El Govern detecta un dèficit de 1.000 funcionaris en petits municipis

En aquesta voluntat de modernització anunciada pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, és on s’emmarca una de les grans carències que, ha detectat el Govern, obstaculitzen el funcionament intern dels municipis de menys de 5.000 habitants: la falta dels anomenats funcionaris d’habilitació nacional. És a dir, d’interventors, secretaris i tresorers, les tres figures tècniques que es responsabilitzen d’avalar i controlar les grans qüestions jurídiques i financeres –ordenances, comptabilitat o pressupostos, per exemple– al cor de les administracions locals.

El Govern treballa amb una dada que dimensiona el dèficit: de les 1.569 places de funcionaris amb habilitació nacional disponibles, únicament n’hi ha d’ocupades per aquest tipus de personal unes 573, un terç, per la qual cosa són unes 1.000 places (996 concretament) les que falten per ocupar. Aquest és el repte que se li planteja a la Generalitat: buscar 1.000 interventors, secretaris i tresorers que resolguin les dificultats que pateixen els petits municipis de Catalunya. Per contextualitzar el fenomen, cal tenir en compte que el 40% dels 947 municipis catalans tenen menys de 1.000 habitants.

La conjuntura no implica, no obstant, que aquestes 1.000 places estiguin mancades de personal en la seva totalitat. De totes, 177 no estan ocupades per cap professional. Però les 695 restants ho estan per dues figures caracteritzades per la seva excepcionalitat: d’una banda, els anomenats accidentals, que són funcionaris sense habilitació nacional amb qui els consistoris cobreixen puntualment les seves necessitats; i, d’altra banda, els interins sense plaça de funcionari, que han donat lloc a complexes situacions en què la interinitat s’ha cronificat. Cap de les dues alternatives convencen les administracions públiques com a solució definitiva. Com tampoc ho fa l’alternativa del secretari-interventor, que assumeix funcions dels dos rols.

Mateixes obligacions

Per províncies, la més castigada pel dèficit funcionarial és Lleida, que només té cobertes per funcionaris nacionals 65 places de les 352 disponibles, seguida de Tarragona (103 places cobertes de 267), Girona (138 places cobertes de 319) i Barcelona (267 places cobertes de 631). Tot i que la competència per convocar els processos de places públiques de funcionaris nacionals correspon a l’Estat, la previsió és que en l’informe resultant de l’esmentada comissió d’experts del Govern, coneguda com a CETRA (Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics), consti alguna proposta al respecte.

Quant a les dificultats dels municipis, fonts de Presidència posen el focus en el fet que, malgrat no disposar del personal tècnic que requereixen, els petits ajuntaments han de complir les mateixes obligacions formals que els grans. És a dir: han de presentar el corresponent compte general, han de preparar el pressupost municipal i celebren els respectius plens municipals. Tot això en àmbits territorials en molts casos rurals o d’alta muntanya, on les oportunitats de mobilitat laboral dels funcionaris es veuen més limitades que en els consistoris de les grans urbs.

Sobre la falta de funcionaris d’habilitació nacional s’han pronunciat experts en la matèria com Joaquim Solé, catedràtic de Finances Públiques a la Universitat de Barcelona. En una publicació de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, el jurista afirma que "moltes places són vacants perquè no es presenten prou candidats a les proves selectives", apuntant a una "estructura de personal obsoleta" als municipis, entre altres motius perquè "els estímuls per a la promoció laboral, l’estudi i el reciclatge són molt febles".

Notícies relacionades

Encesa de proves de l’estrella de Sant Jaume

BCN, candidata a convertir-se en epicentre de la sostenibilitat

Precisament sobre aquesta falta de vocació i d’estímuls laborals, especialment entre els joves, vol actuar el Govern. "Cal anar als centres universitaris a explicar que hi ha una sortida professional a l’Administració pública com a secretari, interventor o tresorer", explica Francisco Belver, director general d’Administració Local del Govern. El responsable remarca també la importància que tindrà en aquest terreny l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Solé, per la seva banda, apunta així mateix a la potenciació dels Serveis d’Assistència Tècnica (SAT) dels consells comarcals o les diputacions com a solució als petits municipis de Catalunya. Com a causes permanents de la falta de tècnics a les localitats molt poc poblades, el jurista posa l’accent en els "sous baixos", en una "feina molt solitària" i que "és inviable econòmicament tenir un secretari i un interventor als ajuntaments petits".