, 29%. I que a Boston hi hagi un 29% d’intensitat d’innovació fa que els salaris siguin tres o quatre vegades superiors, perquè és una corba exponencial. Dels 800.000 treballadors que hi ha a la ciutat de Barcelona, n’hi ha uns 125.000 que treballen en activitats intensives en coneixement. Perquè estigués a l’altura del seu potencial n’hauria de tenir 200.000. Per tant, hi ha un dèficit de 75.000 treballadors qualificats en activitats intensives en coneixement o innovadores. Si es produís aquest canvi, que pot tardar uns 16 anys aproximadament, entre el 2024 i el 2040, suposaria un augment substancial dels salaris, probablement de l’ordre d’entre el 40% i el 50% i permetria doblar els salaris actuals en un termini d’uns 30 anys. Hi ha molts precedents.

¿Quins models de ciutat diria que s’assemblen al que és la Barcelona metropolitana ara?

Diferenciem entre economia i urbanisme. Pel que fa a l’economia, Barcelona és comparable a ciutats com Lisboa, Praga i Tallinn. I està per darrere de Newcastle, per exemple. És a dir, que no és al nivell de les ciutats que li correspondria. La idea que Barcelona juga en la primera divisió del talent és falsa. Barcelona juga en la quarta divisió del talent mundial. I podria jugar en la primera o en la segona en els pròxims anys, si es fan les coses com cal. En ciutats altament dinàmiques, tant de Suïssa, com d’Anglaterra, com d’Holanda, els salaris són el triple, de vegades quatre vegades superiors, perquè l’economia és molt més dinàmica, més meritocràtica, és molt més democràtica. Cleveland és el doble de pròspera per càpita que Barcelona. Barcelona i la regió metropolitana han de ser molt més ambicioses.

¿I en urbanisme?

Ara publiquem un estudi comparatiu de cinc ciutats similars: Amsterdam, Boston, Barcelona, Múnic i Estocolm. Amb regions metropolitanes de tres o quatre milions, de països desenvolupats occidentals, i que tenen problemes de tipus urbanístic similars. En el capítol de l’urbanisme, Estocolm és la que va per davant; una mica després ve Barcelona, que és interessant, i posteriorment ja tenim Amsterdam, Boston i, després, Múnic. Tant l’Eixample d’Estocolm com el de Barcelona tenen una constitució de tipus fractal, de les deu tipologies que hem identificat urbanístiques, i això afavoreix que al voltant d’entre un 40% i un 45% tant d’Estocolm com de Barcelona tingui una composició bastant agradable, estètica i funcional. Ara bé, la territorialitat dins de Barcelona és molt gran. Barris com Ciutat Meridiana o la Clota tenen menys qualitat urbanística si els comparem amb la Dreta de l’Eixample o Sant Gervasi i parts de Bonanova. En l’esfera mundial, Barcelona es trobaria en una franja mitjana-alta, però és internament molt heterogènia. Fa moltes dècades que Barcelona prioritza el creixement de tipus quantitatiu sobre el qualitatiu. Però l’única manera en què podem competir és la qualitativa.

¿Barcelona depèn massa del turisme?

Totalment. A la regió de Barcelona hi ha 321 indústries de les 848 que existeixen a escala mundial. En temes de sofisticació, que és l’element principal, d’aquestes 321 indústries, les tres subindústries que es troben a la cua són les tres vinculades al turisme. És a dir, que és la indústria que més precaritza, que promou sectors de l’economia menys intensius en coneixement, que genera llocs de treball més febles. Per tant, és un sector que podem dir objectivament que està arrossegant Barcelona i la seva àrea metropolitana cap a una certa precarietat i una certa pobresa.

Parla del turisme en general.

Exacte. Vaig estar fa pocs dies a Mallorca i em deien que prop de dos terços de l’economia depenen del turisme, directament o indirectament. Austin, a Texas, i Mallorca han doblat la població com a regió metropolitana en un període similar. Però Austin ha triplicat els salaris i la riquesa, i Mallorca està baixant en riquesa per càpita. Austin s’ha centrat en el software i en determinats tipus de comerç de productes sofisticats i a Mallorca hi ha hagut un monocultiu. Mallorca, si no fa un canvi substancial, arribarà un moment en el qual pot entrar en una situació de col·lapse. El cas de Barcelona no és tan extrem, perquè està més diversificada, però comparteix diferents components.

¿A quins escenaris porta continuar creixent per aquesta via?

Notícies relacionades

Si continua creixent per la línia de priorització extrema del turisme i coses com la Copa Amèrica i intervencions d’aquest tipus, que a mi em sorprenen... A Barcelona i Catalunya tothom deia fa 20 anys, quan València promovia la Copa Amèrica, que era una vulgaritat de nou-ric. I, a més, la Copa Amèrica en si mateixa dura 15 dies. És un campionat efímer, estranger, elitista, minoritari i de poc impacte. Barcelona ha abusat durant dècades d’intentar viure d’activitats o celebracions efímeres. El que necessita són projectes estructurals de llarg recorregut, forts, ben pensats. Projectes amb disseny urbanístic de qualitat, una economia del coneixement forta que generi prosperitat i una elevació de la qualitat de vida per a tothom, que no sigui elitista. Sense aquests tres components, Barcelona no avançarà. La ciutat manté ara un lent declivi. Tenim una gran oportunitat per capgirar la situació. Si esperem 15 o 10 anys i les indústries que encara queden perden més força, passarà com amb el tèxtil, que va morir i que mai l’hem recuperat.

¿Quines són les zones on aquesta economia del coneixement pot tenir més arrelament?

S’hauria de fer una jerarquia, amb tres grans districtes d’innovació, que seran Barcelona-Besòs, els cinc antics polígons pròxims a la Sagrera. Allà hi ha 140 hectàrees, 8.400 treballadors i n’hi podria haver 32.000. Un altre districte serà el d’Esplugues-Pedralbes, amb quatre camps de coneixement, el mèdic i biotecnològic, el de la salut, esports i agroalimentari, el de l’Urban Tech i finalment el de la intel·ligència artificial aplicada als negocis. I el tercer gran component és el de Badalona i les Tres Xemeneies, amb un corredor Besòs que seria més industrial, més físic, de productes sofisticats. Després tindríem àrees de segon ordre com l’Hospitalet i Bellvitge i la Vall d’Hebron. I podríem tenir una regeneració del corredor de la Diagonal i Sant Gervasi.