Janet Sanz: "Negar els efectes de la superilla hauria de ser un delicte"

Sanz, aquesta setmana, a la Diagonal. | FERRAN NADEU

¿Què opina del relat que defensa alguna gent, que augura que Barcelona en Comú serà ben aviat el que va ser Iniciativa per Catalunya: la crossa del PSC per governar, amb pocs regidors?

Aquesta gent que no ens estima intenta generar un relat que ens menystingui perquè sap de què som capaços. Barcelona en Comú és una força que va venir per quedar-se, per liderar la ciutat i qüestionar les hegemonies dels partits històrics, inclosa la d’ICV. Tinc una mala notícia: aquest relat no es donarà perquè el projecte està consolidat, més enllà de les persones que en siguin els líders en un moment o altre.

El llavors líder d’ICV, Joan Saura, deia fa 25 anys que amb l’adeu de Jordi Pujol desapareixeria Convergència per haver-lo perdut a ell i al poder. Barcelona en Comú va perdre l’alcaldia i ara Colau se n’ha anat. ¿No li passarà el mateix?

El projecte de Convergència i Unió no té res a veure amb el de Barcelona en Comú i estic segura que Joan Saura diria el mateix. Som una força que està més a prop del 20% dels vots que d’una altra cosa. Som un actor polític de primer nivell que disputarà l’alcaldia de Barcelona el 2027.

¿Quin llegat van deixar els Comuns després d’aquests vuit anys governant sols i amb el PSC?

Principalment, drets contra privilegis. Construcció de drets socials des de totes les perspectives. Una ciutat més justa i equitativa, líder en inversió social.

Però ara dorm més gent al carrer que quan els Comuns van començar a dirigir l’ajuntament. Costa molt més accedir a una vivenda que llavors.

El que hem de preguntar-nos és què hauria passat si no hagués governat Barcelona en Comú. Del 2011 a al 2015 hi va haver un govern de dretes en el qual Xavier Trias va girar l’esquena als barris: hi va haver més desnonaments que mai. Nosaltres en vam parar el 90%. ¿Quantes finques hem comprat? ¿Qui ha augmentat el parc de vivenda protegida?

¿Els problemes de Barcelona serien pitjors si els Comuns no haguessin governat?

Molt pitjors. El 2015 vam dir que Barcelona podia fer més, no vam dir que resoldríem tots els problemes del món sols. Necessitàvem un Govern central i un de català alineats. En vam tenir un del PP a Espanya i un de Junts i ERC a Catalunya.

I abans un de Convergència: es van avenir amb Artur Mas i Carles Puigdemont en el primer mandat.

En matèria d’infraestructures hi va haver un diàleg honest i Convergència va donar suport a l’aposta per la unió del tramvia.

¿Ara que Colau se n’ha anat, és hora que Barcelona en Comú entri en el Govern de Collboni?

El debat l’hem tingut durant aquest any i mig. Vam fer una aposta honesta: Barcelona mereixia un govern d’esquerres ampli i fort. Amb una majoria superior a la del mandat anterior.

És a dir, del PSC, els Comuns i ERC.

Però Collboni ha triat que el seu Govern sigui de les elits. L’alcalde no té rumb polític i volem utilitzar la nostra força com a oposició per capgirar a aquesta deriva. Hem renunciat a participar en aquest govern perquè ja ha pres moltes decisions que condicionen el mandat. És decebedor per a la gent progressista de Barcelona, que esperava una cosa diferent a Xavier Trias.

Els programes electorals de Trias i Collboni eren de fet molt semblants.

Sota el nostre lideratge, el PSC, com a soci de govern, ha sigut còmplice de les innovacions en política social i vivenda. No les va impulsar però en va ser còmplice. Ara vol representar les elits, la dreta. Això deixa òrfena molta gent. Per exemple, negar la superilla hauria de ser delicte.

El PSC ja no fa servir aquest terme.

Crec que és un error. València ha demostrat que hi ha catàstrofes evitables i inevitables. A València es va posar en el centre l’especulació immobiliària i turística, i llavors passen coses, desgraciadament, com les que vivim aquests dies. Barcelona va posar de manifest que es podia fer un urbanisme que situï en el centre la vida, que recuperi cada gota d’aigua, que prevegi la sequera i tots els episodis extrems i que posi de manifest que reduint la contaminació ajudes a evitar-los. Negar que l’efecte de les superilles és positiu, un èxit amb aval ciutadà, científic i jurídic, que és el que ha fet Collboni, hauria de ser delicte.

Ha tingut algun revés judicial, però.

Sí, però ¿quantes sentències positives estan sortint?

Estan negociant l’expansió d’aquest model al parlar de pressupostos amb el PSC.

Hem sigut clars: per a nosaltres, les superilles, la vivenda, abaixar el cost de la vida i congelar les tarifes de transport són objectius centrals. La vivenda és una qüestió que clama al cel.

¿Han presentat condicions?

Estem a punt de presentar una proposta en clau territorial. Hi ha dues qüestions que són fonamentals. Una és recuperar i impulsar el projecte de 500 vivendes planificades en la transformació de la Fira, al Poble-sec. L’altra, els barris del Besòs i el Maresme i de la Verneda i la Pau. La regeneració urbana impulsada el mandat anterior ha quedat aturada i no se’n pot esperar més. Hi ha finques on cal actuar d’ofici. Parlem de 6.000 pisos pendents. Necessitem 700 milions d’euros entre ajuntament, Estat i la Generalitat per reformar 6.000 pisos en aquests barris i també a Trinitat Vella i Can Peguera.

¿Com està el projecte de reforma del 30% de vivenda protegida? Les posicions del PSC i Junts semblen més pròximes que les dels socialistes i els Comuns.

Notícies relacionades

El govern de Barcelona només escolta els promotors, que volen construir i posar el preu que els doni la gana. No recolzarem els pressupostos si hi ha un sol pas enrere en vivenda.

¿Desfà el PSC l’obra que va fer amb Barcelona en Comú?

El PSC no té un projecte. Del que vam fer, ha mantingut el que no podia canviar.

Temes:

Diagonal Janet Sanz Ada Colau

Inicia sessió 0 Comentaris