Centenars d’ovelletes pels carrers de BCN

S’identifica de lluny aquest art "brilli-brilli". És la marca de fàbrica de Joan Juncosa. Colors cridaners que t’agafen de la solapa. "Per conscienciar –justifica ell–. Que la gent faci el clic". El que fa és un art urbà més recriminador que tota la discografia de Shakira. Tant tapa desperfectes de les voreres com arregla els bancs modernistes del passeig de Gràcia o omple Barcelona d’urinaris amb missatge. Ell parla de fer un món millor. "No és tan difícil – ho diu amb convicció de superheroi–. Les petites coses són poderoses".

"Em pregunto si en una ciutat cada vegada més impersonal i globalitzada –torna a l’atac urbà– té sentit desfer-nos de les nostres tradicions". És la raó de ser del seu multitudinari ramat de carrer. "Per a mi el pessebre de la plaça de Sant Jaume representava això –afegeix–. El repte d’escenificar en l’espai públic un element tan marcadament religiós i alhora fer-lo neutre, per a tothom". Per això ha omplert els carrers amb centenars d’ovelletes format pessebre. Miniatures de cinc centímetres amb grans aspiracions. "Perquè la gent pugui sentir que continua tenint el seu pessebre al carrer –diu–. Que es continuen vigilant les seves tradicions". El mateix artista –avança– desmuntarà la instal·lació passades les festes.

No porta dessuadora amb caputxa. Ell és un artista de carrer que dona la cara amb nom i cognoms: Joan Juncosa. "Jo responc molt pel meu projecte –s’encongeix d’espatlles–: tinc molt clar el que faig, com ho faig i per què ho faig. I si un dia em toca donar explicacions, les donaré". No n’ha hagut de donar cap, de moment. El seu art de carrer és de posar i treure.

Artista, arquitecte, 37 anys. Té una llibreta plena d’"idees per revolucionar el món". Juncosa es va estrenar als carrers de Barcelona fa tres anys: llavors era #elchicodelasbaldosas d’Instagram. Penjava panots desplegables en versió grafitera. Rèpliques de colors cridaners sobre teles de 20x20. Van arribar a reaparèixer a San Francisco, Jordània, Hong Kong, la Capadòcia, fins i tot als temples de Petra. Rajoles pel món, es deia el projecte. Es va convertir en un street art col·lectiu. ¿El repte? "Ajudar a redescobrir la bellesa de l’espai públic –resumia l’ideòleg–. A fer-lo més nostre".

Notícies relacionades

Tanca el Casi, l’últim bar sense turistes en la ruta del parc Güell

L’oli de Salvador Illa

El juliol de l’any passat, va omplir Barcelona de colorits urinaris activistes. Clatellots en versió artística al costat de rastres corrosius de pixades. "S’ha normalitzat que la ciutat faci mala olor", va dir llavors posant el dit a la nafra. Es va fer viral en qüestió de minuts. Va sortir fins i tot a la CNN.

Aquest juny va restaurar vuit bancs del passeig de Gràcia amb pedaços de grafiti. "Tiretes de Modernisme 2.0" –els va anomenar Juncosa– que amagaven els forats del trencadís. Tota una metàfora –apuntava l’artista– del pes del turisme en massa. "Espero que es restaurin com cal", va dir encreuant els dits. I així va ser: es van restaurar tot just 15 dies després de la seva acció urbana.