Geerte Udo: "Totes les grans destinacions urbanes compartim els problemes de BCN"

¿Amsterdam també va passar de l’èxit al qüestionament de la sobredosi turística?

Els anys 90 i els primers dels 2000 van ser bons per a l’economia i les infraestructures turístiques. Cada vegada més gent volia invertir en turisme i en un moment donat la mobilitat low cost, l’oferta més gran d’allotjament i els pisos d’ús turístic propicien un gran creixement. I això pot xocar amb l’habitabilitat de les ciutats i les necessitats dels seus residents. No és un problema d’una ciutat sinó que els compartim totes les grans destinacions urbanes amb atractiu turístic.

¿Creu que les polítiques aplicades a la seva ciutat són vàlides a Barcelona? ¿Comparteixen els mateixos efectes secundaris de l’activitat turística?

Absolutament i en podem aplicar alguns dels seus a Amsterdam. Les nostres ciutats són diferents però també molt semblants si mirem els desafiaments a què ens enfrontem. Tenim un doble repte de qualitat i de quantitat de visitants. En el nostre cas, en algunes parts de la ciutat hi havia problemes de qualitat, pel comportament d’alguns turistes. I en altres parts i moments era qüestió de massa quantitat de gent. Vam fer un treball per crear nous focus d’interès que redistribuïssin els fluxos de visitants, però que alhora aportaven qualitat de vida als residents. I també en la gestió de l’espai públic, afavorint conversions en zona de vianants i zones de pas més fluides. Ha calgut implementar polítiques des de molts àmbits diferents, però coordinats.

¿Ha patit Amsterdam turismofòbia? ¿Com es pot evitar?

Cal reconèixer que alguns residents experimenten efectes negatius de l’excés de turisme en algunes parts de les ciutats, cal prendre’ls seriosament perquè es preocupen per la ciutat. I alhora reconèixer que gran part dels visitants aporten valor a una ciutat com Barcelona. Respecten els residents i recolzen aquestes atraccions, institucions culturals, transport públic, restaurants i bars que milloren la qualitat de vida dels residents. Nosaltres vam tenir en compte que amb una minoria del 15% contrària al turisme, un 25% a favor, i un 60% d’indecisos, les campanyes no poden posar el focus en els que reneguen del turisme, perquè només s’aconsegueix que alguns d’indecisos passin al bàndol del no. Cal incidir més en els indecisos.

Notícies relacionades

Un carril de circulació travessarà la base de l’antiga tèrmica del Besòs

Les Tres Xemeneies preveuen equipaments en zona inundable

Per la seva experiència, ¿com s’ha de promocionar o posicionar una ciutat com Barcelona?

Com a destí cultural i gastronòmic, i com a destí ideal per a convencions, atenent segments que interessen a la ciutat i que generen el tipus de visitant que volem. No hi ha una clau màgica i s’ha d’invertir en diverses àrees, de l’urbanisme al transport públic i el màrqueting i el branding, creant la marca i explicant la història que nosaltres vulguem que sigui.