La torre de Jesús suma 142,5 metres a falta de coronar-la amb una gran creu

La Sagrada Família és, per a l’equip de govern de Jaume Collboni, una EGA. Són unes sigles. Espais de gran afluència. O sigui, llocs en els quals, per la seva popularitat turística o perquè són atractius per als mateixos barcelonins, sembla inqüestionable que mereixen una cura especial perquè no siguin inhabitables per als seus veïns. L’EGA del temple d’Antoni Gaudí forma part del podi d’aquesta llista de 15 espais que han merescut aquesta denominació, entre altres raons perquè és un milfulls de problemes que mai deixa de sorprendre. ¿Un exemple? Entre les mesures previstes n’hi ha que qualsevol amb uns mínims dots d’observació podria deduir. Erradicar la venda ambulant, millorar la vigilància, posar fi a la barra lliure que encara es prenen alguns conductors d’autocars turístics... Però n’hi ha que revelen que tot és sempre susceptible d’empitjorar: entre les 37 mesures n’hi ha una en concret destinada a aturar el vol de drons a l’espai aeri de la Sagrada Família, al qual sembla que s’han aficionat alguns visitants.

Per arribar a aquestes conclusions i mesures, l’Ajuntament de Barcelona ha fet un exhaustiu treball de camp previ encomiable. S’ha radiografiat la zona com poques vegades abans s’ha fet des de l’Administració. Això ha proporcionat no poques sorpreses. ¿Una? Només al barri de la Sagrada Família es concentren el 7,4% de tots els comerços per a turistes de les ciutat. I això, és clar, és a costa d’una pauperització de les botigues de barri.

Una altra dada, aquest àmpliament coneguda, és que la basílica és, amb distància, el destí que més entrades ven en aquesta ciutat, 4,7 milions cada any, tres vegades més, per exemple, que el Museu del FC Barcelona. Només el parc Güell és capaç de seguir el ritme a la Sagrada Família, tot i que amb només 3,1 milions d’entrades venudes a l’any. Hi ha, no obstant, un però molt important en aquest rànquing. Segons càlculs municipals, només un de cada cinc turistes que s’acosten a la Sagrada Família ho fan amb una entrada. La resta, una barbaritat, doncs, es limiten a contemplar-la des de fora durant 10 o 20 minuts de mitjana.

Les 37 mesures pretenen, en definitiva, posar una mica d’ordre en aquest caos que inevitablement es desencadena. El carril bici de Marina, entre Mallorca i Provença, té els dies comptats. El de Provença serà objecte de reajustaments. La zona de joc infantil de la plaça de Gaudí serà objecte d’una microcirurgia urbanística si es pretén que sobrevisqui. La venda ambulant, la mendicitat i els músics de carrer seran objecte, diuen, d’una més eficaç persecució que fins ara. L’avinguda de Gaudí, en especial el seu mobiliari, serà reordenat. Els accessos al metro, a estones, un embut impracticable si es té una mica de pressa, seran ampliats i no es descarta fins i tot que guanyin alguna boca. La teranyina de cables que encara sobrevolen els carrers serà soterrada. Els apartaments turístics il·legals (tot i que aquest és el menor dels problemes del barri) seran una prioritat dels serveis d’inspecció del PEUAT. La parada de taxis de Mallorca amb Sardenya serà reordenada... I així, fins a 37.

L’estructura de la torre central de la Sagrada Família, dedicada a Jesús, ha sigut completada aquesta setmana, una vegada que ja s’han instal·lat i ajustat els plafons del dotzè nivell d’aquesta estructura. El temple, així doncs, acaba d’arribar als 142,5 metres d’alçada, cosa que no serà, no obstant, el seu cim, perquè a partir d’ara començaran les tasques per muntar el pedestal sobre el qual es col·locarà, al llarg del 2025, la gran creu que coronarà la basílica. Serà només llavors quan la Sagrada Família arribarà a fer els 172,5 metres previstos en el projecte ideat per Gaudí.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

El pas fet aquesta setmana, com els anteriors, ha sigut en certa manera imperceptible des del carrer, perquè la tècnica feta servir obliga a envoltar la torre amb una estructura externa provisional. A l’interior d’aquesta mena de gran biombo s’han anat col·locant els plafons del dotzè nivell i, alhora, s’ha construït l’escala interior que algun dia serà accessible al públic.

Segons els responsables dels treballs, aquesta escala sorprendrà per la seva geometria. Així que ascendeix, es va eixamplant, mentre que amb la torre passa just el contrari, que es va estrenyent, fins que acaben per coincidir.