El 32% de ciutats de BCN excedeix la densitat "òptima" per viure

Dels 160 municipis que componen l’anomenada regió metropolitana de Barcelona, una àrea d’uns 5,2 milions d’habitants, 51 ja presenten una densitat poblacional molt més gran que la dels "nivells òptims" quant a qualitat de vida urbana. És a dir, gairebé una tercera part del total supera aquest llindar. A aquesta conclusió arriba un nou estudi realitzat per la start-up nord-americana Aretian Urban Analytics and Design, liderada per l’urbanista Ramon Gras, que veurà la llum el 27 de novembre. Es tracta tan sols d’una de les múltiples inferències i propostes que es deriven de l’informe, que radiografia a través de gairebé un centenar d’indicadors l’urbanisme i el desenvolupament econòmic de Barcelona i el seu entorn, així com les possibilitats de creixement futures.

L’estudi planteja la necessitat de desenvolupar una economia del coneixement, amb diferents nodes focalitzats en una investigació i la innovació. Amb aquest fi, analitza també les necessitats futures d’habitatge que es preveuen a la Gran Barcelona i la possibilitat de creixement de les diferents urbs, de manera que aquest model sigui compatible també amb un augment de la qualitat de vida de la població. En aquesta línia, calcula el grau de població per quilòmetre quadrat o l’accés a serveis dels diferents barris i municipis, com, per exemple, el nombre d’escoles, escoles bressol, universitats, centres de salut o equipaments culturals per quilòmetres quadrats.

Gras, fundador d’Aretian, explica que entre aquestes 51 urbs cal diferenciar entre dos grans grups. D’una banda, hi ha una trentena de localitats que, malgrat superar els seus nivells òptims, es troben en "un rang de densitat correcte" i que fins i tot podrien arribar a augmentar una mica més. No obstant, les altres 20 ciutats ja són "exageradament denses". Aquí s’inclouen sospitoses habituals quant a densitat poblacional com l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Badia del Vallès, urbs que integren al seu perímetre alguns dels barris més densament poblats de tota la Unió Europea.

L’estudi d’Aretian, de la mà de les projeccions del Pla Director Metropolità, estima que la regió metropolitana de Barcelona haurà de sumar uns 475.000 habitatges en els pròxims 20 anys, cosa que es traduiria en unes 700.000 persones. "Hem fet una proposta, tant amb un software com amb un estudi de redistribució optimitzada, perquè es garanteixin ciutats compactes i amb qualitat de vida a tot arreu", diu Gras. Per exemple, Barcelona ciutat, que ara compta amb una densitat d’uns 16.500 habitants per quilòmetre quadrat, podria créixer fins a una mitjana d’uns 18.000 habitants per quilòmetre quadrat, cosa que es tradueix en unes 190.000 persones més de cara al 2050.

Notícies relacionades

Més de 35.000 firmes de suport a les terrasses en tot just un mes

El conductor de Fabra i Puig va fer un gir brusc abans d’envair la vorera

Equilibri territorial

Hi ha ciutats "superpoblades" en les quals, no obstant, l’urbanista afirma que el creixement ha de limitar-se o que fins i tot han de decréixer. "L’Hospitalet hauria d’estar en uns 6.200 habitants per quilòmetre quadrat i està en 21.000 i té alguns punts amb més de 50.000. Això és inacceptable. No pots tenir Hong Kong a l’Hospitalet", remarca Gras. En definitiva, l’estudi proposa una fórmula que ajudi a equilibrar el model territorial actual de la Gran Barcelona. El mateix passa amb Santa Coloma (en té 17.000 quan n’hauria de tenir 3.900), Badia (de 14.900 a 1.900) o Premià de Mar (ara amb 13.400 habitants per quilòmetre quadrat, quan n’hauria de tenir 1.800).