Conflicte pel soroll als patis d’escola

Sobre no pocs patis d’escoles de Barcelona es dirimeix un estira-i-arronsa que confronta la reivindicació de la salut i el descans amb l’exercici de l’educació i l’esport sense lligams. El debat –extremadament sensible i que enfronta postures de difícil conciliació– ha fet eclosió a diferents punts de la ciutat. Enmig d’aquesta controvèrsia, l’Ajuntament s’ha compromès a modificar l’ordenança que penalitza els supòsits de contaminació acústica per excloure’n les activitats lectives i extraescolars que es desenvolupen en pistes escolars.

A aquesta decisió la precedeixen almenys una desena de denúncies de veïns elevades al jutjat, que acusen centres educatius de superar el llindar màxim de decibels que la norma permet. Al llarg de l’últim any, la meitat dels litigis s’han resolt sense arribar a judici, després que les escoles hagin cedit restringint les activitats, l’aforament o l’horari d’ús de les seves instal·lacions descobertes i limítrofes a habitatges, tant durant la jornada escolar com fora de les classes.

Solucions acordades

"Hi ha quatre o cinc casos en què hem arribat a acords", revela Lluís Gallardo, advocat de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica (ACCCA). Representa diversos veïns que, a títol personal o per consens de la comunitat de propietaris, es declaren molestos pel soroll que atribueixen a les escoles a les quals viuen enganxats. El lletrat desgrana que les mesures que les escoles han acceptat perquè les denúncies s’arxivin consisteixen a "reduir horaris, dosificar la quantitat de nens que surten al pati o, senzillament, portar les activitats extraescolars a altres llocs o pagar unes insonoritzacions més consistents".

Sonia Gozalbo és directora de l’escola Torrent d’en Melis, al Guinardó. Explica que mai havien rebut cap queixa fins que, després del retorn a les aules durant la pandèmia, una veïna va contactar amb ella perquè l’incomodava el galimaties d’un pati del centre. "Vam prendre actuacions, però no li semblaven bé. Va presentar una denúncia i ens van obligar a diferents mesures. El Consorci d’Educació de Barcelona ens va dir que havíem de fer alguna cosa, però el que vam fer tampoc va agradar a la veïna", assenyala la mestra.

Arran de les reclamacions, les sessions d’hoquei es van mudar a un institut i la capacitat del pati s’ha limitat a 25 escolars a tot estirar. "Fem dos torns a la pista que dona al pis de la veïna –comenta Gozalbo–. Tenim altres patis, però aquest és l’únic amb ombra. Ara, quan fa calor, els alumnes es cremen i és insuportable fer educació física. No volen fer-la, es cansen, es maregen... i és un pati on no tenim aigua, així que resulta més complicat. Hem fet coses, però no són prou per a aquesta senyora".

Després de l’oci nocturn

"¿S’ha de permetre que els nens, per la seva condició de ser-ho, puguin perjudicar la salut dels seus conciutadans? ¿Estem educant això?", planteja Margarida Furró, presidenta de l’ACCCA. "Els límits estan posats per protegir la salut, no per molestar els nens, els pares i els directors", respon ella mateixa, que també és membre de la Xarxa Veïnal contra el Soroll (Xavecs). Aquesta organització va sorgir del malestar a diferents barris a causa del bullici de les terrasses, les sales de festes, els concerts a l’aire lliure i els botellons. Després de l’oci nocturn, l’ús de pistes escolars és el segon motiu de consulta a la Xavecs. Gallardo afegeix que atén "pràcticament un cas nou per setmana" relacionat amb soroll als patis.

"És igual d’on ve, no hi ha decibels bons ni dolents", argumenta Furró. "El bé que cal protegir per la legislació és el silenci, que és un dret fonamental perquè ho és la salut –addueix–. El soroll vulnera el dret a la salut, la intimitat i la inviolabilitat del domicili. El que no existeix és el dret a l’esport i a l’oci. I la salut sempre està per sobre".

Gallardo calcula que "9 de cada 10" denunciants no qüestionen l’hora de l’esbarjo, sinó que els patis es facin servir com a camp esportiu fins i tot ben passat el capvespre, en especial per a adults. "Explotar un pati com a negoci irrita –no dubta a dir–. S’aguanta les criatures fins a cert punt, però haver de fer-ho amb entrenaments fins a les deu de la nit i amb partits el diumenge a les nou del matí els ha fet explotar".

"¿Què és això de fer partits a les deu en una escola? Això no són extraescolars, és una altra cosa", critica Furró. Afegeix que la cridòria dels escolars al pati "és el que menys importa". Sí que discuteix que s’acompanyi "de música, altaveus i sorolls innecessaris, com cops de clàxon i cops de pilota". "Tot això es podria retallar i el problema no existiria", resol.

"Hem deixat de fer moltes coses i tenim els nens repartits per diferents espais o separats al pati, perquè procurem no tenir-los tots junts", lamenta la directora de l’escola Auró, Elisenda Lozano. Explica que fa set anys que afronten queixes per soroll a les seves pistes, dins d’un interior d’illa de l’Eixample. A part de suprimir-se els partits de futbol de familiars d’escolars, la mestra també desgrana que "es va traslladar una extraescolar de batucada, es va treure la música de benvinguda a classe i no es deixa que els alumnes surtin amb pilotes al pati d’acollida, durant la primera mitja hora del matí".

Divergències tenses

Notícies relacionades

La Viqui, la sort de tants

Cuina amb llum natural

Lozano manifesta que les divergències amb els veïns han arribat a ser tenses: "Acceptem que el pati fa una caixa de ressonància brutal, però no és culpa dels nens. La situació era tan greu una vegada i estava tan a punt d’acabar en denúncia que van venir uns timbalers per al Carnaval i vam decidir que no toquessin els tambors".

A més a més, l’extraescolar de patinatge s’imparteix sense música, el joc amb pilota s’ha reduït a dos dies per setmana i s’ha instal·lat un limitador de so. Lozano sent que es va "en detriment de la llibertat dels menors i el dret a l’educació". "Hem pres totes les mesures que s’han demanat, però, al final, ¿qui pesa més? ¿Els veïns o els menors?", es pregunta.