Uns 50.000 habitatges deixaran de ser de protecció oficial en 15 anys

El parc públic d’habitatge hauria de ser d’un 15% del total, segons assenyalen les administracions, per rebaixar la gran dificultat que suposa accedir a un habitatge. Això no passa a Espanya, ni a Catalunya ni a Barcelona, que no arriben al 2%, quan la Unió Europea està per sobre del 9%. No obstant, el parc ara desitjat va existir i va arribar a superar el 15%: Espanya va construir des del 1945 set milions de pisos protegits d’un total de 18 milions existents.

Set milions d’habitatges que no es podien vendre a preu lliure fins que no hagués passat un termini, generalment de 10 a 30 anys. Es feia per preservar la seva funció social, per evitar negocis a curt termini gràcies als recursos públics fets servir per construir aquests immobles, fossin diners, terreny o totes dues coses. Amb el temps, aquests set milions d’habitatges van perdre la protecció.

Ningú, cap administració ni cap dels partits polítics que les han dirigit en les últimes dècades, pot tirar la primera pedra. Que la protecció dels pisos acabés no era vist com una cosa dolenta. Es considerava que n’hi havia prou de garantir que el primer comprador no pogués fer negoci a curt termini. També pesava el desig de consolidar una classe mitjana encara exigua. El temps ha demostrat que va ser un error.

Notícies relacionades

Dels nens de Bissau al ioga de Nova York

¿Quin és el seu problema principal? ¿Què vol de les institucions?

Barcelona és un de tants exemples d’aquesta situació. I ho serà més durant els pròxims anys. Així ho indica l’informe El parc d’habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució, elaborat conjuntament per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i l’Observatori DESC (ara DESCA) el 2023.

Està fet amb dades de la Generalitat del 2021, de les quals no hi ha actualització, segons confirma l’Agència Catalana de l’Habitatge. L’informe recorda que el desembre del 2021 hi havia a Barcelona 15.673 pisos públics. Als municipis de l’àrea metropolitana sense comptar la capital catalana n’hi havia 25.573 més. En el total de l’AMB, 41.336. I en el total de la província de Barcelona, 72.501. L’informe indica que a la ciutat de Barcelona, dels 15.673 pisos citats, només 9.882 continuaran protegits el 2030 i 4.943 el 2040. És una tendència comuna a tota la província i que deixa una dada contundent: dels 72.501 pisos amb protecció que hi havia a la província de Barcelona el 2021 només en quedaran 18.830 el 2040. Del 2021 al 2040 seran 53.671 els habitatges que deixen de gaudir d’aquesta producció. Així, la xifra d’habitatge oficial perdut els pròxims anys equival pràcticament als 50.000 pisos promesos per Illa fins al 2030 a tot Catalunya, que, si es converteixen en realitat, suposaran una nova etapa i comptaran amb blindatge: mai perdran la seva protecció.