Josep Porta: «Un pessebre reflecteix situacions molt familiars per a un immigrant»

Al març vam començar a dissenyar el pessebre el Manolo Trullàs i jo. Comencem de zero. El pensem, el dibuixem, el maquetem.

És el que abans es podia veure al Museu Marès.

Sí, tot i que sempre se’n dissenya un de nou. Al Marès vam fer diferents llocs de Catalunya: un any, el Pedraforca; un altre, Montserrat; un altre, la Barcelona romana amb un temple d’August i l’aqüeducte.

I, enguany, estarà siuat dins l’ajuntament.

Aquest any és l’Any Papasseit. Fa un segle de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit, i el poema Nocturn per a acordió ens va semblar oportú com a base. Hi posarem el poema i la gent ho entendrà. Papasseit va fer de guarda al Moll de la Fusta.

És conegut: «Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll».

Exacte. A partir d’aquí, fem un pessebre basat en el Moll de la Fusta desaparegut. Una recreació idíl·lica, perquè un pessebre no ha de ser una maqueta. Més que pastors, hi haurà els personatges del moll: mariners, gitanes... L’Evangeli es refereix indirectament als pastors quan parla de l’Anunciació. Els pastors formaven part de l’estament social més baix, i potser el de la gent que pul·lulava pel moll també ho era. Dibuixem les figures i enviem els dibuixos a Itàlia perquè les facin. Hi ha un equip de construcció i, després, un de muntatge.

¿Forma part de tots els equips?

De tots.

¿Des de quan s’hi dedica?

Des que era molt petit. Vaig començar a fer el pessebre amb el meu pare amb 9 o 10 anys. N’he fet 80.

Està jubilat. ¿De què treballava?

M’he dedicat a la gestió en general, de moltes coses. El meu últim destí va ser el de cap de manteniment i de seguretat del Palau Robert. És allà que em vaig jubilar. Ho combinava amb la meva afició pels pessebres.

Presideix l’Associació de Pessebristes de Barcelona des de fa quatre anys.

És l’entitat pessebrista més antiga del món. Va ser fundada el 1863. El Diario de Barcelona ho va explicar en una crònica que precisava que l’associació tenia un precedent, que ja existia un col·lectiu similar abans. En aquella època els pessebres s’il·luminaven amb llums d’oli. Era una complicació. La gent amb diners competia i encarregaven als millors escultors de l’època les figures del seu pessebre: Ramon Amadeu, els germans Vallmitjana, Linus Félix, entre molts altres.

¿Vostè és religiós?

[Pensa uns segons] No. Crec en Déu, però fins aquí. Tenim socis molt creients i també d’agnòstics, algun ateu. El pessebrisme és cultura popular, potser la més antiga que existeix. Hi ha una crònica que diu que el 1714, després que la Guerra de Successió acabés al setembre, el primer acte festiu que van fer els barcelonins va ser col·locar el pessebre.

¿Sap quan van començar a posar el pessebre a Sant Jaume?

Fa uns 30 anys. El que recordo és que a la plaça s’hi posava un arbre enorme, com al Portal de l’Àngel davant de Can Jorba [els grans magatzems que després van ser Jorba Preciados i, més tard, El Corte Inglés, fins que va tancar la botiga el mes d’agost passat]. Aquests dies, amb la polèmica, algú va dir que fa 40 anys que es va començar a posar, però no ho sé.

Primer era tradicional.

El feia Parcs i Jardins. Després van començar les innovacions, que jo diria que deixaven una mica de ser un pessebre.

La polèmica pel pessebre municipal ve de lluny.

Aquests últims anys, a part del del 2023, que era bastant pessebrista, hem vist més aviat interpretacions sobre el Nadal.

Vostè no ha sigut entusiasta dels pessebres de l’etapa Colau.

No.

Van provar coses diferents.

Crec que no van tenir èxit. Les coses s’han de fer bé. Moltes vegades la idea pot ser bona, però la realització, no. Un any van posar unes cadires, que suposo que al magatzem semblaven enormes, però a la plaça resultaven petites. Aquesta plaça és molt gran. Aquell pessebre que era llum a les façanes, un desastre. L’ajuntament no es pot permetre aquestes coses. Discutirem si aquesta estrella [la que aquest any decora la plaça de Sant Jaume] està bé o no, a mi m’agrada. És un element que fa el seu efecte al mig de la plaça.

Aquest any el pessebre ha entrat a l’ajuntament.

Com a associació ens sentim molt honrats. La majoria dels ajuntaments d’Espanya que fan pessebre el fan dins de la seva seu, i la gent els pot visitar.

Alguns crítics creuen que s’ha amagat a dins, com una cessió davant de col·lectius que rebutgen tot el que està relacionat amb el catolicisme o fins i tot com a gest a la comunitat musulmana.

El problema el creen els que pensen que els immigrants tenen res contra els pessebres. Jo soc de Vilanova i la Geltrú, hem fet un pessebre a la plaça de l’ajuntament d’allà. Recordo una família immigrant fent fotos del pessebre perquè sentien que els representava: anaven vestits com ells i enviaven les imatges a la família al seu país, el Marroc o on fos. Els veïns marroquins de l’associació a Vilanova eren els primers en visitar el pessebre. Molts d’aquests conflictes els crea una altra gent, no els immigrants. El pessebre reflecteix situacions que resulten molt familiars als immigrants. La fugida a Egipte per a nosaltres és un quadre, per a ells és una cosa viscuda: han hagut de marxar de casa en pastera, alguns fugint de persecucions. Els nens que estan morint a Gaza: és la matança dels innocents que ordena Herodes. ¿Volem més actualitat?

Notícies relacionades

ERC recolzarà els pressupostos de Collboni per al 2025

Detingut un home per amenaçar una doctora del CAP

¿Fa el pessebre a casa seva?

Sí, senzillet, i a última hora. A cal ferrer, ganivet de fusta.