L’AMB dona llum verda a un pressupost "defensiu"

Balmón va reivindicar el nou pressupost com uns comptes "de defensa", en el sentit que la situació financera de l’AMB no és pròspera i l’Administració primer ha de garantir els serveis que aquest 2024 ha fet aterrar per plantejar-se expandir-los a final del mandat que culmina el maig del 2027. Aquest tarannà conservador dels pressupostos metropolitans es veu agreujat per la incertesa pressupostària que caracteritza la conjuntura dels governs de Catalunya i d’Espanya, que encara no han tirat endavant els seus respectius comptes. Aquest escenari és clau perquè en depèn un dels principals ingressos dels ajuntaments i de l’AMB, la participació en els tributs de l’Estat (PTE), la incertesa del qual obliga les administracions locals a pressupostar amb projeccions hipotètiques.

Increment del 16,7%

"No abordem nous projectes perquè no podem", va concloure Balmón, que va afirmar que "no és moment" d’expandir els serveis metropolitans. Malgrat tot, el regidor va posar en valor l’actual capacitat pressupostària de l’AMB: "Quan vam començar fa 12 anys teníem un pressupost de 500 milions, i ara és de 1.400". Aquests 1.400 milions, que contemplen un increment del 16,7% en relació amb els comptes del 2024, fan referència al pressupost de l’AMB estrictament com a Administració, sense tenir en compte les altres empreses públiques de les quals participa –l’Institut Metropolità del Taxi (Imet), l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol) o Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), per exemple.

La despesa en transport torna a ser, un any més, la que suposa un llast més gran per als comptes de l’AMB. Pràcticament un terç del pressupost de l’Administració (487 milions) se’n va amb aquesta partida, dedicada sobretot a la participació metropolitana en el consorci Autoritat Metropolitana del Transport (200,6 milions), compartida amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, i a la gestió indirecta de transport públic a través de les diferents concessions sobre el territori (205,6 milions), especialment al Barcelonès i el Baix Llobregat. També és destacable, més pel seu simbolisme que no pas per la seva quantia, la despesa en la potent xarxa d’electrolineres metropolitanes, l’emblemàtic servei de Bicing metropolità (AMBici), el Bicibox (sistema d’aparcaments segurs per a bicicletes) o les zones de baixes emissions (ZBE). Així mateix, 48 milions més es dediquen al transport amb mobilitat reduïda i les polítiques de tarifació social (que inclou la gent gran, persones amb discapacitat o rendes baixes).

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’altra gran partida pel que fa a despeses són les vinculades a residus i aigua. El tractament i gestió de residus li costa a l’AMB 241,7 milions, que sufraga amb els ingressos de la coneguda com taxa metropolitana de tractament de residus (155,6 milions d’euros), i les polítiques del cicle de l’aigua li costen 178 milions més. Aquesta partida inclou tant tasques sobre proveïment d’aigua potable a les llars de l’àrea de Barcelona com de sanejament d’aigües residuals, a més de serveis de regeneració de l’aigua. En polítiques d’habitatge, en què destaca la rehabilitació en barris vulnerables, l’Administració metropolitana gasta uns 90 milions.

El pressupost 2025 de l’AMB també preveu la quantitat corresponent a aquest any del pla d’inversions que Balmón i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), van presentar el juny com el "més ambiciós de la història".