"Crec que no serà l’última"

És com si Barcelona ja estigués vacunada contra les vagues en el transport públic. Són gairebé tan velles com la mateixa invenció del tramvia, el bus, el tren, el metro o el taxi, i els usuaris es desperten com anestesiats, preparats per a les urgències i les llargues esperes, com si en destí ja sabessin que arribaran tard. La d’ahir (i avui) és d’autobusos, convocada a escala nacional pels sindicats CCOO i CGT (l’UGT va baixar del vaixell dimarts), que entre altres reivindicacions, exigeixen avançar l’edat de jubilació als 60 anys. Com sol passar en aquestes nefastes jornades, els viatgers van formar cues espontànies. A la Via Augusta, la Bonanova, a la Diagonal, a Sant Joan…

La vaga es repetirà també els dies 5 i 9 de desembre, tot i que això dependrà de les negociacions obertes entre treballadors i patronal. I en tots els casos, amb els mateixos serveis mínims: un 40% en hora punta (de 6.30 a 9.30 hores i de 16 a 20 hores) i un 20% de la flota habitual en la resta de franges horàries. Ahir també hi va haver una manifestació. Els concentrats van anar per Ronda Sant Pere fins a Urquinaona i van baixar per Via Laietana per plantar-se davant de la seu de Foment del Treball.

"Jo ja entenc que han de reclamar el que és seu, però això cansa molt. Si no ve en dos minuts, me’n vaig als Ferrocarrils", deia un usuari que esperava el V7. Compartia el seu desànim l’Adrià, que treballa prop de Fira de Barcelona. La seva alternativa és un transbord al metro. Al seu costat, la Mireia amb la seva filla. "Hem sortit amb 20 minuts de marge per anar a l’oftalmòleg, espero que siguin suficients. I ja és mala sort perquè al col·le anem caminant, però ens han donat visita avui".

Notícies relacionades

La Viqui, la sort de tants

Cuina amb llum natural

"No en tenia ni idea"

Un altre testimoni. El Raúl, 22 anys i camí d’una petita empresa a Sants en la qual està de pràctiques. "Vaig avisar ahir a la tarda de la vaga. No en tenien ni idea, crec que van tots amb cotxe", diu fent broma. No s’ha informat sobre les causes de l’aturada i una vegada conegudes no entra a valorar-les, però no és la primera aturada del transport públic que pateix (li va tocar repetidament en la seva etapa d’estudiant a la Pompeu Fabra) i a una edat tan curta ja té molt assimilat el significat de la paraula resignació: "Tot i que els posi a parir per deixar-nos tirats tampoc crec que hagi d’aconseguir res, així que prefereixo escoltar música, i ja arribaré. Però vaja, pel que dius, crec que no serà l’última vaga…".