El comandant que vola a Instagram

Esportista –sis maratons-, muntanyenc, volar és la seva passió, però també destaca com a divulgador. Apareix en mitjans de comunicació sovint, col·labora amb TV3 des de fa molt. L’ha fet especialment conegut el seu compte d’Instagram, en què publica vídeos dels seus vols, de vegades oferint les imatges privilegiades des de la cabina: aquí Montserrat, aquí la serralada dels Andes, aquí aterrant a Los Angeles. També explica funcions de l’aparell: que per què el combustible va a les ales o com l’efecte del vent de cua escurça el viatge de Boston a Barcelona.

Una estrella a internet

Casat amb Margarita, amb qui té un fill, dues filles i un net, el comandant ja és una estrella a la xarxa social: "Molta gent m’escriu, tinc vídeos amb centenars de comentaris, m’esforço a llegir-los, hi dedico temps". Al seu compte hi ha vídeos que sumen més de 100.000 visionaments, però algun supera els 300.000 i n’hi ha un, gravat sobre els Andes, que arriba a 1,6 milions. Sobre si ensenya un món fins ara privat, remarca que no revela res que no es pugui trobar a internet.

Vallès tenia a l’abril 800 seguidors al seu compte. Aquesta setmana ja comptava amb 114.000. Un increment brutal que ha convertit en una cosa habitual que la gent el reconegui i el saludi. Dinant a Igualada dimecres passat, en un restaurant on no coneix el personal, el cuiner va sortir un moment a la sala i es va sorprendre al veure’l. Se li va dibuixar un somriure i es va aturar per constatar el que era obvi: "Avui no volem, ¿eh?".

El visiten pares amb fills que volen ser pilots, i ell fa un cafè amb ells i els explica com ho veu. El conviden a escoles. Li escriuen des de l’estranger. Emocionat, relata que després de publicar un vídeo sobre els Andes en què va homenatjar els morts en l’accident d’avió de l’equip de rugbi uruguaià, la història reflectida a La societat de la neu, li va escriure agraïda la germana d’un dels morts.

"La gent té pors, i intento acostar la meva feina perquè guanyi confiança en aquest mitjà de transport", explica sobre els seus vídeos. Assenyala que és molt més fàcil morir anant d’Igualada a Barcelona sobre quatre rodes que creuant l’Atlàntic en un avió de reacció. "Vivim un període gloriós en seguretat. El 2023, en l’aviació comercial d’avions de reacció de passatgers hi va haver zero accidents a tot el planeta. M’omple d’orgull. Anem clarament a millor", proclama.

Els papers del pare

"El meu pare era un apassionat de la mecànica d’aviació. Va ser mecànic de cotxes tota la vida: va muntar un taller des de zero que va funcionar molts anys. Tenia guardats en un calaix, i me’ls ensenyava sempre, els papers per ingressar a l’escola de mecànics d’aviació de l’Exèrcit a Lleó. Volia ser mecànic d’avions, però va néixer el 1936 (primer any de la Guerra Civil). El seu pare va morir quan ell era molt jove i no va poder complir el seu somni. Va haver de quedar-se a Piera a ajudar la mare", prossegueix. A l’estiu, viatjaven a l’estranger amb una caravana. "Quan anàvem a una ciutat important es visitava l’aeroport, i si hi havia un museu de l’aire, també. Això va anar calant a poc a poc", afegeix. Quan va sortir de l’escola, la mare va dir que això dels avions ni de broma: "Ella deia que no, perquè si l’avió cau, el nen se’n va a la merda", relata jocós. Tenia 18 anys i li va tocar anar-se’n a Pamplona a estudiar Enginyeria Tècnica: "Era avorrit i difícil, i en tenia molt poques ganes. Jo volia ser pilot".

Escola a Sabadell

Als 21 va dir als pares que no hi havia marxa enrere, que es faria pilot amb el seu suport o sense. El pare l’havia portat amb 16 anys a l’aeroclub de Sabadell: "Vaig volar en una avioneta i allà em van explicar què havia de fer per ser pilot". Ja havia pujat a avions comercials: "La primera vegada crec que va ser anant a Mallorca".

Per formar-se comptava amb la via militar, que el portava lluny de casa, o la civil, que li permetia estudiar a Sabadell, i que implicava una inversió. Va triar Sabadell. "Els exàmens es feien a l’Escola Nacional d’Aeronàutica, a Salamanca. Els meus pares em van ajudar. Parlem de pessetes, no recordo quant va ser, però sí que s’havia de fer un esforç".

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

A Sabadell es va convertir en pilot privat el 1987. Va aprendre amb una Cessna 152: "Dos seients i un ventilador davant. Un dia, quan portava 10 hores de vol, vaig sortir a volar amb l’instructor. Vam tornar i a l’arribar a l’aparcament em va dir: No paris el motor. Baixo i te’n vas sol. Vaig sortir, vaig fer un parell de maniobres i vaig aterrar supercontent".

Aconsellat per tercers, el 1988 se’n va anar als EUA a estudiar per a pilot comercial. Es va iniciar com a professional fent d’instructor de vol a Lleida. La primera companyia per a la qual va volar va ser Regional Airlines, després a Air Nostrum i, després d’això, va ingressar a Iberia. Afirma que un pilot no es fa milionari, que a Espanya pot cobrar la meitat que als EUA. Calcula que per pilotar professionalment una persona ha d’invertir un màxim de 150.000 euros.