Claverol i "la millor feina del món"
La gerent de l’Ajuntament de Barcelona va ser la mà dreta del conseller Dalmau, a qui ara succeeix després d’una llarga trajectòria a l’Administració pública catalana.
Laia Claverol Torres (Lleida, 1974) és la nova gerent de l’Ajuntament de Barcelona i probablement una de les persones que millor coneixen l’Administració pública a Catalunya. Va tenir clar des d’adolescent que la seva vocació era el servei públic i s’hi ha dedicat tota la seva carrera. Després de passar per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, ha arribat ara a dalt de tot per a ella: liderar la principal gerència de Catalunya.
Claverol es va convertir el 10 d’agost del 2024 en la gerent del consistori barceloní, la màxima responsable de l’estructura municipal a l’ordre del govern de Jaume Collboni. Va substituir Albert Dalmau, de qui era mà dreta, quan ell va ser escollit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, com a nou conseller de Presidència. De fet, abans d’assumir el càrrec de gerent havia dirigit l’àrea d’Economia i Promoció Econòmica, el mateix càrrec que ostentava Dalmau abans de ser gerent. Així que es podria dir que el seu ascens ha seguit un procés natural.
Amb 18 anys i les idees molt clares, una espècie de casualitat la va portar a quedar-se a Barcelona. Es va matricular a la Universitat Complutense de Madrid per començar la carrera de Ciències Polítiques perquè a la capital catalana no es cursava. Quan ho tenia tot preparat (residència inclosa), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va decidir oferir-la aprofitant el nou pla d’estudis. Era l’any 1992 i l’inici de la seva vinculació amb Barcelona. Es va mudar a l’Esquerra de l’Eixample, on té la seva vida. Mai se n’ha tornat a anar del barri. Aquí s’ha casat i ha tingut dues filles, i també s’hi han traslladat els seus pares.
La primera politòloga
Una vegada va haver acabat la carrera, va fer el màster de Gestió Pública, les pràctiques del qual la van portar a la Diputació de Barcelona. Allà es va convertir en la primera politòloga de l’Administració. Va ser la primera vegada que en una fitxa d’interina s’incloïa aquesta descripció. Des d’aleshores, és funcionària de la corporació supramunicipal, on va treballar 15 anys. Es va dedicar a la Coordinació i Concertació de l’Assistència Social.
Se sincera en declaracions a EL PERIÓDICO i admet que ella volia fer pràctiques a l’Ajuntament de Barcelona, però que li van aconsellar no fer-ho perquè no hauria pogut quedar-s’hi. Eren els anys postolímpics i les finances municipals passaven per un moment difícil. A la Diputació va veure l’oportunitat de contactar amb consistoris més petits i d’entrar a l’Administració local.
El seu primer gran salt va ser a l’Ajuntament de l’Hospitalet. En aquest consistori es va responsabilitzar dels àmbits de planificació pressupostària, gestió i recaptació de tributs, recursos humans, atenció ciutadana i contractació, entre d’altres. Va estar-hi sis anys, del 2013 al 2019, i descriu l’Hospitalet com una ciutat difícil, però "molt compromesa". Es va emportar una frase amb ella: "El sud finança el nord".
El 2019 va entrar a l’Ajuntament de Barcelona, en plena precampanya electoral i en un moment de transició fins que es va conformar el segon govern d’Ada Colau. La que llavors era gerent municipal, Sara Berbel, li va oferir ser gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Necessitaven algú amb "cap de gestió". Deixava l’àmbit de l’economia per posar les persones en el centre, un dels emblemes dels Comuns. La seva primera reacció va ser de respecte: "Un moment, que jo no sé de què va, això". Li va tocar portar "un monstre" de 400 milions de pressupost i 2.000 treballadors. I poc després va arribar la pandèmia.
"Em van preguntar si el més difícil que he fet és ser gerent de l’Ajuntament de Barcelona. El més difícil que hagi fet i no faci mai més és gestionar una pandèmia i que se’m mori molta gent", remarca. Recorda la confiança i el suport mutu amb experts i tècnics, de qui s’enorgulleix. El seu puntal va ser el treball en equip, l’organització, molta professionalitat i carinyo.
Ciutat d’acollida
Notícies relacionadesI per si no en tenia prou, quan el 2021 encara s’estava acabant de vacunar la població més vulnerable, va arribar la guerra d’Ucraïna i l’atenció als refugiats que la ciutat es va disposar a acollir. La part positiva va ser que "els dispositius ja funcionaven sols" després de la pandèmia. Del 2021 al 2023 va ostentar la gerència de l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.
Per a ella, ser gerent municipal és el millor que li ha pogut passar, tot i que no tanca la porta que "algun dia acabi en un Ministeri o a la Generalitat". Mentrestant, reivindica el caràcter local que li permet solucionar la vida de la gent. O, almenys, intentar-ho. "L’alcalde sempre diu que té la millor feina del món i jo li responc: ¡Jo també!".
- Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona
- Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
- Milers de persones exigeixen a Barcelona un "lloguer just"
- Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"
- La pressió d’Israel i la tornada de Trump empenyen l’Iran cap a la bomba nuclear