Sant Adrià demana més protecció contra inundacions a les Tres Xemeneies

La catàstrofe de València ha atret l’atenció sobre les construccions en zones declarades inundables a Catalunya, també sobre els projectes pendents d’edificar. Passa amb l’entorn de l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, una de les parcel·les més grans deshabitades a l’àrea metropolitana de Barcelona que es preveu colonitzar en els pròxims anys, entre la desembocadura del Besòs i l’única franja de costa despoblada en l’entorn de la capital. L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs –on s’erigiran 1.359 dels 1.783 pisos del futur barri compartit amb Badalona– demana ampliar les mesures de seguretat davant el potencial risc de crescudes i fort onatge.

"Volem que es reforcin més al ser on som, al costat del riu i davant del mar, òbviament també pels temporals que estan creixent i han desembocat en el drama de l’Horta Sud de València", assenyala a aquest diari José A. Gras, regidor de Territori i Medi Ambient de Sant Adrià. Així mateix, el consistori acaba de sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que actualitzi la cartografia hidrogràfica i els mapes de perill i risc d’inundació. "Això últim s’ha reforçat amb la dana", reconeix el regidor del PSC.

En paral·lel, Gras explica que el Consorci del Besòs –responsable de desenvolupar la remodelació entorn de la planta elèctrica desmantellada– ha encarregat que es revisi l’estudi d’inundabilitat del projecte "per actualitzar-lo". Al seu torn, l’Àrea Metropolitana de Barcelona contractarà un estudi que proposi com protegir-se davant els riscos que detecta a la franja litoral enganxada a les xemeneies, inclosa la possibilitat d’inundacions, i l’Ajuntament de Sant Adrià revisarà el pla local d’emergència per inundació el 2025. "Ens toca fer-ho l’any que ve però, si no fos així, ho revisaríem pel que ha passat [a València] i perquè cada vegada hi ha temporals més forts", apunta el regidor.

Una vegada per segle

Informes emesos entre el 2018 i el 2022 van advertir de l’amenaça potencial que una riuada negui almenys part del futur barri del Barcelonès Nord una vegada per segle i l’envaeixi una avinguda encara més virulenta cada 500 anys. Els avisos van imposar que la Generalitat incorporés sistemes de protecció a les edificacions que es permeten alçar amb el Pla Director Urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies, aprovat el març del 2023 i recorregut per Ecologistes en Acció perquè s’anul·li. "Hem d’aprofitar que encara no està construït i estem encara amb els projectes d’urbanització en procés per anar més enllà", postula Gras. El regidor creu que es pot introduir més precaucions davant possibles crescudes dins del projecte per traçar els carrers, els subministraments i els passos subterranis del nou barri, que encara ha de redactar-se. La licitació es va publicar una setmana després del desastre de València i es compta que les obres comencin a finals del 2026. "Allà tenim una oportunitat per treballar, especialment quan es liciti la construcció del parc que hi haurà davant la costa, per incorporar encara més mesures de les que el planejament urbanístic incorpora", opina.

Alertes i rètols

Notícies relacionades

Dos equips de la Copa Amèrica es quedaran a BCN tot el 2025

La tarifa del taxi metropolità de BCN serà un 4,7% més cara el 2025

A instàncies de l’ACA i Protecció Civil, el PDU va incloure condicions obligatòries per prevenir danys per eventuals augments del nivell de l’aigua a la futura zona residencial. Entre d’altres, "l’augment de les cotes dels edificis fins a cinc metres perquè tinguin vies d’evacuació i perquè no estiguin afectats per inundabilitat, immobles construïts perquè aguantin en el cas de veure’s afectats per riuades, sistemes d’alerta i rètols d’informació o entrades als soterranis a 45 centímetres per sobre del carrer perquè no s’inundin", enumera Gras.

El regidor afirma que el pla urbanístic és flexible per blindar encara més l’entorn de les Tres Xemeneies. "Hi ha més mesures que es poden incorporar –observa–. Per exemple, voreres drenants, llacunes salabroses o, més a prop del mar, la creació de dunes o renaturalitzar aquesta zona perquè sigui capaç d’absorbir o, en cas d’inundació, de frenar l’aigua i servir de defensa marítima i davant el riu, també per facilitar el desaguàs en una avinguda".