El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid

La capital catalana ha multiplicat per set l’oferta de lloguer temporal des del 2019 fins al 2023, mentre que Madrid ho ha fet per tres en el mateix període. Així es desprèn de l’estudi El mercat de lloguer a Espanya: lloguer de vacances, de temporada i llarg termini davant la regulació i les dificultats d’accés a vivenda estable, d’EsadeEcPol.

Barcelona i Madrid concentren actualment gairebé un 20% dels lloguers estatals, malgrat representar un 11% de la població total. El 2022, segons dades de l’Agència Tributària recollides per ESADE, es van registrar al voltant de 2.250.000 vivendes de lloguer a Espanya: prop de 300.000 a Madrid i unes 150.000 a Barcelona. Però la pujada dels preus, constant i cada vegada més a l’alça, no ho posa fàcil a les persones que volen llogar-les. Des del 2015 fins al 2022, els preus han pujat un 30% a Madrid, un 34% a Barcelona i un 27% a tot Espanya.

Davant aquest context, des de les administracions s’han impulsat diferents regulacions, com la limitació de preus a Catalunya, la llei d’habitatge del Congrés i fins i tot una regulació específica dels lloguers temporals, que va decaure al Congrés, però la intenció de la qual era equiparar-los amb els de vivenda habitual i desincentivar el seu ús amb l’objectiu d’evitar fraus que permetin encadenar-los.

L’estudi, fet a partir de les dades de l’oferta dels portals immobiliaris per tal de "reconstruir de manera descriptiva les tendències del mercat al conjunt del país", conclou que el mercat de lloguer de temporada ha evolucionat de manera diferent a Barcelona i a Madrid. Mentre que a Madrid s’ha produït un augment dels anuncis de lloguer vacacional, que l’ha portat el 2023 per sobre dels nivells de Barcelona (15.000 ofertes davant 10.000), l’oferta de lloguer de temporada ha pujat en els últims anys més a Barcelona (s’ha arribat als 5.000 el 2023) que a Madrid (2.500). Això implica que mentre a Madrid el 22% de les ofertes actives en aquestes plataformes són lloguer de temporada, a Barcelona s’acosten al 36%.

Del 2% al 14% en quatre anys

A la capital catalana, el 14,4% dels pisos oferts per llogar es van anunciar com a temporals el 2023, quan eren el 2,1% el 2019, i a la madrilenya han passat del 3,3% al 9,6% en els mateixos quatre anys. Sense poder establir una causalitat directa a causa de la naturalesa de les dades, ESADE atribueix aquestes evolucions i diferències a un transvasament procedent dels pisos turístics arran de la restricció barcelonina més gran des del 2017.

Però tant, a Madrid com a Barcelona, les regulacions per controlar la proliferació de pisos turístics no ha evitat que aquesta oferta existeixi. L’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona és que els pisos turístics deixin d’existir el 2028 i el de Madrid ha congelat la concessió de llicències i ha endurit les sancions. Segons l’informe, a la ciutat madrilenya consten actualment 15.000 anuncis, arran d’una forta recuperació després de la pandèmia, i a la capital catalana (on el 2016 i el 2017 es va arribar als 20.000 mensuals) se situa ara a un nombre pràcticament idèntic al de les llicències, 9.500.

Les vivendes turístiques a Barcelona han passat a representar del 2% el 2020 a només un 1% del parc d’habitatges censats, un percentatge gairebé igual al de Madrid. En termes del parc d’habitages de lloguer, les vivendes turístiques tenen una mica més de pes: 12,7% per a Espanya, 8,7% a Barcelona i 5,2% a Madrid.

Les diferents ofertes de lloguer són més acusades segons la zona. Per exemple, al districte barceloní de Ciutat Vella és més difícil trobar un lloguer tradicional. Només ho són d’aquest tipus el 40%, mentre que els de temporada són més del 30%. El mateix passa al centre de Madrid, on el 70% dels anuncis són de lloguer tradicional i s’observa més nítidament el pes dels temporals, que s’acosten gairebé al 20%, i el dels turístics, que assoleixen el 10%.

És una dinàmica que també es dona en zones com l’Eixample i Gràcia. En aquests dos districtes de Barcelona, els lloguers de llarg termini s’han reduït al 80%, mentre que els de temporada se situen a prop del 20%. També hi ha una tendència a l’alça als districtes de Tetuán i Retiro, a Madrid. Allà, tot i que els anuncis de lloguers de llarg termini també s’han reduït fins a suposar el 80%, el 20% es reparteix de manera semblant entre lloguer de temporada i turístic, amb un nivell una mica per sobre en el cas del temporal.

Menys oferta de llarg termini

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

Mentre els lloguers temporals van guanyant terreny, les ofertes a llarg termini han baixat a les dues ciutats fins al 84%, tot i que a Barcelona ho ha fet de manera més pronunciada, ja que ha perdut 13 punts percentuals, davant els 9,5 de Madrid. L’informe constata que en l’evolució de Barcelona s’intueixen moments amb un creixement més pronunciat, que al seu torn coincideixen amb l’anunci i entrada en vigor de la regulació dels lloguers a Catalunya i amb l’anunci de la llei d’habitatge i "el ràpid interès de Catalunya a adherir-s’hi".

L’estudi també analitza el lloguer d’habitacions separades en una mateixa vivenda partint de l’oferta de la plataforma Idealista i conclou que és similar en termes absoluts a Barcelona i a Madrid, però "més freqüent i intensa" a la capital catalana i especialment als barris de menys renda. En aquests, l’oferta d’habitatge de lloguer a llarg termini, la que hauria de cobrir les necessitats d’habitabilitat, apareix com a especialment escassa en comparació.