Marea rosa per la Cursa de les Dones

El tret de sortida de l’edició 20a de la Cursa de les Dones va ser a les 9 del matí a l’avinguda Maria Cristina. Així començava un recorregut de vuit quilòmetres fins arribar a l’avinguda de Rius i Taulet, on, entre cançons d’Ana Mena i els crits d’ànim dels speakers, van anar arribant a la línia de meta les protagonistes del dia.

La primera a aconseguir-ho va ser –per segon any consecutiu i després de coronar-se també en la Cursa de la Mercè– la barcelonina Cristina Silva. Van completar el podi Sara Benedí, triple guanyadora de l’edició de la Carrera de la Dona de la seva terra, Saragossa, i Silvia Segura, una altra habitual al podi. Als peus de Montjuïc, totes elles, així com l’atleta d’Oysho, Laura Vílchez (quarta classificada), i la joveníssima corredora d’11 anys Chloé el-Qomri (cinquena), van rebre els premis que les acreditaven com a grans vencedores.

Van acudir a l’entrega de premis la directora de Promoció i Esdeveniments Esportius de Barcelona, Núria Hernàndez, i altres representants d’espònsors com ara Central Lechera Asturiana, Banco Santander i Oysho. Entre les entitats col·laboradores de l’esdeveniment també es trobava EL PERIÓDICO.

"Córrer per una causa"

Lluny de les primeres posicions, més tard, anaven arribant en pilots altres grups de participants. "Creia que em desmaiaria, quina bogeria", es podia sentir pocs metres més enllà de la meta. Allà, les persones que no havien competit i, no obstant, se sentien igual de partícips d’aquesta cita amb la causa, aixecaven cartolines violetes i donaven l’última empenta als seus éssers estimats.

Ja tornant a l’avinguda Maria Cristina, la marea rosa es dispersava perquè cada corredora pogués immortalitzar el moment amb selfies i fotografies amb familiars i amigues, sempre amb les dues torres venecianes de fons. Atletes i corredores experimentades es creuaven amb runners que comencen a fer les seves primeres passes en aquest món o que ni tan sols en formen part. "Fa poc que hem començat a córrer...", reconeixia, exhausta, la María abans que intervingués la seva amiga Helena: "Ni un any", va completar. "Ens motivem entre totes", concloïa la tercera integrant del grup, la Ivet.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

Al llarg de dues dècades, la popularitat d’aquest esdeveniment esportiu i benèfic ha traspassat fronteres. Una mostra era la varietat d’idiomes que es podien escoltar als voltants de la Fira de Barcelona. L’Emma, una noia belga que ha vingut a treballar a la capital catalana fa tres setmanes, també es va animar a formar part d’aquesta edició de la Cursa de les Dones: "Ja vaig venir l’any passat a veure unes amigues i fer la carrera, i em va encantar. M’agrada el vent –lloava de les condicions de la ciutat per a aquesta pràctica esportiva–. Quan vaig tornar, vaig pensar que tornaria a fer-la. M’agrada córrer, córrer per una causa", destacava en anglès.

La violència de gènere, creixent tant a Espanya com a la resta d’Europa, i l’increment del diagnòstic del càncer de mama, principal causa de mort entre els pacients de càncer menors de 50 anys, són les dues grans raons que ahir van mobilitzar desenes de milers de dones a Barcelona.