Imprescindible per a la Marina

Les principals promocions de vivenda nova de la ciutat s’aixequen en aquests carrers; Fira de Barcelona funciona molt bé i necessita més comunicacions, i la muntanya màgica exigeix a crits mobilitat àgil, sostenible i massiva. Una carta de presentació que justifica que l’L2 pugui fer el salt.

Desconnexió olímpica

Els Jocs del 1992 van passar per alt molt poques coses. Una de les que sens dubte es va escapar va ser la necessitat que el metro arribés fins a l’anella olímpica: l’Estadi Lluís Companys, el Palau Sant Jordi o les piscines. Però també al Museu Olímpic, la Fundació Miró, el Palauet Albéniz o el castell, a més dels jardins que formen les 450 hectàrees de Montjuïc, al cap i a la fi, el parc urbà més gran de Barcelona, amb permís de Collserola, i a anys llum de les 32 hectàrees de la Ciutadella, la meitat de les quals ocupades pel zoo.

Una setmana abans de les eleccions del maig del 2023, el llavors candidat socialista, Jaume Collboni, va dir en plena campanya que impulsaria l’ampliació de l’L2. Es va dir llavors que el nou ramal podria captar prop de 57.100 nous viatgers, uns 8% dels quals procedirien del vehicle privat. Ho va tornar a verbalitzar Laia Bonet el setembre d’aquell mateix any amb el PSC ja en el govern local. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i presidenta de TMB va dir a Betevé que era necessari tornar a posar aquesta infraestructura "sobre la taula". Un any i dos mesos després i amb un nou Govern amb el qual comparteixen color polític, els astres semblen haver-se alineat finalment.

L’ampliació aportaria 6,3 quilòmetres més a l’L2, cosa que requeriria ampliar la flota mòbil de TMB a set trens més i sis estacions, segons queda documentat en el pla director d’infraestructures 2021-2030, que també especifica que el projecte constructiu està acabat (2009) però encara no té l’aprovació definitiva. S’hi posaran ara la Generalitat i l’Ajuntament, amb una nova denominació de parades, més d’acord amb l’entorn: abans eren Montjuïc i la Foixarda, i ara, MNAC i INEFC. Curteta i al peu.

Habitatges de protecció oficial

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

És probable que la demanda prevista, calculada anys enrere, quedi molt curta amb el que ha de venir al costat Llobregat de Montjuïc. Per esmentar un exemple, a l’agost, el govern municipal va aprovar el projecte de reparcel·lació del sector 6, que permetrà l’edificació de 893 nous habitatges, dels quals 424 seran de protecció oficial.

A més, es construirà un nou equipament cultural i es crearà una plaça pública que integrarà millor el barri. És només una petita part dels 12.000 habitatges que està previst que es construeixin a la Marina del Prat Vermell. El veïnat tenia 1.508 residents a principis de segle, ara en són 2.597, un 72% més. Està previst, no obstant, que tot aquest parc immobiliari generi entre 25.000 i 30.000 veïns nous en els pròxims 12 anys. Al qual caldria afegir els que vagin a treballar al 15% de sòl disponible per aixecar noves oficines a l’anomenat BCN Fira District. Sens dubte, un barri nou que requerirà de nous serveis, nous equipaments (esportius, educatius, sanitaris...), nova oferta d’oci. I, per descomptat, d’un servei de metro àgil i eficient que connecti amb rapidesa amb el centre de la ciutat. Però no només això, perquè cap a l’altre costat, amb un salt a l’L9, es podrà arribar a l’aeroport per Fira o Parc Logístic.