L’horitzó d’una habitació
Una família reallotjada en una pensió fins al gener no pot tornar a casa seva al barri del Besòs i el Maresme per risc que el sostre s’enfonsi.
Badalona 06/02/2024 La cubierta de un edificio de la calle Canigó de Badalona colapsó el 6 de febrero de 2024 provocando la muerte de tres vecinos /
La vida de Juan Antonio Amaya i Juana Amador va donar un tomb quan van haver d’abandonar el seu domicili del Besòs i el Maresme el 2 de novembre. Els bombers van desallotjar el matrimoni davant el temor que el sostre els caigués a sobre. Des d’aleshores, l’habitatge està ple de puntals. Se’n van col·locar 15 en un habitacle de només 42 metres quadrats per sostenir les bigues, debilitades per l’aluminosi que afecta la finca i acabades de descompondre per una fuita d’aigua al pis de dalt.
"Se’ns ha destrossat la casa sencera. No tenia gran cosa, però era bufona... Fins que no s’arregli no podem tornar", esbufega el Juan. A ell i a la seva dona els desconcerta aquesta desgràcia, que revela la fragilitat i l’amenaça que embarga desenes d’escales la rehabilitació de les quals s’ajorna més enllà de mitjans del 2027 a l’extrem on menys ingressos es declaren a Barcelona.
El deteriorament és tan profund que el retorn és impossible per ara als baixos que Juan va rebre com a herència de la seva mare i on es cuidava del seu germà, dependent per un alt grau de discapacitat psíquica. Després d’un parell de nits en un alberg, l’Ajuntament costeja una pensió fora de la ciutat a la parella, que es busca la vida per subsistir.
Els serveis del consistori han prorrogat l’estada un parell de vegades, però ja han comunicat que no es preveu prorrogar més enllà del 9 de gener i han instat la família a trobar un quarto per allotjar-se. L’Ajuntament respon que donarà "suport econòmic" al matrimoni "si troba una habitació".
La Manuela és veïna del Juan i la Juana i mira de donar-los un cop de mà contactant amb els treballadors socials. "Els han dit que es busquin una habitació de lloguer i que ells els la pagaran", assegura. Concreta que ofereixen entregar-los "entre 150 i 500 euros, que és el que es cobra per habitació". "No tenim recursos i estem malament. No m’havia passat mai haver d’anar-me’n de casa meva, on vaig néixer", confessa el Juan, de 41 anys.
Quan van ser alertats, els bombers hi van anar per unes goteres que queien a raig i van apuntalar la cuina, la sala i una habitació. Van comprovar que el domicili era inhabitable. Juan assegura que ningú s’ha ofert a indemnitzar-los. Hi suma que no s’acostuma a compartir sostre amb estranys: "Sempre he viscut amb els meus pares i la meva família. ¿Ara, de sobte, he de fiar-me d’altres i viure amb ells en un quarto? No dormo més de tres hores a la pensió. Ja he vist problemes i els mossos han pujat dues o tres vegades. Sento impotència".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
