Un calendari que salta pels aires

Les obres de la fase 1 van començar el novembre del 2020 amb els treballs de duplicació de la capacitat del col·lector d’aigua de la Diagonal, entre Sant Joan i Girona, uns 300 metres que van requerir 14 mesos d’obres. Aquesta obra és fonamental perquè la ciutat sigui més resilient davant de les pluges torrencials. El març del 2022 va ser el torn del projecte tramviari i de la urbanització de l’avinguda des de Glòries fins a Girona: 24 mesos més. En total, una mica més de quatre anys per tenir-ho tot acabat.

El col·lector pendent, de Calvet a Girona, té una longitud sis vegades superior a la de la fase 1. Això no implica, segons la previsió municipal, que requereixi molt més temps d’intervenció. De fet, segons va notificar el consistori a l’agost, la fase 2 requeriria 40 mesos d’obres, tot inclòs, però en vista del retard que ha acumulat el primer tram (el tramvia havia d’estrenar-se al març i ho ha fet més de vuit mesos després), el més realista seria esperar certa demora també en el que vindrà.

Si s’hi suma la possible partició del projecte, la culminació no només saltaria de dècada, sinó que també s’acostaria molt al final de la concessió privada en mans de les dues empreses (Trambesòs i Trambaix) que són les que operen el tramvia sota la marca Tram. S’ha de veure què passa a partir del 2032. Pot quedar en mans de TMB (el més probable), però també se’n podria fer càrrec Ferrocarrils. O fins i tot mantenir-se sota control aliè a l’Administració amb altres condicions.

La Diagonal més antiga

Notícies relacionades

Barcelona estudia partir en dues fases la prolongació del tramvia

Lligar els caps solts

Arribar només fins a passeig de Gràcia permetria evitar el despropòsit de plantar-se en les municipals de maig del 2027 amb la Diagonal més noble potes enlaire. I, alhora, permetria lluir renovat el tram més antiquat de tota l’avinguda, on les voreres amb prou feines arriben als dos metres i l’aspecte urbà és poc amable. En qualsevol cas, vist que hi ha sobre la taula partir la fase 2 però no es discuteix en absolut l’arribada fins a la plaça del Cinc d’Oros, dona ales a tota mena de teories sobre canvis d’última hora en el projecte. Qui ho sap, que el tramvia vagi al final per Còrsega i pugi per Urgell per desembarcar a Francesc Macià i així quedi alliberada la Diagonal de Balmes, Muntaner i Aribau". Entre els nous pessimistes, l’associació Promoció del Transport Públic (PTP).

El seu president, Adrià Ramírez, no amaga l’estupefacció davant la possibilitat que tot es retardi: "Amb el tramvia hi ha massa càlcul polític i populisme. Dividir la fase 2, com han demostrat tots els estudis previs, no té cap fonament tècnic. Ens preocupa que generi tanta por tocar la part alta de la Diagonal", defensa.