"Molt bé, el tramvia, però encara falta"
Veïns i aficionats al transport públic van rebre ahir la prolongació del Trambesòs per la Diagonal amb entusiasme, convençuts que la seva mobilitat guanya un important efectiu, però també conscients que queda feina per fer: la fase 2 fins a Francesc Macià. «Ens farà la vida més fàcil», resumia una viatgera.
Estaven a més de 100 metres del punt en què es concentrava la gent. No hi havia càmeres ni ningú gravant-los, o sigui que per força va haver de ser un gest autèntic i sincer: quan el tramvia va culminar el seu últim serpenteig per la plaça i va arribar a Verdaguer, Clàudia Cabré i David Díaz van començar a aplaudir amb timidesa però amb un somriure còmplice. Va ser una picada d’ullet curta i mig de broma, però venien a dir alguna cosa com "¡Ja era hora!".
Després, preguntats per aquest diari, van explicar que és una "gran notícia" tenir accés directe a Glòries i el Poblenou. "En farem un ús esporàdic, durant els caps de setmana, però ens estalviarà transbords", deia Cabré. Però de seguida van recordar que encara queda feina per fer. "Ens falta poder anar cap a l’altre costat", van assenyalar, referint-se a la connexió amb Francesc Macià.
"Per fi el tenim aquí"
El seu punt de vista coincideix amb el de la majoria de veïns de la zona de Verdaguer, Sicília i Monumental que ahir van estrenar la nova prolongació del Tram i que van ser consultats per EL PERIÓDICO. "Jo treballo a les Glòries i el nou recorregut em farà la vida més fàcil", explicava Mercè Piñol. Va venir amb Pol Laguarta a provar la nova joguina rodadora. Laguarta no s’oblida dels dos estius d’obres i el seu consegüent soroll: "Ha sigut dur, però sembla que per fi el tenim aquí".
Tots dos són de les comarques de l’Ebre i asseguren que quan la segona fase de les obres estigui feta, estaran més a prop de la seva terra. "L’autobús que va al nostre poble surt de la part alta de la Diagonal i quan tinguem la connexió preparada serà molt més senzill anar a buscar-lo", van exposar.
Incomprensió ciutadana
Maribel Servent, mentre esperava a la parada de Sicília, també recordava el que ha costat acabar el projecte: "No enteníem exactament què feien i per què s’allargava tant, però sembla que la cosa ha quedat bé i a mi em servirà per moure’m de manera més àgil i estalviar-me busos i metros". Servent entén que la futura unió és de "sentit comú": "No hi ha cap altra alternativa". A mig matí, el Tram avançava cap a Glòries ple a vessar. Dins del vagó, Josep Maria Galindo i Francesc Cuadrench, que s’acabaven de conèixer, dissertaven sobre el paper del tramvia a les grans ciutats del món. Galindo jugava amb avantatge. És membre de l’associació Amics del Ferrocarril i sap del que parla. "He estat en els tramvies de Boston, Sidney i Melbourne, perquè et facis una idea, a Alemanya hi ha 150 xarxes".
Cuadrench no va quedar curt. Fa poc que ha tornat a la seva Barcelona natal després d’anys establert a Andorra, però ahir va voler explorar i reviure l’adolescència: "Quan tenia l’edat de començar a desplaçar-me només per la ciutat, el meu pare em portava a recórrer les línies d’autobús de la ciutat senceres perquè aprengués a moure’m de manera autònoma". "Aquest matí, en certa manera, faig el mateix", deia.
Com Galindo, és un enamorat d’aquest transport. "El dia que van treure el tramvia de la ciutat, vaig estar nits sense poder dormir, perquè vivia a Lesseps i estava acostumat sentir el soroll de les rodes i els frens".
Una vegada superada l’estació de Glòries, van pujar certs passatgers que no tenien constància que la T4 ja arribava a Verdaguer. A Maria Pensi, que és del Poblenou, se li obre un nou món amb l’extensió de l’itinerari: "Per anar al centre serà ideal, molt millor que la línia groga del metro". Alguns usuaris, encara no han decidit si utilitzaran el tramvia o no. La Karen, que va amb el seu fill, s’ho ha de pensar: "Em sembla que la freqüència és una mica menor que la del metro, ho aniré veient".
Notícies relacionadesUn nou transbord
Però no tot són alegries. Hi havia gent que agafava el tramvia a Sant Adrià, el Fòrum o el Poblenou per anar directament fins a Ciutadella. Aquests, a partir d’ara, han de baixar a Glòries i canviar de línia. Molts estudiants de la Pompeu Fabra, per exemple, viatjaven diàriament des de Wellington fins a Ca l’Aranyó, per canviar de facultat. A partir d’avui, han d’elegir si apostar pel metro o fer transbord al gran intercanviador.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.