La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

No funciona. L’estrena de la nova ronda de Sant Antoni, des del punt de vista de la mobilitat, és de moment un rotund fiasco. La calçada que recorre el tram final de la nova ronda, entre Villarroel i el carrer d’Urgell, desemboca en un semàfor amb unes seqüències de verd de només 12 segons. Està després en vermell un minut i quart. És un embut on arriben a encallar-se fins a cinc autobusos, intercalats per turismes, motocicletes i furgonetes. Amb aquesta freqüència, amb prou feines aconsegueixen passar en verd quatre o cinc vehicles. La guinda és que en aquest semàfor hi ha un senyal que de manera inequívoca prohibeix seguir en línia recta per agafar el carrer de Manso. Només els busos tenen permís per fer-ho, però ho fa tot aquell a qui li ve de gust.

Aquesta calçada, de només una illa, ha sigut un dels cavalls de batalla d’aquest projecte urbanístic. Una bona part dels veïns reclamava que la ronda de Sant Antoni renaixés com un bulevard plenament per als vianants. Total, aquest havia sigut el seu sobrevingut aspecte des del dia en què el mercat de Sant Antoni va aixecar allà una carpa per allotjar els paradistes durant les obres del recinte històric. L’ajuntament va imposar finalment que almenys en el tram més baix de la ronda hi hagués un carril per al transport públic. L’argument, de pes, és que el trànsit havia sigut desviat al carrer d’Urgell, on hi havia un doble sentit de circulació que no agradava. Els veïns van cedir. Van demanar que, com a mínim, no fos un carril asfaltat, sinó que el seu aspecte, amb paviment de pedra, deixés clar que era un tram parcialment pacificat. Tampoc van guanyar aquest pols.

Val per a tot

La sorpresa ha sigut, arribada ja la recta final de les obres, que aquest carril val per a tot. L’estrena, des del punt de vista dels veïns, demostra que l’ajuntament no va calcular bé les conseqüències del trànsit. Tant és així que, poques hores després de tan evident fiasco, l’ajuntament ha donat a conèixer la llista de mesures pendents d’execució que podrien alleujar el caos. En especial, s’ha obert a reconsiderar els temps semafòrics i l’ús d’aquesta calçada. A més, millorarà la senyalització del carrer de Villarroel, reconsiderarà l’aparcament de motos i reforçarà la senyalització del carril de càrrega i descàrrega en ús només de 8.00 a 20.00 hores i, la resta del dia i la nit, exclusiu per a residents.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid

El carril dels embussos desemboca en un encreuament que han de compartir tres rutes, amb els seus corresponents semàfors. El trànsit que puja per la ronda de Sant Pau és el que té la més generosa prioritat de passada, 35 segons. El segueix en temps de semàfor en verd el que surt del Raval a través de Sant Antoni Abat, uns 33. Els 12 segons de la ronda de Sant Antoni, més que ocupar el tercer esglaó del podi, són, tret que se li posi algun remei, un monumental error, sobretot perquè perjudica el temps de viatge de fins a sis línies de TMB.

Aquest embús, que a estones fins i tot es prolonga per Villarroel cap a dalt fins a arribar a Floridablanca, és el paisatge que es pot contemplar des dels bancs acabats d’instal·lar a la zona per als vianants de la ronda de Sant Antoni. No tot són males notícies: aquesta àmplia vorera que la nova ronda té en la part fronterera de Ciutat Vella s’ha posat a caminar d’una manera prometedora. Les plantes creixen al seu ritme en les jardineres. Les tanques que les protegen no seran retirades fins que creixin una mica més. Els bancs s’utilitzen adequadament. Les pèrgoles, quan sigui el moment, oferiran una mica d’ombra als que allà decideixin passar la tarda. L’única espasa de Dàmocles, segons els veïns, és l’absència d’un pla d’usos que eviti que el comerç d’aquell tram de carrer sigui gentrificat per la restauració i les seves terrasses. L’altra bona notícia, almenys per ara, és que cap motorista s’ha atrevit a estacionar sobre les voreres, aquest miracle que ja s’ha aconseguit, amb ocasionals excepcions, en els eixos verds de la ciutat.