L’AMB aconsegueix salvar el benefici fiscal del tribut metropolità

Per salvar l’escull, l’AMB ha aprovat ara una nova ordenança fiscal del TM que, a més de congelar l’impost, excepcionalment activa un règim transitori que permet als contribuents vinculats amb uns dos milions d’immobles a l’àrea de Barcelona continuar gaudint dels actuals beneficis fiscals durant l’any 2025. Aquests 2,1 milions són el total de referències cadastrals urbanes objecte de tributació en el territori habitat per 3,3 milions de persones. Consultades per la dada específica de pagadors, fonts de l’AMB ratifiquen els dos milions de llars però esgrimeixen "dificultats tècniques" per obtenir una dada concreta de contribuents individuals pel fet que una mateixa finca pot contemplar diversos propietaris i, al seu torn, un mateix propietari pot agrupar en el seu rebut diversos immobles.

El truc: nova ordenança

L’ardit legal del règim transitori es desprèn de la nova Ordenança Fiscal Reguladora del Tribut Metropolità (OFRTM) 2025 i el corresponent informe de Tresoreria de l’AMB que la sustenta, als quals ha accedit aquest diari. Malgrat no constar en l’articulat del text normatiu, una nova disposició transitòria preveu que es mantindran vigents per a l’any vinent l’últim paràgraf de l’article 4, els articles 6 i 7 complets i un parell de disposicions transitòries de l’OFRTM vigent fins a la data (2023).

Es tracta precisament de les regles que regulen els beneficis fiscals del TM contra els quals s’ha pronunciat el Tribunal Suprem. El més rellevant és una important reducció en la quota íntegra del TM que a la pràctica es tradueix en un estalvi fiscal de centenars d’euros a l’any per contribuent, tal com va comprovar aquest diari a través d’una desena de rebuts de veïns de ciutats metropolitanes com Pallejà, Sant Boi de Llobregat o Molins de Rei.

També es manté l’exempció del TM de les finques residencials que tinguin un valor cadastral inferior als 49.213,77 euros i que s’utilitzin com a primera residència, una casuística que, segons indiquen les dades del cadastre immobiliari urbà de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), només té una afectació significativa a Badia del Vallès, l’única ciutat de l’AMB amb un valor cadastral mitjà en finques urbanes inferior a l’esmentat.

S’ha de recordar que el Suprem no ha arribat a decretar la nul·litat de tots aquests beneficis fiscals. D’altra banda, en canvi, sí que ho ha fet, per exemple, respecte a l’exempció de tributació de les finques rústiques, que desapareix de l’OFRTM 2025 perquè, com ja va avançar aquest diari, han passat a tributar el TM.

El laberint jurídic en què s’ha convertit el TM de l’AMB l’analitza Fernando Serrano Antón, catedràtic de Dret Financer i Tributari a la Universitat Complutense de Madrid, en un exhaustiu Informe sobre l’adequació legal de la proposta de nova ordenança relativa al Tribut Metropolità corresponent a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, encarregat per la mateixa AMB com a suport legal a la seva nova OFRTM 2025 i al qual ha tingut accés aquest diari.

D’acord amb la jurisprudència

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Com a conclusió, el jurista avala la nova OFRTM 2025 per diversos motius de pes: perquè s’ajusta a la jurisprudència del Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, afirma Serrano; perquè és la fórmula més coherent amb la seguretat jurídica dels contribuents, que no poden quedar "en desavantatge a causa de canvis per sorpresa o poc informats"; i per no vulnerar el conegut com a principi de confiança legítima del contribuent, és a dir, per no causar perjudicis en els que confien en la concurrència dels mateixos beneficis fiscals que ja van poder disfrutar en anys anteriors.

Ara bé, adverteix Serrano Antón, el nou règim transitori únicament aplicarà fins al 31 de desembre del 2025. A partir d’allà, l’AMB haurà de buscar una solució definitiva que passa per les converses que ja va avançar aquest diari amb el Ministeri d’Hisenda, que tendeixen a promoure un canvi legal en l’estatal llei reguladora de les hisendes locals per buscar un encaix legal al TM.