El Gòtic, amb 1.811 negocis actius, guanya quasi un 20% de comerços

La foto fixa, no obstant, no equival a un moment daurat de l’activitat comercial a la capital catalana. A Barcelona Oberta, que aglutina els eixos més turístics i cèntrics, el seu president Gabriel Jené emfatitza que a Ciutat Vella "hi ha més ocupació però no es tracta d’una regeneració", ja que una part del comerç s’ha "devaluat". I segons l’opinió del Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç, que representa els eixos de barri, l’ocupació a l’alça va de la mà "una gran rotació comercial" perquè molts emprenedors proven sort en el comerç o de la mà de franquícies sense comptar amb un pla de negoci realista.

Li va costar remuntar

La situació a Ciutat Vella és la que més crida l’atenció en el nou cens perquè, després de ser víctima de la caiguda del turisme durant dos anys, la seva proporció de locals tancats era molt més alta que als barris, on el comerç de proximitat va resistir millor per nodrir-se de l’afluència de veïns del barri. Al centre li va costar remuntar i encara l’estiu del 2023 mostrava espais tancats i una preocupant proliferació de botigues de baixa qualitat i molt enfocades en el visitant. Aquesta dinàmica es manté i allunya l’arribada de grans marques i multinacionals, per exemple. Això sí, en el nou radar municipal, l’ocupació comercial ja està per sobre de la del 2019. Ara compten amb 6.624 comerços (inclou restauració) actius, davant els 5.806 de l’any 2022.

En el cas del Gòtic hi ha gairebé 300 persianes aixecades més, mentre que al Raval s’ha arribat als 2.423 negocis (gairebé 250 més). També la zona del Born s’ha recuperat amb un total de 1.777 negocis vius. En alguns casos pel pes de les botigues de regals, cannàbiques, de carcasses i de moda barata. L’altre districte cèntric, l’Eixample, creix en tots els seus barris, però en menor mesura, i guanya a penes mig centenar d’activitats en cada un. Així, l’Antiga Esquerra de l’Eixample arriba a 2.637, la Nova Esquerra de l’Eixample a 2.099, i li trepitja els talons la Sagrada Família amb un gran dinamisme. Sant Antoni arriba als 1.917.

Pèrdua de qualitat

Un altre barri destacat en el mapa comercial local és el de la Vila de Gràcia, amb 3.304 establiments: n’ha guanyat més d’un centenar en dos anys. Sant Gervasi-Galvany també despunta amb 2.682, les Corts va a l’alça amb 1.983, Sant Andreu en guanya gairebé 100 i arriba a 1.852 i Sants puja el mateix fins als 1.702.

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Per contra, els barris més petits i perifèrics tenen les menors quotes de xarxa comercial. En concret, la Clota suma 13 negocis, Can Peguera en té 18, a Vallbona n’hi ha 22, a Torre Baró en són 25 i Baró de Viver en de 39.

Les dues patronals del sector remarquen que la recuperació de persianes aixecades i el volum de negocis en funcionament no sempre són indicadors de fortalesa econòmica. Jené assenyala que al centre hi ha preocupació per la "pèrdua de qualitat en el mix comercial", amb un comerç poc estructurat. Destaca que les zones prime de l’Eixample –com passeig de Gràcia– tenen una alta ocupació amb poca rotació perquè estan molt demandades, però que fora d’aquestes el creixement es nodreix en part d’obertures amb poc valor afegit, com súpers de 24 hores i cafeteries low cost.