¿Quin és el seu problema principal? ¿Què vol de les institucions?

El desafiament habitacional a l’àrea de Barcelona va molt més enllà de l’alt preu del lloguer mitjà. Deu protagonistes de la ciutat, amb situacions i responsabilitats molt dispars, relaten la seva visió de la vivenda i responen a EL PERIÓDICO dues preguntes molt directes i molt utilitzades als baròmetres d’opinió que solen encarregar les administracions públiques. .

ONA LASALLE

Lloga una habitació a Sabadell

Com passa amb molts joves, no tinc accés a un sou digne que em permeti independitzar-me. No pot ser que per habitacions de 10 m² hi hàgim de destinar més del 30% del nostre sou.

Regular el preu del lloguer. És el moment de la història recent en què el preu de la vivenda és més car en relació amb el sou.

MIGUEL AGÜERA

Afectat per l’ensorrament del seu pis

Fa tres anys que no puc tornar a casa, a Badalona. Continuo pagant la hipoteca, malgrat que l’ajuntament es va comprometre a paralitzar-la.

Necessitem una solució. Que ens ajudin a fer alguna cosa.

JOANA AMAT

Vicepresidenta d’Amat Immobiliaris

La inseguretat jurídica i el disbarat de definir uns grans tenidors com a càstig a la propietat privada.

No existeixen solucions màgiques, però n’hi ha una que tindria una doble funció: la conversió de locals comercials en vivendes incrementaria l’oferta de pisos.

ADRIÀ CASANOVA

Viu en un pis de lloguer a Gelida

Els requisits per accedir a un lloguer i la qualitat de vida són cada vegada pitjors.

Si la vivenda és un dret i no un negoci, caldria limitar la quantitat de propietats que es poden tenir i explotar.

XAVIER VILAJOANA

Associació de Promotors de Catalunya

A Barcelona el problema és la manca de sòl i també d’oferta de vivendes de tota mena, un dèficit que s’ha agreujat amb la mesura de la reserva del 30% de vivenda social a noves finques.

Cal generar sòl finalista a l’àrea metropolitana, recuperar la seguretat jurídica i modificar la mesura del 30% per evitar aquesta paràlisi.

MARIAN MURO 

Directora d’Apartur

Els apartaments turístics representen el 2,44% del parc total de vivenda de Catalunya. El 80% són de petits propietaris.

Increment de la despesa pública més enllà del cicle electoral, facilitar canvis d’ús del sòl, seguretat jurídica...

CARME ARCARAZO

Portaveu del Sindicat de Llogateres

En els últims 10 anys, el preu dels lloguers urbans s’ha gairebé doblat. A més, cada 5 anys et poden fer fora de casa sense cap explicació.

És necessària una baixada dràstica de preus, així com contractes indefinits o de renovació automàtica, com han fet altres països europeus. 

BEA FERNÁNDEZ

Directora Fundació Arrels

Les persones que viuen al carrer tenen vulnerat el dret a la vivenda i les respostes que se’ls donen són albergs temporals.

Volem una solució d’estabilitat: un sostre estable i treballar amb aquestes persones per recuperar autonomia.

CARLES DONAT

Observatori Metropolità de l’Habitatge

En sis anys la província de Barcelona veurà caducar la protecció oficial de la meitat de les vivendes.

Demano als municipis que recullin i mantinguin les qualificacions de vivenda de protecció pública en els seus planejaments urbanístics.

BILAL JILALI

Propietari d’un pis cedit

Notícies relacionades

Dels nens de Bissau al ioga de Nova York

La meitat de víctimes de trànsit de Catalunya són de l’àrea de BCN

Vam cedir el pis a una borsa de vivenda a preu assequible per contribuir a pal·liar la crisi . Però, al divorciar-me, necessito recuperar-lo. La gestió porta més d’un any i l’ajuntament no respon als meus correus.

L’ajuntament ofereix avantatges com pagar una part de les reformes, però no compensa la frustració.