El trasllat dels bombers de l’Eixample perd suports

La unanimitat política amb què el juliol del 2024 es va anunciar una carambola urbanística que, entre altres mesures, permetrà trobar una nova ubicació al parc de bombers de l’Eixample ha saltat pels aires. L’Ajuntament de Barcelona ha fet, ara sí, el primer pas administratiu destinat a traslladar aquest parc de bombers, que actualment ocupa una porció dels jardins de Joan Miró, a l’avinguda de Sarrià, una decisió que ha despertat una encesa oposició per part dels veïns d’aquesta zona de la ciutat.

El projecte requereix una modificació important del Pla general metropolità (PGM), ja que es tracta d’un solar que es va preveure que algun dia seria una zona verda, sens dubte una urgència en aquest districte. Amb els vots només de PSC, Comuns i Esquerra, la mesura ha superat el tràmit de l’aprovació inicial, és a dir, que obre una fase d’exposició pública i al·legacions. Fa només mig any, Junts i PP no van veure cap impediment per sortir literalment a la foto que va crear aquest acord. Ja no.

Hi ha matisos. Damià Calvet va optar per anunciar una abstenció, una manera de remarcar, segons la seva opinió, que durant la fase d’exposició pública potser es puguin atendre algunes de les queixes dels veïns. El PP va saltar directament del sí de juliol al no del desembre, o sigui, que s’alinea amb la posició de Vox, força política que ni tan sols va ser convidada a participar en aquella gran carambola.

Els bombers està previst que vagin al triangle que defineixen les travessies d’Urgell, Londres i Sarrià, però aquesta només és una de les potes d’un acord molt més gran que permetrà, entre altres coses, trobar una llar definitiva a l’Escola Entença (actualment instal·lada de forma precària a la Model) i esponjar l’atenció sanitària del Clínic.

Ocuparan aquests dos equipaments, l’educatiu i el sanitari, el solar que durant dècades van ocupar els bombers al carrer de Provença, al costat del Mercat del Ninot.

Un jardí a la superfície

Els veïns reclamen que aquest triangle de l’avinguda de Sarrià, reconeixible per l’estació de servei que hi ha a la cantonada principal, sigui una zona verda com està previst al PGM. Entre altres solucions intermèdies, alguns veïns afirmen que un remei seria construir un parc de bombers subterrani i que la superfície fos un jardí.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

El problema és que la titularitat de tot el solar és privada. Per resoldre aquest contratemps, el pacte anunciat al juliol esbossava un acord amb els propietaris. A canvi que cedissin a la ciutat el 75% dels terrenys, se’ls permetria aixecar una torre d’oficines. Allà arrela, en certa manera, el nus principal del conflicte.

L’equip de govern municipal afirma que expropiar és inassumible (com a mínim, 30 milions d’euros) perquè la llei fixa que el preu sigui el que permetria l’edificabilitat màxima d’un solar d’aquestes característiques i no el de la zona verda. Per als veïns, els propietaris obtindran un benefici desmesurat que hauria de ser esmenat.