Juan Jurado: "Necessitem que el ferrocarril arribi a Esparreguera"

¿Què és el que més el preocupa i el que més el tranquil·litza d’Esparreguera?

El que més em tranquil·litza és saber que tenim un ajuntament ben organitzat i amb els projectes del mandat en marxa. El que més em preocupa, el repte que tenim amb la neteja viària i el manteniment dels espais públics.

Com a músic de professió, ¿creu que la seva experiència en l’àmbit cultural influirà en la seva gestió?

Sens dubte. La cultura és un pilar fonamental. Hem impulsat projectes com el festival de circ, la programació d’arts escèniques i l’Escola de les Arts. Defenso la importància de la cultura, però també reconec les principals preocupacions de la ciutadania.

¿Per què la seguretat és menys problemàtica a Esparreguera que en altres municipis?

Les dades ho demostren. Esparreguera és el segon municipi de Catalunya amb una notable reducció de delictes, en part gràcies a les càmeres als accessos, que dissuadeixen els robatoris. Des de l’esquerra considerem que hem d’abordar la seguretat sense alarmismes.

Governa juntament amb ERC, fet que li atorga una majoria absoluta. ¿Comparteix projecte amb els republicans?

La confiança entre els 11 membres del govern és crucial per evitar tensions, ja que moltes coalicions fracassen per desconfiança. En el nostre cas, compartim gairebé tots els objectius, excepte en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i la rehabilitació de l’antic mercat municipal, en què ERC proposa una oficina de turisme i la idea original era un espai polivalent per a arts escèniques.

L’actual POUM data de 1984. ¿Quins canvis o millores preveu incloure en el nou?

Aquest és l’origen de molts reptes que afrontem. El pla del 2013 va ser anul·lat, i la planificació urbanística va retrocedir a 1996, que remet al POUM de 1984, dissenyat per a una població d’11.000 habitants, quan avui en som 23.000. Aquesta obsolescència limita les nostres possibilitats de desenvolupament industrial, comercial i urbà, que beneficiarien Esparreguera. Tot i que hem optat per no portar a terme un desenvolupament urbanístic extrem, aquesta situació continua restringint-nos. El nou POUM està avançat, i ja ha superat dues aprovacions inicials. Ara treballem en una tercera aprovació per incloure activitats industrials i econòmiques que han d’estar contemplades. El nostre objectiu és aprovar el nou POUM en aquest mandat.

¿Com espera equilibrar el creixement de la ciutat amb la preservació dels seus espais naturals i patrimonials?

El POUM serà clau en aquest procés. Esparreguera, com a porta al parc natural de Montserrat, compta amb gran superfície catalogada com a preparc. Amb 27 quilòmetres quadrats de terreny, la majoria natural, el creixement industrial és limitat, ja que hi ha poc espai per a nous polígons. Els nous barris en el POUM s’integraran a àrees existents, per minimitzar el seu impacte en l’entorn. En definitiva, el nou POUM protegirà aquest aspecte, que és un tret distintiu del municipi.

Atès que Esparreguera és un dels principals enllaços entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la Catalunya Central, ¿es planteja millorar la connectivitat i mobilitat per optimitzar aquesta posició estratègica?

Esparreguera, a només 30 minuts de Barcelona i a prop de Montserrat, té una ubicació privilegiada. Com que l’ajuntament no té competències directes, hem demanat a la Generalitat un transport més eficient: necessitem que el ferrocarril arribi a la ciutat, perquè ara depenem d’un servei d’autobusos deficient operat per Monbus. Si fem Esparreguera més accessible, millorarem l’impacte ambiental i la seva rellevància territorial.

¿Hi ha projectes de desenvolupament econòmic o turístic per fer d’Esparreguera un punt de referència entre les dues zones?

En moltes ocasions sembla que al Baix Llobregat tenim un complex amb el turisme. L’hem de revertir, ja que comptem amb un patrimoni arquitectònic impressionant, com el campanar més alt de Catalunya, la Basílica de Montserrat i el Teatre de la Passió. A més, tenim elements industrials destacats, com la Colònia Sedó, que té la turbina més gran d’Europa.

Un dels punts a millorar és el manteniment de la via pública i els equipaments. ¿Quines mesures concretes té al cap?

Notícies relacionades

El Gòtic, amb 1.811 negocis actius, guanya quasi un 20% de comerços

BCN té 3.000 botigues més que el 2022 i un 9,1% de locals buits

L’alcalde Rivas va deixar l’alcaldia amb un contracte de neteja de més de 5 milions d’euros a punt d’adjudicar-se. No obstant, les empreses poden impugnar licitacions sense cost, cosa que perjudica els ajuntaments. A diferència d’aquestes companyies, nosaltres no tenim grans bufets jurídics que protegeixin l’ajuntament ni la ciutadania. Després de mesos de licitació, hem arribat a un punt mort legal i vam decidir desistir, cosa que podria retardar l’adjudicació fins a sis mesos. Al novembre activarem un pla alternatiu que replicarà el servei de neteja amb personal propi. Ja hem obert una borsa de netejadors.

L’Escola d’Arts és una altra de les seves apostes. ¿Quins plans té per al seu creixement?

La Generalitat es va comprometre a principis de segle a finançar en part les Escoles d’Arts, però aquest compromís encara no s’ha complert. Des de l’ajuntament defensem fermament que aquest suport es faci realitat, ja que el projecte cultural i educatiu que impulsem és una palanca de transformació social molt potent.