Uns 50.000 habitatges deixaran de ser de protecció oficial en 15 anys
L’aturada en la producció genera la caducitat de tants pisos com els que la Generalitat es proposa construir fins al 2030 a tot Catalunya.

El parc públic d’habitatge hauria de ser d’un 15% del total, segons assenyalen les administracions, per rebaixar la gran dificultat que suposa accedir a un habitatge. Això no passa a Espanya, ni a Catalunya ni a Barcelona, que no arriben al 2%, quan la Unió Europea està per sobre del 9%. No obstant, el parc ara desitjat va existir i va arribar a superar el 15%: Espanya va construir des del 1945 set milions de pisos protegits d’un total de 18 milions existents.
Set milions d’habitatges que no es podien vendre a preu lliure fins que no hagués passat un termini, generalment de 10 a 30 anys. Es feia per preservar la seva funció social, per evitar negocis a curt termini gràcies als recursos públics fets servir per construir aquests immobles, fossin diners, terreny o totes dues coses. Amb el temps, aquests set milions d’habitatges van perdre la protecció.
Ningú, cap administració ni cap dels partits polítics que les han dirigit en les últimes dècades, pot tirar la primera pedra. Que la protecció dels pisos acabés no era vist com una cosa dolenta. Es considerava que n’hi havia prou de garantir que el primer comprador no pogués fer negoci a curt termini. També pesava el desig de consolidar una classe mitjana encara exigua. El temps ha demostrat que va ser un error.
Notícies relacionadesBarcelona és un de tants exemples d’aquesta situació. I ho serà més durant els pròxims anys. Així ho indica l’informe El parc d’habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució, elaborat conjuntament per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i l’Observatori DESC (ara DESCA) el 2023.
Està fet amb dades de la Generalitat del 2021, de les quals no hi ha actualització, segons confirma l’Agència Catalana de l’Habitatge. L’informe recorda que el desembre del 2021 hi havia a Barcelona 15.673 pisos públics. Als municipis de l’àrea metropolitana sense comptar la capital catalana n’hi havia 25.573 més. En el total de l’AMB, 41.336. I en el total de la província de Barcelona, 72.501. L’informe indica que a la ciutat de Barcelona, dels 15.673 pisos citats, només 9.882 continuaran protegits el 2030 i 4.943 el 2040. És una tendència comuna a tota la província i que deixa una dada contundent: dels 72.501 pisos amb protecció que hi havia a la província de Barcelona el 2021 només en quedaran 18.830 el 2040. Del 2021 al 2040 seran 53.671 els habitatges que deixen de gaudir d’aquesta producció. Així, la xifra d’habitatge oficial perdut els pròxims anys equival pràcticament als 50.000 pisos promesos per Illa fins al 2030 a tot Catalunya, que, si es converteixen en realitat, suposaran una nova etapa i comptaran amb blindatge: mai perdran la seva protecció.
- ¿Un altre gol de Laporta?
- Ajuts socials Ja és oficial: Així pots sol·licitar el nou ajut de 700 euros compatible amb l'Ingrés Mínim Vital
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- BCN detecta un frau amb les entrades gratis al parc Güell dels veïns
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Ficció en català Les apostes de 3Cat de sèries i pel·lícules per al 2025: d’un ‘thriller’ de David Verdaguer a Mario Casas parlant en català
- Drets socials El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència
- Governança corporativa Yolanda Díaz inicia la seva reforma per col·locar els sindicats en els consells d’administració de les empreses