BCN té 3.000 botigues més que el 2022 i un 9,1% de locals buits

EL PERIÓDICO ha tingut accés a aquest avenç del cens comercial que porta a terme cada dos anys l’Ajuntament de Barcelona, que es publicarà a finals d’any. Les dades reflecteixen que la millora en l’ocupació comercial és generalitzada a tots els districtes, i fins i tot en set l’oferta actual supera la de fa cinc anys.

Aquesta informació serà determinant en l’anàlisi que portaran a terme l’Ajuntament de Barcelona i el Govern català sobre el debat, que s’acaba d’encetar, de l’evolució dels preus dels lloguers comercials. El grup municipal d’ERC va proposar fa dues setmanes que la ciutat reguli els seus arrendaments de locals igual que ho ha fet amb els habitatges, i va aconseguir el suport del PSC i BComú per treballar en aquest sentit i plantejar la mesura a Generalitat i el Govern espanyol.

La radiografia comercial que fa el consistori ofereix una foto fixa de la situació, després de revisar un per un els 68.041 locals susceptibles d’acollir activitat econòmica. Atribueix el creixement de la creixent xarxa comercial a la sortida al mercat immobiliari de nous espais i a la inclusió en el recompte de locals a peu de carrer que fins i tot tancats tenen condicions per acollir usos comercials. El cens no recull els establiments reconvertits en habitatges en planta baixa, que creixen any rere any, per via del canvi d’ús legal, o bé de manera extraoficial, en carrers d’escassa demanda comercial.

El nou cens constata que ara com ara tenen activitat 61.827 locals, davant els 58.884 del 2022. És a dir, hi ha gairebé 3.000 negocis més en marxa en tota l’urbs. És la dada rècord en el registre municipal de l’última dècada. Els números fins al setembre del 2024 milloren els obtinguts el 2022, quan els efectes de la pandèmia encara es deixaven notar visiblement en algunes zones, com el cor de Barcelona. Precisament, Ciutat Vella arriba als 6.624 locals actius, uns 800 més que fa dos anys. També supera els 6.564 de finals del 2019. I així passa amb la resta del territori, tot i que els creixements no cridin tant l’atenció.

Serveis i menjar

La vida comercial segueix dominada pels serveis, que suposen 33.677 establiments (creixen respecte a l’anterior recompte, amb uns 1.700 més), seguits pel comerç minorista (21.190), que també ha pujat, tot i que menys. Finalment, n’hi ha 6.960 en l’apartat d’altres, que inclou activitats administratives, industrials, vinculades a la construcció i gimnasos.

Potser el més significatiu de l’avenç de dades és la recent reducció d’espais comercials buits, que ara són 6.214, mentre que el 2022 sumaven 7.781 establiments i suposaven l’11,7%. No obstant, l’actual xifra de tancats és superior a la de prepandèmia (2.606) perquè, entre altres motius, llavors la metodologia va reduir el cens total de locals de planta baixa.

Notícies relacionades

El Gòtic, amb 1.811 negocis actius, guanya quasi un 20% de comerços

Juan Jurado: "Necessitem que el ferrocarril arribi a Esparreguera"

Quant a les categories de negoci, tot i que totes han crescut lleugerament en nombre, els seus percentatges s’han redistribuït. Així, l’apartat de serveis diversos s’amplia (22.811) fins a representar el 36,9% del pastís, seguit pel comerç no alimentari (21,1%, amb 13.057). Després hi figuren els serveis de restauració, que són un 17,6%. Els bars i restaurants perden una mica de pes percentual, tot i que en realitat han guanyat obertures en la meitat dels districtes l’últim any, fins a sumar 10.856. A continuació se situen els comerços d’alimentació (13,2%, i creix en 9 districtes, sumant 8.133), mentre que el capítol d’altres suposa un 11,3%.

L’oferta s’ha vist ampliada a cadascun dels districtes respecte al 2022, i també creix respecte a les bones dades del 2019, excepte a l’Eixample, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. L’Eixample, per centralitat i extensió és el territori estrella, amb 13.590 negocis, tot i que no ha recuperat encara els 14.005 d’aquell registre. Per darrere, en volum despunta també Sant Martí, que alinea 7.839 locals actius, entre els diferents tipus d’activitat. La remuntada de Ciutat Vella el col·loca de nou al podi local. Per barris, la Dreta de l’Eixample i la Vila de Gràcia són els més comercials de la metròpolis i els únics que sumen més de 3.000 establiments. A l’extrem oposat, se situen els barris més modestos i perifèrics, especialment Nou Barris i Sant Andreu.