Sense aigua calenta durant quatre anys

Des que es van entregar als primers veïns el 2020, només han comptat amb aquests subministraments bàsics de forma intermitent, a causa de les nombroses avaries i costoses reparacions que ha requerit el sistema amb què funciona: unes instal·lacions de biomassa, gestionades per l’empresa publicoprivada Ecoenergies, que presenten carències des del primer dia. Després de diversos anys de constants problemes, derrames i reclamacions al promotor de l’immoble, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), les famílies han decidit recórrer a la via judicial i presentar-hi una demanda.

Quatre anys sense solucions

Laura Gómez, presidenta de la comunitat de veïns i una de les primeres en mudar-se a un pis de la promoció, en aquest cas de compra, recorda com l’abril del 2020, quan va entrar a viure a la seva vivenda, ja va començar a notar que l’aigua calenta fallava contínuament. Quan van acudir tècnics a revisar-ho, van trobar fang i aigua bruta en el sistema de fred i calor. La primera neteja del sistema va costar 5.800 euros.

Gómez és mare d’una família monomarental especial, amb una nena de dos anys. Per banyar-la, es veu obligada a escalfar olles a la cuina. "Em vaig comprar una olla gran expressament per a això", explica aquest diari, tot i que aquesta solució no li és útil quan la seva filla es troba malament. La pitjor situació, recorda, va passar quan la nena tenia sis mesos: es va posar malalta en un moment en què van estar 22 dies seguits sense aigua calenta. "La pediatra em va recomanar que, per baixar-li la febre, la banyés i anés baixant poc a poc la temperatura amb l’aixeta. No ho vaig poder fer", lamenta.

Després de quatre anys amb el mateix problema, Gómez i els seus veïns han arribat al límit. "Arriba un punt en què no pots més. He comprat un pis nou i no puc disfrutar-lo. Visc amb por d’anar a dutxar la meva nena aquesta tarda i veure que només tinc aigua freda. He arribat a patir un atac d’ansietat per aquesta raó", explica.

A aquest problema, se suma el mal funcionament del sistema de calefacció, que depèn de la mateixa xarxa de biomassa. Per resoldre’l, els veïns de l’edifici han optat per comprar radiadors elèctrics i escalfar així les seves llars.

La Marina del Prat Vermell, barri en ple creixement i on més vivenda –i pública– s’està construint actualment a la capital catalana, és la primera zona residencial on s’aplica el sistema de biomassa. Es realitza a través d’Ecoenergies, que té adjudicada la construcció, gestió i manteniment de la xarxa de calor i fred a la zona. La biomassa prové de la poda de Parcs i Jardins i arriba a una gran instal·lació de la Zona Franca, on es crema en una caldera i genera calor que s’utilitza per escalfar aigua, que s’envia per unes canonades subterrànies als edificis. Allà, les canonades cedeixen la seva calor a una subestació d’intercanvi, que l’envia a cada vivenda per dotar-la de calefacció i aigua calenta sanitària. Precisament, el que no tenen els veïns de Cal Cisó.

A l’informe pericial que acompanya la denúncia dels afectats i que ha sigut consultat per aquest diari, es constata que a les vivendes de l’edifici es viuen "situacions de falta de confort absolutament intolerables i inadmissibles" i que, passats aquests anys, "continuen sense solucionar-se problemes denunciats des d’un primer moment, i que sens dubte són objecte d’una deficient realització dels treballs d’instal·lacions".

Segons l’esmentat informe, la possible causa de les fallades seria que la xarxa pública d’aigua és pràcticament en cota zero, sent possible que tota la zona de Cal Cisó sigui un punt d’acumulació de fangs continguts a la mateixa xarxa, que encallen el sistema. Hi cal sumar l’elevat nombre de construccions que s’estan desenvolupant a la zona, que provocarien l’entrada de sorra a les canonades de la xarxa pública. Per això, i malgrat haver realitzat minucioses neteges, les avaries per obstruccions tornen de forma recurrent. Segons el pèrit, es requereix un sistema de filtrat que eviti que l’aigua no tractada generi problemes de funcionament.

"D’alguna manera sembla que s’hagin afrontat les solucions als problemes que eren l’origen de les avaries. La instal·lació d’aigua calenta de l’edifici no es troba preparada per funcionar amb l’aigua de la xarxa pública a què es té accés en la ubicació on es troba", ratifica l’informe pericial.

Amb tot, els veïns denuncien que, a més d’haver sigut els primers a la zona en provar aquest sistema fallit, han hagut d’assumir el cost i les molèsties del seu mal funcionament. "Hem sigut els conillets d’índies", es lamenten les famílies entrevistades per aquest diari, mentre mostren algunes de les factures de reparacions de la subestació, que en algun cas supera els 8.000 euros.

Notícies relacionades

Aparcar gratis a Barcelona: 7 zones on pots estacionar sense pagar

Pugna veïnal pel trànsit a la ronda de Sant Antoni

Fonts del Consorci de la Zona Franca consultades per aquest diari admeten que el sistema presenta deficiències, i argumenten que, en part, podrien haver sigut ocasionades pel retard que va acumular l’obra. L’edifici ja va ser notícia fa un lustre, perquè es va mantenir totalment aturat durant tres anys: l’obra de l’edifici va finalitzar el 2017, però no va entrar a viure ningú fins al 2020 per variades demores en els tràmits burocràtics. D’altra banda, el consorci defensa que, una vegada constituïda una comunitat de propietaris a Cal Cisó, el manteniment és responsabilitat d’ells. Igualment, afirma que "no s’han desentès" i que han intervingut en algunes ocasions, tot i que no s’hagi resolt el problema de fons. "Nosaltres realitzem algunes reparacions, però el manteniment del sistema és responsabilitat de la comunitat de propietaris", insisteixen.

Els residents, per la seva banda, afirmen que el sistema mai ha funcionat correctament i que els pisos es van entregar amb fallades des del primer dia. La presidenta de la comunitat explica que, fins i tot, contractar una empresa de manteniment per a la subestació de biomassa va ser una odissea: "Vaig arribar a trucar a deu empreses; quan venien i veien el que hi havia, se n’anaven sense donar-nos un pressupost. No volien fer-se’n càrrec perquè els cauria al damunt un gran problema", assegura.