Del Dry Martinial Luz de Gas

Aquest dimecres passat va ser com un dijous. Dic això perquè els dijous a la nit són el millor dia per als noctàmbuls. Dimecres va ser el dia elegit per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per fer un homenatge a la generació cultural dels anys 80 de la ciutat. La idea inicial va partir d’una conversa entre el mateix Collboni i el cocteler, restaurador i empresari Javier de las Muelas. Gràcies a aquest últim, es va recuperar l’exposició de fotografies de Maria Espeus a les parets del mític Dry Martini, que es va clausurar fa un parell de setmanes. A partir d’això, es va decidir rendir homenatge a alguns dels protagonistes retratats per Espeus.

Doncs va ser un èxit. A la sala de Consell de Cent es respirava un ambient autèntic dels 80. Loquillo va arribar expressament des de Sant Sebastià, la ciutat on actualment resideix; la restauradora Rosa Esteva estava millor que mai, i semblava recuperada de tots els seus mals. No s’ho va perdre un dels homes que van marcar el món del disseny d’aquella època i que no és cap altre que Fernando Amat, propietari de l’enyorada botiga del passeig de Gràcia Vinçon. Hi eren també Joan Gràcia i Paco Mir. No hi va poder assistir Carles Sans, que està actuant a Madrid. Sí que ho van fer el fotògraf Toni Riera, que va canviar un vol per poder ser en l’acte; el publicista Joaquín Lorente, i la directora de cine Rosa Vergés.

L’esdeveniment a l’ajuntament va recordar aquells temps en què la nit de Barcelona era una altra, segons el periodista Màrius Carol i De las Muelas, qui va voler recordar personatges tan entranyables i que tant significat han tingut per a la ciutat com Juanito (Pinocho), l’especialista en bolets Llorenç Petràs, el gastrònom que va obrir el mític restaurant Agut d’Avinyó Ramon Cabau, el pastisser Antoni Escribà i el cocteler Miguel Boadas.

Finalment, De las Muelas va proposar crear una estàtua en record dels Jocs Olímpics del 1992 i que el seu autor fos Mariscal. La proposta no va passar inadvertida per a l’alcalde. I és veritat que, a Barcelona, al marge dels excel·lents records que va deixar aquell estiu olímpic, no hi ha cap figura en homenatge a un esdeveniment que va ser clau per a Barcelona. Tant és així que, durant un temps, semblava que a alguns els hagués molestat l’indiscutible èxit d’aquells jocs i dels que van lluitar perquè fossin possibles. Dit està. Per cert, que a l’ajuntament es van servir còctels. Amb els allà presents, era el mínim que es podia esperar.

‘Sport’

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

D’altra banda, el diari Sport ha celebrat, durant aquest 2024, els seus 45 anys d’existència i res millor que fer-ho de manera relaxada, prenent una copa i brindant pels pròxims 45 anys. Va ser dimecres a la nit a la sala Luz de Gas, que dirigeix Fede Sardà. Alguns dels assistents a l’esdeveniment de l’ajuntament van fer doblet, així que després van compartir festa amb nosaltres. Un d’ells va ser el mateix alcalde Collboni, a les nou en punt de la nit, tal com tenia programat. Els alcaldes poden governar millor o pitjor les seves ciutats, però han d’estar al servei dels ciutadans. I, en això, difícilment algun supera la màxima autoritat de Barcelona. Potser està al seu mateix nivell, però a Badalona, Xavier García Albiol, que també va assistir a la festa. Si Albiol guanya a la seva ciutat, no és perquè aquesta sigui territori del Partit Popular; si guanya, és per les hores que hi dedica i per la seva extrema sinceritat.

Són també molt pencaires, en el seu àmbit, el líder del PP a Barcelona, Dani Sirera, i Tomàs Güell i Xavi García Tort. Aquests dos últims no són polítics, però van crear el grup juvenil Liderem, i estan portant a terme iniciatives bastant més interessants que algunes de les realitzades per bona part dels gestors públics. Ells van brindar amb Sport, com ens va alegrar que ho fes i ens vingués a felicitar el nostre col·lega de la competència i exdirector de diari Màrius Carol, o la nostra estimada Gemma Mengual, que va ser amb nosaltres en els 35, en els 40 i ara en els 45. Doncs això, que el que passa al Luz de Gas gairebé sempre es queda al Luz de Gas.