Sant Adrià es replanteja la recollida pneumàtica de residus pel cost

Els alts costos han frenat la xarxa de recollida pneumàtica de residus a Catalunya, desplegada en algunes localitats amb quilòmetres de conductes subterranis. Barcelona, Sabadell, Reus i Barberà del Vallès descarten implantar-la a més barris i posen límit a l’ampliació allà on opera, basada en equips d’aspiració que requereixen un elevat consum energètic perquè les bosses de residus es traslladin sota terra fins a una central. Sant Adrià de Besòs també es replanteja el seu circuit de succió, limitat a alguns carrers. El desemborsament que suposa el dissuadeix d’estendre’l.

"Sobre el paper, pot ser una bona manera de gestionar residus, però té problemes associats", adverteix el regidor de Territori i Medi Ambient de Sant Adrià, José A. Gras. Assenyala que a la població veïna de la capital li surt "bastant car" desfer-se dels rebutjos a través de les bústies de la pneumàtica. En concret, la recollida amb aire comprimit costa quatre vegades més a la ciutat que la del servei ordinari mitjançant contenidors.

Sant Adrià va abonar 257,7 euros per cada una de les 398 tones de residus que va evacuar pel mecanisme d’aspiració el 2023. La tarifa és superior a la que costeja Barcelona, estimada en uns 160 euros de mitjana. Al seu torn, el municipi d’uns 38.000 habitants va sufragar 63 euros l’any passat per cada una de les 13.984 tones de residus domiciliaris dipositats en contenidors, un import similar al de l’urbs.

"A més, la xarxa pot absorbir unes 20 tones al dia i, ara mateix, fem ús de 2,5 a 3,5 tones diàries, de manera que és molt poc eficient", analitza Gras. El regidor afirma que cal revisar el sistema, que "pràcticament està esgotant la seva vida útil" a la ciutat.

Sant Adrià va projectar que la recollida pneumàtica s’instal·laria en carrers de la Mina i la Catalana, un antic barri de cases baixes refet completament amb nous blocs i que ha augmentat de població en les dues últimes dècades. No obstant, no es va materialitzar tot el que es va programar incorporar en el sistema per aprofitar la capacitat al complet de la central, situada als voltants del Fòrum.

"Ens penalitza que zones previstes inicialment no estan connectades, cosa que comporta que el cost sigui més elevat", apunta Gras, que parla d’"una possible mala planificació o una planificació que podria haver sigut millor". Aprofitant que un sector de la instal·lació està a punt de ser amortitzat, l’ajuntament es proposa decidir si estén més el mecanisme o el dona ja per tancat, en la línia de Barcelona i altres localitats.

"Fa pensar si convé continuar apostant per aquest sistema. Si surt més car, no té gaire sentit", reflexiona el regidor. "No el té quan no en fem servir ni la meitat i té el cost que té. Hem de veure si s’aposta per mantenir el que hi ha, es millora o s’estén", enumera. Una possibilitat que s’estudiarà per esprémer més el volum de la central pneumàtica és desplegar les canonades per transvasar les escombraries del barri pendent d’aixecar davant de l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies. Es permet edificar 1.783 pisos als terrenys, que no s’espera que es comencin a urbanitzar fins al 2026. El pronòstic més optimista és que el veïnat estigui acabat el 2030, una data subjecta a vaivens i eventuals retards.

Notícies relacionades

Tamarit centra la segona fase de la reforma de la ronda de Sant Antoni

Consulta els punts de recollida de Barcelona i l'Àrea Metropolitana per enviar ajuda a València

Duo de contenidors

Un altre desavantatge és que col·locar el duo de contenidors de les fraccions de resta i orgànica, construir la connexió de servei i fer la connexió a la resta del circuit val uns 50.000 euros. Gras afegeix que la cinta transportadora que hauria de desplaçar els residus de la central de recollida pneumàtica a la planta d’Ecoparc i la incineradora Tersa mai ha funcionat. "Significa que s’emmagatzemen escombraries i després es mouen amb camions, cosa que tampoc és eficient", postil·la. Sant Adrià reclama posar data al tancament i trasllat de Tersa.