Grans alimentadors de coloms

Quatre joves es vesteixen amb una armilla de color marró i un pin a la pitrera amb el logo de l’Ajuntament de Barcelona a la plaça del Joanic, al districte de Gràcia. És l’últim recurs del Departament de Benestar Animal del consistori per lluitar contra diferents imprudències que, conscientment o inconscientment, cometen els habitants de la ciutat. En especial, una activitat que fa pocs dies va saltar al debat públic: l’alimentació de coloms.

Malgrat la pluja, les informadores Irene Rosa, Jessica Galinsoga i Helena Sánchez, amb el seu coordinador, José Reyes, estaran quatre hores en aquest punt de la Vila de Gràcia pendents que ningú s’assegui per donar menjar a aquests ocells. Formen part de la campanya de sensibilització i informació que l’Ajuntament porta a terme al desembre. "La majoria són persones grans o gent que viu al carrer", comenta Reyes. "Quan ens veuen arribar amb l’armilla i el distintiu de l’Ajuntament, molts es pensen que els multarem o els cridarem l’atenció, i és al contrari", afegeix.

"Tenim quatre grups de matí i quatre de tarda; en total som 10 persones en cada torn", explica el coordinador. "Intentem fer entendre als alimentadors que no està bé fer això, ni tan sols per als coloms", afegeix. A més dels informadors, que es recorren els carrers de dilluns a diumenge, el consistori té en marxa altres mecanismes per controlar la població de coloms, com distribuir pinso anticonceptiu o foragitar-los amb falcons.

I és que, com explica la informadora i educadora ambiental Irene Rosa, les conseqüències de donar menjar als coloms poden ser molt perjudicials per a aquestes aus. A més dels problemes intestinals que poden causar-los els aliments que els solen donar, com pa cru i grans d’arròs, la sobrealimentació altera greument el seu ritme natural. "Les femelles sobrealimentades ponen molts ous. El normal seria que en ponguessin quatre, però ara n’estan ponent entre vuit i nou. Com que els ous contenen moltíssim calci, solen patir problemes ossis i poden acabar morint per aquest motiu", explica. Rosa també afegeix que, quan saben on han de buscar menjar, deixen de moure’s i acaben desenvolupant sobrepès. "Els coloms de Barcelona no són normals. Haurien d’estar molt més primes", comenta.

Vincles afectius

Les 236 persones que, segons el consistori, donen cada dia més de dos quilos de menjar a aquests ocells, desenvolupen un cert vincle afectiu amb els coloms, i saber que poden perjudicar-los els afecta personalment. Reyes també els avisa que "si hi arriba a haver una superpoblació, s’acabaria aprovant una llei perquè se’n permetés la caça". "Sempre intentem anar de bones maneres", explica el coordinador, tot i que admet que no sempre és fàcil. "Et trobes de tot. Des de persones que et giren la cara fins als que et parlen de mala manera i després es disculpen", afirma Sánchez.

Notícies relacionades

Polèmica a l’Hospitalet per una revisió de la superfície cadastral

Conflicte pel soroll als patis d’escola

La majoria d’aquests informadors, que tenen perfils tan diversos com graduats en Veterinària o en Audiovisual, tenen entre 20 i 30 anys. Tots han rebut una formació de l’Ajuntament. El parc de la Ciutadella és un dels punts on més "alimentadors professionals" s’ajunten. "Es dediquen a vendre menjar per als coloms i així la gent pot fer-se una foto amb ells", explica. En aquest cas, els informadors també indiquen als venedors que la seva activitat, a més de perjudicial per a les aus, també és il·legal.

D’altres punts amb una afluència destacada d’alimentadors, segons l’experiència d’aquest equip, són la plaça de Lolita Torrentó, situada al Camp de l’Arpa, la Rambla del Raval i a prop del mercat del Ninot. En aquest últim punt, Reyes assegura que, fa només una setmana, "un superalimentador va arribar amb un costal d’entre 3 a 5 quilos de blat i que s’hi van acostar més de 600 coloms de cop".