Ajudes per aturar la falta d’interventors municipals

L’absència de vocacions és una de les causes principals de la falta de funcionaris estatals que colpeja els petits ajuntaments de Catalunya. El fenomen l’ha dimensionat recentment el Govern de la Generalitat: com va avançar EL PERIÓDICO, l’executiu català ha detectat un dèficit de 1.000 interventors, tresorers i secretaris –funcionaris amb habilitació estatal–, el cor financer i jurídic de les administracions locals.

La Diputació de Barcelona llança ara un pioner programa de beques Fes Match Local per tal de propiciar que sorgeixi l’amor entre joves graduats d’Arquitectura, Enginyeria Industrial, Dret i Econòmiques i consistoris de municipis de menys de 5.000 habitants de la província.

"Com que és molt utòpic pensar que treballadors de Barcelona es traslladaran al Berguedà, ¿per què no canalitzem que els joves explorin un futur en l’administració pública i, de passada, lluitem contra la despoblació rural de Catalunya?", es pregunta Dionís Guiteras (ERC), alcalde de Moià i vicepresident segon de l’entitat provincial. El diputat, que ha liderat el projecte pilot, explica que la idea és que, després de les pràctiques, els acabats de graduar "puguin quedar-se als ajuntaments i aprovar les oposicions com a habilitats".

A partir de gener

En aquesta primera edició, el programa provincial contempla 35 beques que es posaran en marxa el gener del pròxim 2025. De cara a futures entregues, la Diputació es planteja la creació d’una borsa per a personal interí dels consistoris perquè s’hi apuntin els participants. La gestió de la formació la lideren els vuit Consells Comarcals de Barcelona: l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Maresme, el Moianès, Osona i el Vallès Oriental. La durada de les beques serà de nou mesos amb 25 hores setmanals i una retribució de 875,72 euros al mes.

"Volem que, a través de les universitats, els joves s’amarin del treball i coneguin una nova sortida laboral per quedar-se al territori", comenta Guiteras. En aquesta mateixa línia pretén treballar el Govern, que també posa el focus en les universitats per incentivar les vocacions de futurs treballadors de l’administració. L’executiu català, de fet, inclourà la qüestió en els treballs del seu CETRA (Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics) per modernitzar l’administració pública catalana.

Les dificultats

La mateixa Diputació assumeix que la falta de funcionaris té un impacte directe sobre els petits ajuntaments, per exemple allargant els temps a què la ciutadania s’ha d’atenir per a gestions. A més, l’edat de les plantilles de les administracions locals és cada vegada més gran: l’últim estudi la situa en els 49,8 anys.

Notícies relacionades

El tiroteig de la Mina se salda amb el desterrament de dos participants i sense detinguts per ara

Bacarrá, futura discoteca exclusiva

En el Govern corroboren els obstacles que el dèficit de funcionaris ocasiona als municipis menys poblats. Malgrat no disposar del personal tècnic que requereixen, els petits ajuntaments han de complir les mateixes obligacions formals que els grans. És a dir, han de preparar els processos de contractació pública; presentar el seu corresponent compte general; preparar el seu pressupost municipal i celebrar els seus plens municipals.

Tot en àmbits en molts casos rurals o d’alta muntanya, on les oportunitats de mobilitat laboral dels funcionaris es veuen més limitades que en els consistoris de les urbs. En una publicació de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, el catedràtic Joaquim Solé ratifica que "moltes places estan vacants perquè no es presenten suficients candidats a les proves selectives", i apunta a una "estructura de personal obsoleta" en els municipis.