El tramvia dit passeig

A l’eficiència, neteja i zero emissions s’hi suma l’absència de clàxon, frenades i accelerades

El tranvía en pruebas pasa este viernes frente a los comercios, a la altura de Bailèn. / Elisenda Pons

Des de les aules del taller d’urbanisme de l’Escola d’Arquitectura es veu l’encreuament de Diagonal amb Adolf Florensa. Els estudiants miren per la finestra. No atenen. Tant és. Aprenen igual. Aprenen tota l’estona, per osmosi. Cacen idees al vol, llegeixen captures de pantalla, n’ajunten dues més dues, deu mil imatges de producció pròpia. A la butxaca. I un bilió a un clic, mentre xerren, al bar. Que gran és ser jove. Aprenen, gairebé sense voler, que el cotxe omple tot el lloc que li donis. Que l’autobús ha de competir per aquest espai i millor si porta carril propi. Que les bicis cal apartar-les dels anteriors. Que el tramvia passa més que el bus. Que es nota menys. Que per girar demana més lloc. ¿Quant? Baixeu a mesurar-lo. Rondinen. Tornen: 32 metres. ¿I quant mesura un tramvia? 32 metres, beneïts mòbils. Ostres, és a dir que el radi de curvatura a velocitats inofensives és la longitud del mateix vehicle. Els conductors són éssers de llum que, en lloc de fer-los un cop de clàxon, fan sonar campanetes perquè retirin la cinta mètrica i surtin del mig. No s’hi va malament, dins. La gent discorre sense escales ni torniquets. Un pas petit –"Recordeu que heu de validar el títol de transport"– canta una veu rodona, i a contemplar el paisatge o disfrutar de l’abillament, semblant i xerrada dels viatgers. Els tramvies de primera hora traginen el personal de la universitat, alumnes aplicats i, de vegades, alguna treballadora endarrerida del sexe trans. Dones transgeneracionals i tranuitadores que amoïnen els límits del maquillatge a la llum de l’alba.

Notícies relacionades

Els estudiants passen les mesures als seus projectes i decideixen prioritats: –Vianant, bicicleta, tramvia, bus i ja, si cal, cotxe. ¿Per aquest ordre, n’estàs segura? –Bé, dubto entre la bici i el transport públic, però ja ho decidiré quan hagi de dibuixar l’encreuament–. Són de tercer i ja prometen: -La vorera el primer, sens dubte. Poder caminar. -O rodar si arribes a vella –diu un altre. -Després la bici. -El rang d’usuaris és inferior. -Però va en augment. -I per salut, discuteixen. -Després el tramvia, a veure, és que: capacitat, 200-400 persones. ¿Bus? 100. Velocitat comercial, 18 km/h. ¿Bus? 12. Freqüència, 4 minuts. ¿Bus? 8. Neteja, zero emissió de gasos ni partícules. Eficiència, la fórmula combinada de l’anterior i l’economia de la catenària, sense clàxon, frenades ni accelerades. Verd, alguna cosa porta. Seguretat, la sinistralitat és gairebé zero. I va suau. Han d’avisar per megafonia: "Si viatges dempeu s, agafa’t". Ningú. -Fins a la corba –l’adolescent maliciosa.

-Les marquesines són molt fortes. Tant vidre. No cal. Jo hi poso un pal. –Els pals de les catenàries servirien de fanal. –El verd... més arbres, arbustos, menys gespa, plantes que exigeixin menys aigua. -¿Les parades que no concorden, què? Ni amb el bus, ni el metro, ni el Bicing, ¿som tontos? - I a veure quan l’acabeu d’ajuntar, que quina barra.

Temes:

Diagonal Arquitectura Bicing

Inicia sessió 0 Comentaris

Més de 35.000 firmes de suport a les terrasses en tot just un mes

El conductor de Fabra i Puig va fer un gir brusc abans d’envair la vorera