Un arbre venerat a Hiroshima

Les dues zones que van quedar pendents són, d’una banda, la confluència del carrer del Consell de Cent amb Roger de Llúria, on un imprevist al subsol va deixar aquella cantonada amb un parell de grans parterres calbs, i, de l’altra, el tram de Girona que va de Mallorca a Provença, on de manera inesperada, quan es van cavar les primeres rases, van emergir els murs d’una antiga masia imprecisament documentada en mapes de la guerra de la Independència (o guerra del Francès), diverses bales de canó i, en un regal per als arqueòlegs que va ser la repera, les restes d’una preciosa ceràmica xinesa de finals del segle XVI o principis del XVII.

Més antics que Barcelona

La cantonada de Roger Llúria amb Consell de Cent serà la llar d’un parell de pomeres de flor (n’hi ha algunes ja en aquest eix verd, formidables per als pol·linitzadors i ideals després, pels seus fruits, per als ocells) i d’un gingko, una espècie que va tenir diverses desenes de cosins germans en el permià, el juràssic i el cretaci, però que es van extingir tots, tret d’aquesta varietat, que pels motius que fossin va sobreviure en una regió de la Xina. Tan sorprenent va ser el seu coneixement a Europa, just en una època en què començaven a dibuixar-se els esquemes taxonòmics, que no es va saber gaire bé que fer-ne. No encaixava en cap línia evolutiva actual. Té per això un sobrenom curiós, l’arbre dels 40 escuts, que és la fortuna que va pagar un horticultor anglès per tenir uns primers exemplars d’aquesta espècie al seu jardí.

Dels gingkos s’assegura que n’hi ha de fins a 2.500 anys d’edat, és a dir, més antics que la mateixa Barcelona, però la seva fama és més gran pel que un d’ells va fer a Hiroshima després del primer bombardeig nuclear de la història. Un any després d’aquell Harmagedon atòmic, les seves branques es van tenyir de verd amb uns primers brots de fulles.

L’altra novetat són els set arbres que s’estan trasplantant al carrer de Girona, on la masia va posar potes enlaire el calendari d’obres. Aquesta travessia que va de Provença a Mallorca serà l’adreça postal de tres tipuanes, un arbre de l’amor, dos sapindes i una Gleditsia, o, dit d’una altra manera, un quadre cromàtic de flors ataronjades, porprades, blanques i daurades, cada una en una època diferent de l’any. Les dues primeres espècies, d’un temps ençà, són notablement conegudes a la ciutat. Les tipuanes, per poc que s’ajunten algunes d’elles, són capaces de tenyir de color taronja tota una vorera.

Els Cercis siliquastrum són també arbres de postal des de fa temps. Tenen diversos sobrenoms. L’arbre de l’amor és un que els està fet a mida, però hi ha qui prefereix anomenar-lo l’arbre de Judes o de Judea, perquè segons una llegenda cristiana va ser la branca d’un Cercis la que l’apòstol que va trair Jesús va elegir per penjar-se. El que sí que és inqüestionable és que aquesta espècie va ser un dels tresors amb què van tornar a la part més occidental d’Europa els croats.

Notícies relacionades

Encesa de proves de l’estrella de Sant Jaume

BCN, candidata a convertir-se en epicentre de la sostenibilitat

Per veïns, el que hem dit, les tipuanes i els Cercis tindran una gleditsia i dos sapindes, que en algunes zones d’Espanya les coneixen, amb gran encert, com l’arbre dels fanalets perquè és al que recorden una mica els seus carrassos de flors grogues.

Amb aquesta operació de plantació es posa el colofó al projecte dels eixos verds. Queda solt algun escocell per plantar o que directament s’ha quedat sense el seu corresponent arbre per la brutalitat al volant de més d’un conductor. Però en general i malgrat els mesos de sequera, la vegetació dels eixos verds ha superat amb un excel·lent el primer any de vida. Arbres que a l’estiu del 2023 eren uns simples benjamins s’alcen per sobre de les primeres plantes dels immobles i són responsables d’un canvi radical del paisatge urbà de l’Eixample.