Macías reclama l’"autonomia total" de Rodalies per al seu bon funcionament

Una inversió equivocadament enfocada a l’alta velocitat, una necessitat creixent de mobilitat i una governança que no s’ha gestionat mai des de la proximitat. Segons Pere Macias, comissionat del traspàs de Rodalies a la Generalitat, aquest és el còctel que respon a la pregunta de per què els trens no funcionen bé a Catalunya.

Citat per empresaris del Baix Llobregat, l’exconseller, exalcalde i exdiputat va compartir ahir la seva visió sobre el ferrocarril, amb frases lapidàries com "depengui de qui depengui, Rodalies ha de tenir una autonomia total" o "el millor desplaçament és el que no es produeix".

Hi ha altres mals, però. Com el fet que Renfe i Adif, dues empreses públiques, funcionin sovint com a compartiments estancs quan a la resta d’Europa, malgrat que la Unió Europea obliga a separar les dues comeses, l’operador ferroviari i el gestor de la infraestructura van molt més de bracet o són, fins i tot, la mateixa persona. No és normal, va assenyalar, que Renfe i Adif tinguin els centres de control separats (un a Sants i l’altre al Clot), cosa que alenteix i dificulta la resposta en cas d’incidència.

Serveis que es molesten

Una altra de les molèsties és que el complicat maridatge entre trens de Rodalies, mercaderies i mitjana distància no s’hagi fet del tot bé, amb "contínues interferències" o danys col·laterals, com el fet que les obres del corredor mediterrani al túnel de Roda de Berà posin de cap per avall tota la malla ferroviària de Tarragona.

Segons la seva opinió, tot passa per "la proximitat". D’aquí ve la seva comesa: aconseguir que el traspàs que es va iniciar el 2010 (horaris i tarifes) s’acabi d’executar amb el traspàs de la gestió de les línies i la infraestructura. I, per descomptat, l’enviament dels diners corresponents per poder administrar-ho tot. Això és el que van pactar el Govern de Pedro Sánchez i la Generalitat presidida per Pere Aragonès el novembre del 2023. I això és el que continua executant l’Executiu català, liderat ara per Salvador Illa, que ha tingut la bona idea de mantenir en el càrrec Macias, una persona que coneix tant les peculiaritats de la política com els trens i les vies.

Una heroïna

Aquest és el model, va compartir, que ja es pot veure a França o a Alemanya, amb els trens logotipats amb el segell de la regió. Per entendre el tema de la gestió local, Macias va posar un exemple: "Mayte Castillo, l’anterior directora de Renfe a Catalunya, era una heroïna. Havia de trucar a Madrid fins i tot per canviar un fluorescent. No pot ser: Rodalies necessita l’autonomia del metro de Barcelona o de Ferrocarrils, xarxes que funcionen molt bé o raonablement bé". Com a rematada: "Depengui de qui depengui, cal que Rodalies disposi d’una autonomia total".

Sobre les queixes d’alguns partits polítics en relació amb el nivell d’execució de les obres del pla de Rodalies 2021-2030, el comissionat del Govern va desmentir "amb contundència" que el problema sigui aquest. "Invertir més seria fins i tot temerari", va resumir, amb referència a les moltes obres que hi ha en marxa i que fan anar coixa bona part de la xarxa ferroviària catalana. El que sí que considera imperatiu és avançar en la redacció de nous projectes – "pactats amb el territori", va remarcar–, de manera que només depenguin de la disponibilitat pressupostària.

Notícies relacionades

Un de cada 4 passatgers ha deixat el tren a Tarragona

PSC i Comuns pacten congelar l’IBI a l’Hospitalet

Tall a la Garriga

En aquest sentit, va recordar que Adif ha endarrerit el segon tall previst a l’R3 entre la Garriga i Parets, on està previst desdoblar la via, que ja va veure interrompuda la circulació entre el 12 d’octubre del 2023 i principis de febrer del 2024. La nova afectació estava prevista per a l’estiu i després per a la tardor. Però no es farà res fins que no s’acabi el tall de Roda de Berà, com a mínim la primavera del 2025, perquè, tal com va avançar aquest diari a mitjans d’octubre, no coincideixin en el temps. Les desgràcies no venen mai soles, però es pot aconseguir que vinguin l’una darrere de l’altra.