Els difusos límits de la contaminació

L’enduriment dels llindars europeus de contaminació de l’aire que exigeix per al 2030 una nova directiva, a la qual acaba de donar llum verda el Consell Europeu, suposa un canvi de paradigma en les polítiques ambientals de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Si els nivells de contaminació màxima que permet Europa consideraven fins ara –amb els indicadors actuals d’una altra directiva del 2008– sans i estalvis els 3,3 milions d’habitants de la Barcelona metropolitana, la nova regulació oficialitza que tota aquesta població respira un aire massa contaminat. És a dir: no és que es contamini més, sinó que la qualitat de l’aire incompleix el nou estàndard europeu, que malgrat una exigència més gran encara és sensiblement més lax que el de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

El fenomen l’analitza al detall un nou estudi publicat per l’àrea d’Acció Climàtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’administració supramunicipal que coordina polítiques mediambientals a Barcelona i 35 municipis més del seu entorn, entre els quals hi ha la segona i tercera ciutats més poblades de Catalunya després de la capital: l’Hospitalet de Llobregat i Badalona. L’informe conclou que l’exposició de la població metropolitana és pràcticament total, només amb petits matisos en funció de l’indicador de contaminació analitzat.

Específicament, pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2), segons els experts el contaminant que té més impacte en la salut a curt termini a Barcelona i Madrid, són nou de cada deu habitants de l’àrea de Barcelona (2,9 milions de persones, un 88,6% de la població de l’àrea) els que es queden exposats a un aire contaminat per sobre del nou llindar europeu. La dada és rellevant en termes de polítiques públiques metropolitanes perquè fins a un 75% del NO2 prové del trànsit rodat, precisen els experts. Precisament, el dictamen metropolità posa en context la millora dels nivells de NO2 des de principis de segle fins a l’actualitat: tant la contaminació mesurada en estacions de trànsit com de fons urbà –en ubicacions sense predomini del trànsit– donen dades que s’ajusten al llindar europeu actual. "Les dades mostren que les polítiques implementades han sigut efectives, però els nivells del 2030 ens exigeixen continuar avançant en mesures com les zones de baixes emissions (ZBE)", afirma Guille López (Comuns), conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB.

L’informe de l’AMB permet visualitzar a través de mapes la població que es troba exposada tant al llindar europeu de contaminació per al 2030 com a l’actual. I ho fa en relació amb tres indicadors diferenciats: dos tipus de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i el ja esmentat NO2.

Partícules de metalls pesants

Notícies relacionades

UGT convoca una vaga de neteja a Barcelona per Nadal

L'autocar sinistrat a França circulava amb la ITV caducada

Les PM són petites partícules amb gran contingut de metalls pesants que floten a l’aire i penetren als bronquis i els pulmons al respirar. Fins a un 40% d’aquestes les generen els motors, els pneumàtics contra l’asfalt i els frens de vehicles. La resta és pols de les obres.

Tenint en compte que el llindar europeu fins ara és de 25 micrograms per metre cúbic (µg/m3), la totalitat de la població metropolitana viu avui en un aire contaminat que es troba per sota del nivell de les PM 2,5 (entre els 14 i els 18 µg/m3 aproximadament). En canvi, de cara al 2030 el nou estàndard europeu serà de 10 µg/m3 en termes de PM 2,5. Aquest escenari comportarà que la totalitat de la població de l’àrea de Barcelona s’ubiqui en nuclis urbans amb aire contaminat per sobre d’aquests nivells. Amb especial incidència en el cor de Barcelona, el districte de l’Eixample, amb pics per sobre dels 25 µg/m3.