Equipament

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

L’Ajuntament de Barcelona descarta expropiar per 30 milions l’espai previst per al futur equipament d’extinció d’incendis.

El triangle entre avinguda de Sarrià, Londres i Urgell és una zona verda a preu d’edificable

Agre ple veïnal pel solar del parc  de bombers

Zowy Voeten

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Expropiar el triangle que delimiten els carrers d’Urgell i Londres i l’avinguda de Sarrià costaria a les arques municipals, en el més prudent dels càlculs, 30 milions d’euros. És la solució que ha descartat l’Ajuntament de Barcelona. És l’illa en la qual pretén ubicar el futur parc de bombers de l’Eixample, en una operació urbanística en la qual l’actual amo del solar, qualificat com a futura zona verda, podrà aixecar un edifici d’oficines de set plantes a canvi de cedir el 75% dels terrenys per a aquest equipament dels serveis d’extinció. Potser aquesta va ser l’única dada clara que va poder sentir-se després de les dues hores que va durar ahir el consell de barri de l’Esquerra de l’Eixample, un cara a cara entre els veïns del barri i els responsables municipals, que va ser agre i cacofònic com poques vegades passa.

Es va comprometre setmanes enrere, en l’últim ple del districte, el regidor Jordi Valls al fet que els responsables de l’àrea d’Urbanisme explicarien els detalls d’aquesta operació urbanística. Ho van intentar entre crits de "mentiders" i pelotazo. Les interrupcions constants van dificultar treure un relat clar del que pretenien explicar. L’ajuntament va comptar fins i tot amb la col·laboració del cap dels bombers de la ciutat, Sebastià Massagué, molt contundent a l’hora d’explicar que la permanència de la caserna al parc de Joan Miró és insostenible, no només perquè una sentència judicial obliga a fer que així sigui, sinó també per qüestions d’espai i de deteriorament de les instal·lacions.

Amenaça de noves protestes

Ni així es va evitar que el consell de barri acabés amb les espases en alt, amb els veïns disposats a reprendre les protestes al carrer, tal com van fer la setmana passada, i a presentar al·legacions quan el ple municipal posi en marxa el rellotge de l’aprovació inicial del projecte, que en la seva fase final haurà de ser avalat per la Generalitat.

Notícies relacionades

El conflicte, molt resumit, és que el Pla General Metropolità de 1976 va preveure que aquella illa fos algun dia una zona verda. Aquesta qualificació transitòria és part del problema. Els terrenys tenen un amo, l’actual concessionari de vehicles que allà es troba. Tal com van recordar els tècnics d’Urbanisme, una hipotètica expropiació s’hauria de calcular, perquè així ho fixa la norma, en funció de l’edificabilitat màxima permesa en aquest entorn, uns 15.000 metres quadrats. Amb un preu mitjà a la zona de 2.000 euros per metre quadrat, el resultat de la calculadora presenta aquests 30 milions d’euros abans citats. ¿És molt? Els veïns hi anaven ben armats per donar resposta a aquesta pregunta. L’alcalde Jaume Collboni va anunciar la setmana passada que Barcelona destinarà d’aquí al 2030 un total de 1.850 milions a l’anomenat Pla Clima, un conjunt de mesures destinades a reduir les emissions de CO2 i fer més amable climàticament la ciutat, entre altres maneres, amb un increment de les zones verdes. Aquest és, precisament, un altre dels motius de queixa dels veïns. El PGM obliga a compensar la pèrdua d’aquesta zona verda en l’entorn pròxim. L’ajuntament preveu fer-ho de forma fragmentada, i en algun cas qualificant de zona verda un minúscul jardí ja existent qualificat com a vial.

El govern municipal preveu fer l’aprovació inicial del projecte aquest mateix 2024, culminar la definitiva el 2025 i iniciar la construcció del parc de bombers, en el millor dels casos, el 2028. Quan el juny del 2024 es va presentar la macroperació urbanística, el gruix principal de l’oposició (Junts, ERC, Comuns i el PP) va sortir literalment a la foto. S’acabava de desencallar un conflicte que, en altres zones del barri, afecta l’Escola Entença i l’Hospital Clínic, i Collboni va tenir l’habilitat política que l’acord inicial portés totes aquestes firmes. Després de la (a estones) virulenta sessió que va suportar Valls, la pregunta oportuna és si tots aquests grups municipals es mantindran fidels al que van subscriure o per contra l’aprovació inicial serà amb desercions.