Quirós: "És moment d’intervenir en el cor de l’Hospitalet"

Durant la conversa, Sáez va preguntar a Quirós pel seu passat com a entrenador de bàsquet, i aquest va respondre que sí, que creu que d’alguna cosa li ha servit per encarar ara l’alcaldia de l’Hospiralet: "Al final, ara que tinc la responsabilitat de ser alcalde, he de dirigir un equip, que se sentin part del projecte, que estiguin il·lusionats". Quirós va repassar l’evolució de la ciutat i va parlar de la reversió de l’estigma que durant molts anys va acompanyar els municipis de l’entorn de Barcelona. Un estigma, va apuntar, ara transformat en orgull gràcies a les millores als barris, una gran oferta cultural o l’impuls econòmic a la zona sud.

Al seu torn, Quirós es va enfocar també en "el projecte de futur" que el seu equip aspira a desenvolupar a la ciutat. Va tornar a parlar, doncs, d’iniciatives que ja han ocupat bona part dels seus discursos al llarg dels poc més de cinc mesos que exerceix com a alcalde de l’Hospitalet, com el desenvolupament del Bioclúster al sud de la ciutat, les oportunitats que generi l’arribada de l’Hospital Clínic i la vertebració d’un conseqüent eix econòmic nord-sud a través de l’intercanviador de la Torrassa o la Fira, en la qual l’alcalde va dir que la ciutat vol augmentar el seu protagonisme.

Més enllà dels impulsos en l’àmbit econòmic, Quirós va parlar també de la necessitat d’"una gran transformació" de l’Hospitalet: "És el moment d’intervenir en el cor de la ciutat". En aquesta línia, es va referir a la necessitat d’encarar els reptes dels barris del nord de la ciutat, la zona del Samontà, de manera íntegra. Es tracta d’un espai de poc més de dos quilòmetres quadrats que concentra al voltant de la meitat dels habitants de l’Hospitalet (és l’espai més densament poblat de tota la Unió Europea).

"Hem de convertir-lo [el Samontà] en un espai més habitable, amb un urbanisme més amable i que hi hagi impacte econòmic, educatiu, per garantir una igualtat real d’oportunitats a tota la ciutadania", va expressar Quirós, que va parlar de la necessitat de treballar de la mà d’altres administracions per poder portar a terme un procés de rehabilitació de finques –moltes de les quals procedents del desarrollismo franquista, quan es va construir sense solta ni volta, sense planificar serveis i amb materials de, moltes vegades, mala qualitat– i d’esponjament per guanyar espai públic, així com apostar per augmentar el verd urbà, en la línia dels objectius de desenvolupament sostenible.

Crisi d’habitatge

En un moment en què cada vegada més veus alerten de la situació crítica en l’accés a l’habitatge, també a l’Hospitalet, on el preu dels lloguers puja i proliferen els pisos turístics i de temporada, l’alcalde va reconèixer que aquest problema i la situació econòmica de bona part de la ciutat són les seves preocupacions més importants. "És un dels temes de què tothom parla, però els alcaldes hi tenim poc marge perquè són polítiques que s’han de gestionar des d’administracions supramunicipals", va dir.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Així, Quirós va reivindicar la necessitat d’intervenir en el mercat d’habitatge: "Ho hem vist al Congrés, al final hi ha un posicionament ideològic. Un grup que diu que el mercat s’autoreguli i, d’altra banda, els que demanem que les institucions hem de regular i legislar. Si en un tema estratègic com aquest no ens posem d’acord, ens debilita a tots". A més d’aquest control, l’alcalde va reclamar que les polítiques d’habitatge siguin d’àmbit metropolità.

No és l’únic tema pel qual Quirós va reclamar "apostar per una governança metropolitana" en aspectes com ara la zona de baixes emissions (ZBE)". Quirós va recordar que en la normativa aprovada l’Hospitalet "és l’única ciutat que queda completament restringida [dins de la ZBE]", mentre que "al costat tens Cornellà, que només té un tram afectat". Va voler insistir que amb aquest exemple no buscava un enfrontament amb cap municipi, sinó simplement exemplificar que "la mobilitat ha de ser planificada" a escala metropolitana.