Abril i Buenafuente, un fart de riure

No hi ha cosa que molesti més quan un va al teatre, al Liceu o al Palau de la Música que sentir un concert de gent tossint i que aquest sigui tant o més sonor que el dels mateixos artistes o solistes. Dimarts, en l’estrena d’El Tenoriu, que interpreten de manera magistral el matrimoni Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, a més d’Anna Bertran, David Olivares, Roger Julià i Toni González Lillo, hi van assistir molts col·legues de professió. Des de Joan Gràcia fins a Josep Maria Pou passant per Berto Romero, Octavi Pujades o Mireia Portas. Aquesta última, per cert, està aquests dies interpretant al Borràs l’obra de Jordi Galceran Trauma rural, que dirigeix Sergi Belbel. Els explicava això de la tos perquè a Pou, que dimarts vinent complirà 80 anys, el tenia assegut just al seient de darrere meu i això em va fer descobrir que, a més de ser un dels millors sobre l’escenari, també ho és a la platea. Va tossir dues vegades, però amb discreció i aprofitant aquestes dècimes existents entre acte i acte. L’actor que sabia tossir seria un bon nom per a una novel·la que haurien de llegir tots aquells que surten de casa refredats.

De qualsevol manera, no hi ha res com riure i al Poliorama es va riure de valent. Ho va fer amb elegància el mateix Pou mentre s’ho passaven en gran Joan Lluís Bozzo i José Corbacho, que lluïa un dels seus habituals barrets, o el periodista Josep Maria Ureta, el banquer Joan Verdaguer i el productor Quique Camín. Al seu torn, les rialles de la model Vanesa Lorenzo airejaven les melenes de la seva parella Carles Puyol just a la mateixa fila de Martina Klein.

Sorprenentment, el més seriós de tots els presents va ser un dels actors que més ens han fet riure aquests últims anys. Em refereixo a Carles Sans. Això sí, el seu gest sobri estava justificat. Entre altres coses, Sans també és el director d’aquesta magnífica obra. Així que observava i escoltava amb atenció cada gest i paraula dels seus intèrprets. De qualsevol manera, no s’ha d’inquietar en excés. El resultat final del seu Tenoriu és brillant, divertit i enginyós. Això sí, haurà de controlar l’Andreu i la Sílvia perquè, en alguna escena, donen curs als seus desitjos sexuals... En fi, que és una veritable pena que ja estiguin totes les entrades venudes fins a l’últim dia. Dit això, em xiven que no descarten repetir. Si ho fan, hi tornaré.

Del Grand Central al cel

Notícies relacionades

La Viqui, la sort de tants

Cuina amb llum natural

Desconec on va acabar la nit de l’estrena el matrimoni Buenafuente-Abril, però podrien haver-ho fet tranquil·lament en el renovat Grand Hotel Central. Es tracta d’un dels hotels més espectaculars de la ciutat que, en el seu dia, anys 20, a l’àtic, el polític i mecenes Francesc Cambó va ubicar la seva vivenda. Va ser ja llavors l’edifici més alt de la Via Laietana i el primer a tenir ascensor. Ara, a la planta vuitena, es pot tocar el cel des d’una espectacular piscina o visitar la històrica biblioteca del mateix Cambó. Doncs sí, aquest dijous hi va haver reinauguració per mostrar tota la seva història. Va ser una festa vintage on, només entrar, un va topar de cara amb un home tan alt com simpàtic. Em refereixo al director general del Consorci de Turisme de Barcelona, Mateu Hernández. El vaig veure parlant amb Dario Filippone, del fons que va comprar l’hotel per 93 milions a la cadena de Pau Guardans i que ja estan encantats amb aquesta operació realitzada fa un any.

Va ser una festa amb molta vestimenta d’època i on no van faltar Ramon Agenjo de DAMM; el fundador de Lagranja Design, Gerard Sanmartí; Pablo Juncadella, de Mucho; Bruno Figueras , d’hotels Habitat; Lluís Roig, d’hotels Pulitzer; o el director general de Prensa Ibérica,Sergi Guillot. Estaven estupendes la periodista, presentadora i fundadora i CEO de l’Agència TheCreative, Bibiana Ballbé, i la directora de Projectes Estratègics del Consorci de Turisme de Barcelona, Anna Marqués. I tampoc s’ho van perdre el dissenyador Josep Abril, Gina Ventós, de la Fundació Ventós, la influencer Xuan Lan i l’artista Anna Rierola.