Barcelona estudia partir en dues fases la prolongació del tramvia

L’anunci del possible canvi de plans el va fer públic dies enrere el tinent d’alcaldia d’Economia i regidor de l’Eixample, Jordi Valls, en un consell de barri. Lloc peculiar per a una notícia tan important. Ho va fer, segurament, amb un to col·loquial molt d’acord amb com solen discórrer aquestes planeres trobades ciutadanes. "Veig difícil que ens vulguem menjar tot aquest projecte si no ho fem per fases –va etzibar–. Aquest regidor es vol focalitzar en la primera fase (amb referència al tram Verdaguer-passeig de Gràcia) i no en la segona (fins a Macià)", va rematar. No va fugir d’estudi.

El seu doble càrrec públic justificava la seva afirmació: pel pressupost de l’obra (uns 110 milions per al consistori, entre el col·lector d’aigües i la urbanització de l’avinguda, als quals cal afegir 170 milions d’obra ferroviària i tramvies que abonaria l’Autoritat del Transport Metropolità) i per com afectarà la qualitat de vida dels barris que es troben sota el seu ceptre.

En estudi

L’ajuntament va haver de sortir al pas ahir de les declaracions del regidor del PSC. Malgrat admetre que la fase 2 "està plantejada per executar-se de manera global", fonts municipals assenyalen també que la via Valls tampoc està descartada: "Si per qüestions d’impacte i afectacions de les obres es decideix fer-ho en subfases o trams és una qüestió que es decidirà més endavant en coordinació amb l’ATM". És a dir, ni confirmen ni desmenteixen.

D’alguna manera, podria dir-se que el govern de Jaume Collboni torna a la casella de sortida del present mandat, quan l’alcalde recorria al misteri per no acabar de confirmar que la connexió del tramvia es culminaria a curt termini. Deia llavors que Barcelona no podia sostenir tantes obres importants alhora, sobretot a la zona directament afectada pel Tram, on també en aquests anys es treballarà en la prolongació de la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils, que unirà la plaça d’Espanya amb el Clínic, Francesc Macià i Gràcia.

Amb el pas dels mesos, no obstant, el consistori va anar basculant cap al sí global, fins al punt que, l’agost passat, es va aprovar el projecte de reurbanització previst en la fase 2 i es va anunciar que les obres podrien començar la primavera del 2025, sempre que la ciutat (i també el Govern, que finança l’ATM) disposi d’un pressupost aprovat. Res es va dir de partir en dos la connexió pendent, tot i que fonts coneixedores del projecte expliquen a aquest diari que BIMSA, l’empresa municipal que encarrega les obres, va tenir en algun moment l’encàrrec, efectivament, de dividir-ho en dues fases.

El dels comptes de l’any que ve era l’únic escull per impulsar la fase 2. Una condició més política que exclusiva, perquè en el ple, amb el pressupost prorrogat, també es pot presentar un projecte concret perquè l’oposició aprovi una modificació de crèdit i així es pugui executar. Però ara, l’argument municipal, aquest "ja veurem més endavant", torna la fitxa a l’inici del joc, a aquest rum-rum sobre de quina manera les obres poden afectar el centre econòmic i sentimental de la capital catalana. I com pot rebotar en la imatge del govern que pilota la ciutat en solitari.

El col·lector, a remolc

Notícies relacionades

Un calendari que salta pels aires

Lligar els caps solts

Diverses fonts consultades per aquest diari, coneixedores tant del projecte tramviari com de la convulsa vida municipal, coincideixen que en el fons de la qüestió hi ha la nul·la voluntat que les eleccions municipals del maig del 2027 tinguin com a paisatge una Diagonal polsosa, i com a banda sonora, els operaris segellant raïls amb el bufador a l’encreuament de l’avinguda amb Balmes, just davant del Círculo Ecuestre.

Retardar la fase 2 de la connexió del tramvia tindria com a efecte secundari l’ajornament de l’ampliació del col·lector d’aigua de la Diagonal. Falta per doblar la seva capacitat entre els carrers de Calvet i Girona, després que es fes el mateix entre aquesta última via i el passeig de Sant Joan amb la fase 1 del projecte tramviari. En temps de canvi climàtic i meteorologia traïdora, urgeix tenir acabada al més aviat possible aquesta obra, que permet derivar l’aigua de la zona alta cap al Besòs, de manera que els barris més vulnerables davant pluges torrencials, a Ciutat Vella i voltants, quedin més protegits. En qualsevol cas, tractant-se del tramvia, sempre plourà sobre mullat.