Antonio Balmón: "La convivència i la seguretat també poden ser polítiques metropolitanes"
Antonio Balmón (Barcelona, 1960), un històric del socialisme català que fa 20 anys que està al capdavant de l’alcaldia de Cornellà de Llobregat, fa balanç del primer any del mandat polític 2024-2027 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), una administració supramunicipal en què lidera el dia a dia com a vicepresident executiu.
Tretze anys després de la seva constitució, ¿com defineix la salut actual de l’AMB?
Diria que excel·lent. Tot i que jo no miro en aquest retrovisor els últims 13 anys, sinó els últims quatre. I el que veig és un paisatge metropolità més fort i amb unes millors condicions que quan l’AMB es va crear.
¿Com avalua l’inici del nou mandat polític?
Des del punt de vista polític, estable. L’estabilitat d’aquesta administració contrasta amb la inestabilitat d’altres. Ara bé, cal tenir en compte que depenem de les realitats dels governs de Catalunya i Espanya, que necessiten pressupostos. I això afecta directament les nostres polítiques d’habitatge, de mobilitat i de millora del litoral, per exemple.
És el primer cop que el seu partit té la presidència de l’AMB. ¿Com valora el canvi de color polític després de la presidència de Colau?
Crec que totes les presidències han buscat un impuls d’aquesta administració. No és qüestió de quina formació política tingui la majoria, sinó de conjugar espais comuns entre forces polítiques. El consens és l’ADN d’aquesta administració. Ho demostren els acords pactats.
¿Plantejar ara una ampliació de l’AMB és política ficció?
No, jo no considero res, ni si és ficció o no ho és. El que sí que crec és que la nostra atenció ha d’estar fixada en els reptes que tenim al davant, que no són menors, i no anar a debats, que estan molt bé però que no crec que sigui el moment de fer.
Gairebé un terç del pressupost de l’AMB va cap al transport públic. En un acte recent sobre mobilitat sostenible va parlar de la necessitat d’actualitzar les tarifes.
Efectivament, jo sempre he sigut partidari d’actualitzar les tarifes del transport públic. Em sembla necessari per comptar amb ingressos que sufraguin els grans costos. Però cal tenir en compte que això depèn de l’ATM i de la Generalitat, i encara no hi ha un posicionament sobre això. També cal recordar que continuem pendents de com quedaran el 2025 les bonificacions de les administracions públiques que ara mateix operen.
El nou sistema integral de seguretat de l’AMB porta la seva empremta personal. ¿Per què considera important implantar-lo?
Perquè crec que les polítiques de convivència, de seguretat i del tractament de l’espai públic poden ser polítiques metropolitanes. Sense necessitat d’una única policia ni res d’això. La tecnologia pot i ha de contribuir a millorar la seguretat a les ciutats. Apostem per un sistema integral en el sentit de no protegir només l’espai urbà, sinó també forestal o litoral. Ara estem treballant en l’instrument d’una societat mixta amb un lideratge públic i l’acompanyament d’un privat.
¿Ja hi ha hagut coordinació amb la consellera d’Interior?
Coordinació com a tal no, però ella coneix perfectament aquesta proposta i sí que ens hem trobat en diverses reunions. Tot i que això no té relació amb la policia, sinó amb la gestió de la convivència i la seguretat.
¿Què aportarà aquest sistema que no tinguin ja les ciutats quant a seguretat pública?
Ja existeix en algunes ciutats, però el que estem fent és donar una economia d’escala i ampliar-lo al conjunt de municipis metropolitans. No parlem [només] d’una aplicació, sinó d’un sistema on el ciutadà es transforma en un element actiu de les polítiques de seguretat. Cornellà és un exemple: tenim dues biblioteques que funcionen 24 hores tot l’any i estan gestionades amb aquest sistema.
¿Preveu l’AMB col·laborar amb la Reserva de Sòl Públic impulsada pel Govern d’Illa?
Notícies relacionadesSempre hem col·laborat amb tots els governs de Catalunya independentment del color polític. Si som capaços d’alleugerir el pes burocràtic de les llicències d’obra i si trobem finançament, crec que estem en condicions no de fer els 4.500 habitatges previstos [per a aquest mandat], sinó molts més.
L’AMB va ser pioner a impulsar zones de baixes emissions (ZBE). ¿Quin és el posicionament polític actual sobre les ZBE?
Quan nosaltres activem les ZBE, no hi havia marc jurídic a Espanya. I és normal que les ordenances tinguessin llacunes que han detectat les sentències judicials i que ara esmenarem. Dit això, les ZBE són necessàries. L’actual Govern mantindrà el decret de l’anterior. Actuem contra el perjudici per a la salut que genera aquesta mobilitat, però no ataquem el cotxe.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- Reunió a la Moncloa Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat