Ricard Gomà: "La BCN metropolitana ja no és una capital amb diversos suburbis"
Amb motiu del 40è aniversari de l’Institut Metròpoli, el seu director, professor de Ciència Política a la UAB i exregidor d’ICV a l’Ajuntament de Barcelona, analitza la polièdrica realitat de l’àrea metropolitana de Barcelona i fa balanç de la història i els reptes del centre d’investigació urbana que dirigeix i que és la font sobre la qual se sustenten bona part de les polítiques públiques a la zona.
¿Quin és l’aprenentatge més valuós d’aquestes quatre dècades?
En diria tres. Primer, la nostra vinculació al dia a dia de la gent: no volem situar-nos en un espai de producció de coneixement asèptic i allunyat de la realitat. En segon lloc, és fonamental formar part del sistema públic universitari de Catalunya [el consorci de l’institut està integrat per tres universitats catalanes: la UAB, la UB i la UPC]. Finalment, la nostra aproximació a la realitat metropolitana a través de les ciències socials, sense l’aportació de les quals no poden solucionar-se els problemes.
¿Quina relació tenen amb les administracions, especialment amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)?
La relació és molt intensa tant amb l’AMB com amb l’Ajuntament de Barcelona, fins i tot amb la diputació. També col·laborem estretament amb l’Autoritat Metropolitana del Transport. Ens percebem com un pont entre el coneixement i les polítiques públiques.
¿Quin és el gran repte actual de la Barcelona metropolitana?
Diria que la vivenda és el principal problema social que tenim perquè se situa en el centre de les desigualtats: entorn d’un 40% de la població metropolitana viu en llars que destinen més del 40% dels seus ingressos al lloguer. Hi ha molt camí per recórrer per incrementar el parc de vivenda social i per trobar mecanismes precisos i efectius de regulació del mercat de lloguer. També destacaria el gran repte de la pobresa infantil, que la tenim per sobre del 30% quan la taxa de pobresa general està una mica per sota del 20%.
Hi ha una AMB. I un institut metropolità. I un subministrament metropolità d’aigua. I un transport metropolità. I un tribut metropolità. Però, ¿hi ha consciència de ciutadania metropolitana?
És cert que hi ha una debilitat en el demos metropolità, tot i que crec que avança. Les polítiques metropolitanes, per exemple la integració tarifària del transport, van generant una pertinença molt important. La qüestió és que la gent té claus de pertinença molt vinculades al seu barri i la seva ciutat. Crec que obrir a la ciutadania una elecció democràtica directa metropolitana reforçaria la consciència metropolitana.
¿Això no podria anar en detriment dels ajuntaments?
No ho crec, perquè els ajuntaments han anat generant projectes molt potents de ciutat, cosa que en els 80 no passava. De fet, en aquell moment fins i tot veien Barcelona com una amenaça. Això ara és impossible: no és a sobre de la taula que Santa Coloma s’annexioni a Barcelona, només faltaria. Santa Coloma és un projecte col·lectiu en si mateix.
¿Aquest "veure Barcelona com a amenaça" ha canviat?
Sí: la metròpolis d’avui és policèntrica, ja no és una capital i una corona de suburbis amb molta asimetria. El policentrisme metropolità és un valor i és important que les ciutats continuïn defensant la seva identitat.
La seguretat centra el discurs de molts alcaldes. I és la principal preocupació ciutadana segons un gruix de baròmetres. L’institut realitza una enquesta de victimització molt sòlida. ¿Està justificada l’alarma social?
Les dades de l’enquesta no justifiquen certs alarmismes: la metròpolis de Barcelona se situa en nivells objectius de seguretat com una de les àrees metropolitanes més segures del context espanyol i europeu. El que sí que hem constatat és que les percepcions ciutadanes no tenen a veure tant amb el delicte per si mateix com amb el canvi de les relacions socials i veïnals als barris. Això requereix polítiques d’acció comunitària molt fortes que encara avui no estan en el centre.
L’urbanista Ramon Gras afirmava recentment a EL PERIÓDICO que Barcelona "juga a la quarta divisió del talent mundial". ¿Hi està d’acord?
La capacitat d’innovació tecnològica de l’àrea metropolitana de Barcelona està per sobre d’altres àrees del sud d’Europa, però és cert que encara no estem al nivell d’altres metròpolis globals amb components de creativitat per sobre del nostre.
Notícies relacionadesPer acabar: ¿quins són els reptes de l’institut per als pròxims 40 anys?
Ens agradaria estudiar més a fons els fenòmens de clima extrem com la sequera o la recent dana, per exemple. Un altre repte és la innovació metodològica, especialment posant el focus en la transparència, el big data o la intel·ligència artificial. Perquè tot això sigui possible, universitats i administracions han de continuar creient en el projecte per aportar-nos condicions de finançament. Les administracions han de tenir present que cal cuidar el patrimoni de l’institut.
- Bages Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Senderisme Tots els camins de Núria
- Berguedà ReFireta, una segona oportunitat per a la roba
- Estigma entre els que l'han de combatre Els professionals també tenen prejudicis sobre salut mental